Publicitat
Publicitat

El TC planta cara a PSOE i PP perquè n'encarin la renovació

La institució escenifica el seu cansament per la manca de voluntat política per renovar-la

El Tribunal Constitucional ha escenificat aquest dilluns el cansament de seus membres davant la incapacitat del PSOE i del PP per pactar la seva renovació. L'anunci de la renúncia, finalment no acceptada, de tres dels seus magistrats, hagués deixat a aquest òrgan amb el quòrum mínim per seguir funcionant.

Les set hores i mitja transcorregudes des que s'ha conegut que Eugeni Gay, Javier Delgado i Elisa Pérez Vera havien anunciat la seva renúncia fins que el president, Pascual Sala, ha comunicat que no acceptava les seves dimissions han servit per posar en evidència la situació d'excepcionalitat en què viu el Constitucional des de 2007. I és que en aquest desafiament sense precedents llançat pel tribunal a socialistes i populars i especialment als seus grups al Congrés, responsables últims de pactar la substitució d'aquests tres magistrats, ha pesat molt el que ha passat amb els designats el 2001 pel Senat, que no van poder abandonar els seus llocs fins al passat mes de gener, més de tres anys després de finalitzat el seu mandat.

Així ho han assegurat fonts del tribunal i així es desprèn tant de l'escenificació de les renúncies, com del contingut de les cartes en les quals els dimissionaris exposen les seves raons. "Tenia la sensació d'estar en un tribunal segrestat", ha dit per exemple en la seva missiva Eugeni Gay, vicepresident del Constitucional, en explicar com se sentia mentre assumptes com els recursos contra l'Estatut de Catalunya eren tractats per un tribunal amb un terç dels seus membres en funcions, circumstància que va motivar les protestes de la Generalitat i del Parlament catalans.
Més directe era l'expresident del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial Javier Delgado, que en una breu missiva afirma que "les coses surten millor quan es compleix la Constitució i surten pitjor quan no es compleix".

El perfil dels tres dimissionaris -sense res en comú llevat tenir el mandat caducat, ja que Delgado és jutge de carrera, Gay advocat i Pérez Vera catedràtica i el primer és conservador mentre que els altres dos són progressistes- dóna compte també de la unànime sensació d'impotència amb què els magistrats del Constitucional assisteixen a la inacció del poder legislatiu.

La renúncia de Gay, Delgado i Pérez Vera, que se suma a la vacant creada el 2008 per la mort de Roberto García Calvo, també designat pel Congrés, hagués deixat al Constitucional amb el quòrum mínim per a prendre decisions, que la llei fixa en dos terços dels seus membres, és a dir, en vuit magistrats. Aquest tribunal disminuït, a més, hauria tingut per davant assumptes de tanta transcendència com el recurs de Sortu contra la prohibició de la seva inscripció com a partit i els recursos contra el matrimoni homosexual, la nova llei de l'avortament o l'anomenada "doctrina Parot". No és d'estranyar per tant que, en el decret notificat, Pascual Sala hagi justificat la seva decisió de no acceptar la renúncia dels tres magistrats "donat el volum de processos constitucionals sotmès al seu coneixement".

Més continguts de