El TSJC admet les querelles contra Mas pel 9-N i l’investigarà
El tribunal unifica en un sol procés el cas de desobediència del president i els consellers
BarcelonaDesprés de gairebé cinc hores reunits, el ple de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decidir ahir per majoria -no per unanimitat dels seus sis magristrats- admetre a tràmit les querelles i denúncies contra el president de la Generalitat, Artur Mas, per l’organització del procés participatiu del 9-N. L’alt tribunal investigarà els fets vinculats “a la presumpta desobediència de la resolució del Tribunal Constitucional del 4 de novembre” -que va suspendre la consulta alternativa del 9-N-, i tots els fets que de manera “directa o indirecta” hi estiguin relacionats. Es tracta, doncs, de les querelles contra Mas; la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau. Tanmateix, no s’admeten a tràmit les querelles i denúncies dirigides contra la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ni els membres de la mesa Anna Simó, Lluís Corominas, Josep Rull i David Companyon; el conseller d’Interior, Ramon Espadaler; el de la Presidència, Francesc Homs, i el líder d’ERC, Oriol Junqueras.
El procés habitual del TSJC per admetre a tràmit una querella consisteix a formar una sala amb tres magistrats, però en aquest cas, donada l’elevada xifra de procediments -s’havien presentat set querelles i 25 denúncies contra la celebració del 9-N- i la “rellevància social dels fets”, es va decidir convocar el ple i així evitar decisions diverses que podrien ser contradictòries. El ple està format pel president, Miguel Ángel Gimeno, i cinc magistrats: Enric Anglada, Maria Eugènia Alegret, José Francisco Valls, Josep Manuel Anglada i Carlos Ramos.
En la reunió d’ahir el TSJC va decidir, a més, que totes les denúncies i querelles s’acumulin en un sol procediment. S’agruparan, doncs, en la causa més antiga, que en aquest cas és la querella impulsada pel sindicat ultra Manos Limpias. Per tant, el magistrat encarregat de la instrucció serà Joan Manel Abril, que havia sigut designat ponent. Les resolucions es notificaran a partir del 8 de gener del 2015 i el TSJC analitzarà ara el cas per decidir si imputa o no Mas, Ortega i Rigau.
Querella de la Fiscalia
Entre les querelles que s’han admès a tràmit hi ha la de la Fiscalia de Catalunya, que va caure en mans d’un altre magistrat, José Francisco Valls, i ara passarà a Abril. Tot i que el TSJC investigarà la suposada desobediència dels membres del Govern a la decisió del Constitucional, deixa la porta oberta a afegir altres delictes. De fet, la querella del ministeri públic atribueix a Mas, Ortega i Rigau, a més d’un delicte de desobediència greu, delictes de prevaricació, malversació i usurpació d’atribucions judicials en el procés participatiu del 9-N. Segons l’escrit, la Generalitat, malgrat saber que el Constitucional havia prohibit el procés participatiu, “va desplegar una conducta incompatible amb el contingut de la resolució, ja que el procés va continuar fins a la consumació, el 9 de novembre”. Assegura que el procés participatiu va ser “una consulta planificada, afavorida i finançada” pel Govern.
La querella va ser avalada per la cúpula fiscal, després que els fiscals catalans es neguessin a presentar-la en considerar que no hi havia delicte. Tot i que la Fiscalia Superior de Catalunya no estava d’acord amb la presentació, va acatar els seus superiors jeràrquics. La pressió política en aquest assumpte va ser un dels motius pels quals va dimitir, la setmana passada, el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce.
Mas va assegurar ahir que “no s’entén” que el portin davant els tribunals per haver posat les urnes i permetre que la gent votés, tot i que va dir que respecta “plenament” les decisions del TSJC. El president fins i tot va fer broma sobre la reunió del TSJC durant un acte a l’aire lliure a Sitges, en una plaça freda on no hi tocava el sol: “Si algú es refreda, no és culpa meva. Ho dic perquè gairebé tot és culpa meva, però aquesta no me l’engalto”.
Joan Manel Abril, magistrat a instàncies del Parlament
Dels sis magistrats de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, serà finalment Joan Manel Abril qui investigarà la causa del 9-N, ja que va ser el designat per estudiar la primera de les querelles que va rebre l’alt tribunal, la de Manos Limpias. Abril és un dels magistrats designats pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) entre un grup de magistrats o juristes de reconegut prestigi, a instàncies del Parlament. L’any 2012 CiU, el PSC, ICV-EUiA i ERC van proposar els magistrats Abril, Antoni Vaquer Aloy i la catedràtica de dret civil María Rosa Llácer Matacás, i el CGPJ va triar el primer.
