El TSJC continuarà investigant Mas pel 9-N

BarcelonaEl 9-N no supera cap barrera judicial. Després que aquesta mateixa setmana el Tribunal Constitucional tombés la llei catalana de consultes i el decret de convocatòria de la consulta original, ahir va ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) qui va rebutjar els recursos presentats pel president Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau contra la decisió d’investigar-los per presumpta desobediència en l’organització del 9-N. La nova interlocutòria implica que el procés judicial continua endavant, tal com havien demanat UPyD i el sindicat d’ultradreta Manos Limpias, entre d’altres.

“No s’inicia un procés perquè se sigui responsable d’uns delictes, sinó per poder determinar amb garanties si se n’és o no responsable”, resol el tribunal ja en ferm. Considera, a més, que la investigació resulta imprescindible per comprovar si hi ha o no una responsabilitat penal. És per això que desestima els recursos en els quals Mas, Ortega i Rigau demanaven que no es procedís a obrir la investigació. Segons afirma el tribunal, és “prematur” que demanin l’arxiu de la causa i titlla d’“irrellevants” alguns dels seus arguments exculpatoris, perquè precisament fins que no conclogui “la corresponent instrucció penal” no es podrà resoldre si van desobeir o no el Tribunal Constitucional. El recurs que van presentar al·legava que el govern espanyol i la fiscalia van “consentir” la consulta alternativa perquè no en van forçar la prohibició “expressa” per part del TC. Recordaven, a més a més, que no hi havia un “manament exprés, concret i determinant” per part d’aquest tribunal que prohibís el procés participatiu, tot i que sí que va dictar el 4 de novembre una providència en la qual ordenava la suspensió cautelar del procés.

En tot cas, el TSJC deixa clar que el fet d’admetre a tràmit les querelles no exclou la possibilitat que els fets investigats no constitueixin delicte, però tampoc “l’existència de conductes penalment rellevants que s’haguessin comès o començat a cometre amb anterioritat a les dates esmentades”.

El TSJC també va rebutjar el recurs presentat per l’acusació popular exercida per UPyD, i al qual es va adherir també la fiscalia, perquè s’ampliés la investigació pel 9-N als dies previs al 4 de novembre, data en la qual el TC va suspendre el procés partiticpatiu. Tot i desestimar-lo, el tribunal sí que puntualitza que comparteix el plantejament de la formació que lidera Rosa Díez i recorda que l’admissió a tràmit de la interlocutòria no significava únicament una limitació als fets compresos entre el 4 i el 9 de novembre, i que, per tant, es tindran en compte els precedents. De fet, el TSJC havia circumscrit la investigació a aquests cinc dies perquè considera que la consulta inicial que havia dissenyat el Govern no es va fer i, per tant, no es va produir una desobediència a la primera suspensió del TC. A aquest argument s’hi ha aferrat fins ara el Govern per considerar que els tribunals no tombaven del tot el procés. En la nova interlocutòria, la sala torna a especificar que la Generalitat va renunciar a la consulta que volia fer en un primer moment.

Ampliació desestimada

També queda desestimada la petició d’UPyD en què demanava que la investigació s’ampliés a altres dirigents, com el conseller d’Interior, Ramon Espadaler. La sala creu que no se li pot “reprotxar” l’omissió del deure de perseguir delictes perquè la seva competència era “mantenir l’ordre públic”. El tribunal tampoc considera pertinent que s’ampliï la investigació a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i als membres de la mesa del Parlament Anna Simó, Lluís Corominas, Josep Rull i David Companyon. I declina “tipificar com a delicte de desobediència a les resolucions judicials” el fet de designar els components de la comissió de control.