BARCELONAEl rei Joan Carles caçant elefants, Mariano Rajoy atrapat per les seves contradiccions en la política econòmica, el Congrés suprimint el debat de política general i Carlos Dívar dimitint com a president del Tribunal Suprem i el Consell General del Poder Judicial per uns viatges personals a Marbella pagats pels contribuents. Les institucions espanyoles han entrat en els últims mesos en una espiral de descrèdit sense fre de la qual no sortiran a curt termini.
"La qualitat liberal i democràtica està sota mínims", assegura el politòleg Ferran Requejo. I en aquesta degradació la crisi ha influït, però, també en les conductes personals d'algunes de les màximes autoritats del país i en la politització d'institucions que, per definició, haurien de ser alienes a les tensions de partits.
D'entrada la figura del rei i el paper de la monarquia estan més qüestionats que mai. Si bé la imputació d'Iñaki Urdangarin en un presumpte cas de corrupció ja va ser munició per posar en el punt de mira el règim monàrquic i tota la despesa que suposa, la notícia de la cacera d'elefants a Botswana, que va donar la volta al món, va ser el cop de gràcia per posar en dubte la utilitat d'una institució que ha passat d'estar blindada a ser objecte de mofa. "Una monarquia és aliena a la lògica d'un sistema democràtic modern", diu Francisco Balaguer, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Granada.
La gestió del govern espanyol, atrapat els últims dos anys en un autèntic tsunami econòmic, ha contribuït també a l'erosió institucional que pateix l'Estat. "Materialment no hem canviat de govern, tot i que hi va haver eleccions el 20 de novembre. Decideix el govern alemany", afirma Balaguer, que afegeix que la pressió dels mercats i la incapacitat d'Alemanya per procurar que el BCE frenés el creixement desorbitat de l'interès del deute "han rebaixat fins a extrems intolerables la democràcia". A banda de la situació conjuntural, Requejo destaca que també hi influeix la pròpia política de l'actual executiu del PP, "erràtic i canviant de discurs" amb molt poca diferència de temps.
Poder judicial polititzat
I per si no fos prou, aquesta setmana s'ha vist forçat a dimitir Carlos Dívar, la quarta autoritat de l'Estat, per l'escàndol dels seus viatges en hotels de luxe a Marbella. Més enllà de la conducta poc ètica de Dívar, els politòlegs assenyalen la politització del poder judicial com un punt negre de la democràcia espanyola. "Els partits han assumit una funció excessivament expansiva a les institucions espanyoles. Els jutges del CGPJ són nomenats per criteris partidistes i voten per adscripció política, un fet que inhabilita l'òrgan", lamenta Balaguer.
Que el president del Congrés, Jesús Posada, estigui passant desapercebut no vol dir que la tasca de la cambra se salvi d'estar en hores baixes. "Al Congrés el debat és de baixa volada", destaca Requejo. També la decisió del PP de no celebrar el debat de política general és, segons Balaguer, "senyal d'una falta de cultura política democràtica", perquè el PP fa ús de la seva majoria absoluta de manera "prepotent".
Una imatge devaluada
Un altre element significatiu de l'erosió institucional és el CIS, en què la classe política i els partits estan al podi de les principals preocupacions dels ciutadans espanyols. A hores d'ara, destaca Requejo, "ser espanyol està molt mal considerat", perquè la imatge del país s'ha devaluat a nivell internacional. "En dos anys l'estat espanyol ha perdut el que havia costat dècades aconseguir", assegura. Recuperar-ho, adverteixen els politòlegs, no serà fàcil, i menys a curt termini.
