El TC retalla encara més les atribucions del Síndic de Greuges
Després de la sentència de l’Estatut, ara li treu la condició d’autoritat contra la tortura
MadridEl Síndic de Greuges ha vist com el Tribunal Constitucional (TC) li retalla les competències per segona vegada. El primer cop va ser el 2010, quan el tribunal va dictar la sentència sobre l’Estatut, que va amputar-li 14 articles i va marcar la interpretació que s’havia de donar a gairebé una trentena d’articles més perquè s’ajustés a la Constitució. El ple de l’alt tribunal va declarar ahir inconstitucionals, per unanimitat, els articles de la llei del Parlament que atribueixen al Síndic de Greuges la condició d’“autoritat catalana” per a la prevenció de la tortura i d’altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants. El TC entén que aquesta regulació envaeix la competència en relacions internacionals que la Constitució atorga en exclusiva a l’Estat.
La sentència es remet a la doctrina constitucional. Afirma que les activitats amb projecció exterior que poden impulsar les comunitats autònomes són les que “no impliquin la firma de tractats, no originin obligacions immediates i actuals davant els poders públics estrangers ni incideixin en la política exterior de l’Estat”. En aquest cas, l’alt tribunal entén que el protocol facultatiu de la Convenció contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, ratificat per Espanya el 2006, “crea obligacions internacionals i estableix la responsabilitat internacional a l’Estat, que és l’únic responsable del seu compliment”. Afegeix que, com a firmant del protocol, Espanya va assumir un seguit de deures, entre els quals “l’obligació” de designar un òrgan que exerceixi com a mecanisme nacional de prevenció de la tortura. El designat, precisa la resolució, va ser el Defensor del Poble.
El tribunal rebutja l’argument que l’article 196.4 de l’Estatut atorga competències a la Generalitat per complir el protocol i argumenta que aquest precepte només suposa un mandat perquè adopti les mesures necessàries per complir les obligacions que es derivin dels tractats firmats per Espanya. La sentència es mostra inflexible: “No es tracta d’un supòsit dubtós, sinó del nucli essencial de la competència exclusiva compost de les matèries característiques del dret internacional, sobre les quals les comunitats autònomes no tenen competència”, afirma. I rebla: “Només l’Estat té competència per designar els mecanismes nacionals de prevenció que estableix el protocol”.
Una autoritat “no exclusiva”
La sentència feta pública ahir també fa una referència a la de l’Estatut, i declara que el Síndic de Greuges pot supervisar l’administració local i autonòmica de Catalunya, tot i que no ho pot fer sota la condició d’“autoritat catalana”, ja que no té el “caràcter exclusiu” que la norma li va donar el 2009. Són els articles que atorgaven al Síndic la supervisió “amb caràcter exclusiu” de l’activitat administrativa autonòmica, així com la supervisió de “la totalitat” de l’administració local i dels organismes que hi estan vinculats. En aquest cas, el TC els declara constitucionals perquè entén que el Síndic ja s’ha ajustat al que deia la sentència de l’Estatut.
En canvi, insisteix en el que va declarar fa cinc anys en relació amb l’Estatut: la “garantia extrajurisdiccional” és pròpia del Defensor del Poble i s’estén a totes les administracions públiques. Per tant, el Síndic pot supervisar l’activitat de l’administració local de Catalunya i dels organismes que en depenen, sempre que, afegeix, aquesta supervisió no sigui “exclusiva ni excloent de la del Defensor del Poble”.
Ahir mateix a la tarda, l’actual Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va convocar una roda de premsa per replicar al TC. Malgrat la sentència, va assegurar que continuarà treballant per prevenir la tortura, els maltractaments i els tractes degradants en dependències públiques i oficials de Catalunya. “Continuaré fent i enviant els informes pertinents”, va dir.
L’executiu de Rajoy posa contra les cordes l’acció exterior catalana
El govern espanyol va acordar ahir portar la llei catalana d’acció exterior al Tribunal Constitucional. La vicepresidenta, Soraya Saénz de Santamaría, va assegurar que la Generalitat s’excedeix en les seves competències perquè “Catalunya no és un estat”. Correspon, per tant, al govern de l’Estat “dirigir la política internacional”, de manera que la llei catalana vulnera el principi d’“unitat d’acció” de la Constitució. També va decidir recórrer per via administrativa les delegacions catalanes de Viena i Roma perquè considera que “s’han obert sense complir els requisits que estableix la llei exterior”. La Generalitat va respondre fent pública una carta que demostrava la notificació al ministeri d’Exteriors de la creació de les oficines a l’exterior.
