Publicitat
Publicitat

Text íntegre de l'entrevista amb què Mariano Rajoy trenca el silenci

Transcripció completa de l'entrevista publicada per l'agència Efe

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no té previst apujar l'IVA, i tampoc crearà un "banc dolent", però sí que vol "donar la cara" i presentar abans d'un mes un pla per reestructurar el sistema financer amb criteris de sanejament i transparència.

Aquesta és la declaració d'intencions exposada aquest dimarts per Rajoy en la seva primera entrevista com a cap del govern espanyol, concedida al seu despatx del palau de la Moncloa al president de l'agència Efe.

En la conversa, Mariano Rajoy destaca la "majoria sòlida" que l'ha portat al govern i que li dóna l'estabilitat política necessària per recuperar la confiança dels mercats.

També assegura que el seu "objectiu fonamental" és acabar amb l'atur, té clar que les administracions públiques s'han d'"estrènyer el cinturó" com "ja ho han fet famílies i empreses" i qualifica de "dura, però dolorosa i necessària" la decisió d'apujar l'IRPF.

El president també anuncia en aquesta entrevista noves mesures per recuperar el creixement econòmic i mantenir l'estat de benestar, en el qual diu que creu "profundament".

El text íntegre de l'entrevista és el següent:

Pregunta. El Partit Popular va dir abans de les eleccions que no apujaria els impostos. ¿No tem que els ciutadans deixin de creure en la seva paraula?

Resposta. Efectivament, jo vaig dir en la campanya electoral que no era la nostra intenció apujar els impostos. I ho vaig dir després de la celebració de les eleccions i, en concret, un mes després, en el debat d'investidura, ho vaig dir a les Corts.

I allà vaig advertir que, si la previsió del dèficit públic era del 6%, que era el que se'ns havia comunicat, no apujaríem els impostos.

I a més, no sóc partidari d'apujar els impostos. Aquesta és una mesura només per a dos anys, per als anys 2012 i 2013, i hem hagut de prendre aquesta mesura perquè ens trobem –jo ho vaig saber el dia 27 de desembre– que l'any passat ens havíem gastat 20.000 milions d'euros més del previst. És a dir, una quantitat molt important, perquè parlem de més de tres bilions de les antigues pessetes.

En aquesta situació, era urgent actuar i, per tant, vam decidir prendre mesures en dues direccions. D'una banda, fer una retallada forta de la despesa, 9.000 milions d'euros. Retallem la pràctica totalitat de les partides del pressupost excepte l'atenció a les persones que estan desocupades i les pensions, que les apujarem per a l'any que ve, i vam decidir també una pujada de l'IRPF, lògicament més elevada per a aquelles persones que tenen més recursos.

Bé, això era fonamental per a la credibilitat del nostre país i això era fonamental per poder finançar-lo fora, perquè l'any passat ens vam gastar 90.000 milions d'euros més dels que vam ingressar, gairebé quinze bilions de pessetes, i aquests diners cal demanar-los fora.

I per tant, per mi era una decisió dura, dolorosa, no ens agradava prendre-la, però era absolutament imprescindible per aturar l'espiral en què podíem caure.

És veritat que és una decisió desagradable, és veritat que a molta gent no li agrada. Jo crec que no quedava altra opció, encara que podíem haver fet altres coses. Podíem no haver apujat les pensions o abaixar les partides dedicades a la desocupació. Però intentem ser justos, equitatius, i demanar un esforç a aquelles persones que tenen més recursos econòmics. Insisteixo, per a dos anys.

P. En efecte, el PP quan ha arribat al govern s'ha trobat un dèficit superior al que esperava. No obstant això, gran part d'aquest dèficit procedeix de les comunitats autònomes, en moltes de les quals governa també el PP. No tenia informació sobre aquestes dades?

R. Jo coneixia la situació en què estaven algunes comunitats autònomes i, de fet, després de les eleccions del 22 de maig em vaig reunir amb tots els seus representants per demanar-los que fessin un esforç per reduir la seva despesa pública. És a dir, no podíem gastar el que no teníem perquè, a més, hi havia moltes dificultats per aconseguir crèdit fora i això era molt car.

I les comunitats autònomes van fer un gran esforç en els últims sis mesos d'aquest any, després de les eleccions del passat 22 de maig.

Ara, nosaltres no teníem les dades exactes. Fins i tot els números de les comunitats autònomes avui no estan tancats de manera definitiva, encara que sí que hi ha un tancament aproximat.

Jo les dades exactes les vaig conèixer quan m'ho va dir la Intervenció General de l'Estat, quan ja era president del govern, el 27 de desembre.

Ens va dir que ens havíem gastat més diners del previst i que tant l'administració central de l'Estat, com la Seguretat Social, com els ajuntaments, com les comunitats autònomes, s'havien excedit en la seva despesa, havien gastat molt més del que van ingressar i, lògicament, això és el que ens va obligar a adoptar aquestes mesures.

P. Ens pot precisar quin ha estat el dèficit de les diferents administracions (central, autonòmica i local) l'any 2011?

R. Aproximadament, però ja amb xifres bastant certes. Són dades, insisteixo, de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat.

El dèficit de l'administració central de l'Estat, del govern d'Espanya, per entendre'ns, està lleugerament per sobre del 5%. El del conjunt de les comunitats autònomes, aproximadament el 2,7%. I després la Seguretat Social i els ajuntaments ja són unes xifres molt menors.

En qualsevol cas, l'important és com s'han desviat respecte de la previsió inicial.

L'administració central de l'estat s'ha desviat en 3.000 milions. És a dir, ha costat 3.000 milions més del previst, un dèficit de 3.000 milions més.

La Seguretat Social, 5.000 milions; estava previst un superàvit de 4.400 milions d'euros. Hi va haver un dèficit de 600 milions. Parlem, per tant, d'una desviació de 5.000 milions.

Els ajuntaments, uns 1.500 milions, i les comunitats autònomes, al voltant dels 15.000 milions.

Aquesta és la situació, segons les dades de la Intervenció General de l'Estat a data d'avui. El de l'Estat i el de la Seguretat Social ja és molt més segur i el de les comunitats autònomes ja ho sabrem al detall, al cèntim, per dir-ho d'una manera entenedora, aproximadament al mes de febrer.

P. El programa electoral del PP es plantejava aconseguir "un sistema tributari més equitatiu". No obstant això, les mesures aprovades porten a una aportació més gran de les rendes del treball en relació amb les rendes de capital, per exemple. Com s'encaixen aquestes dues idees, la que figurava en el programa electoral i el que han ofert aquestes mesures?

R. És que jo no estic d'acord que les coses siguin així. Nosaltres hem pres una decisió demanant un esforç més gran a aquelles persones que estan en condicions de fer-lo, tot i que ja se'ls demana molt d'esforç. Això és veritat, jo ho reconec i sé que és dur.

Però hi ha gent a la qual ja és impossible demanar-li cap esforç. Nosaltres podíem no haver apujat les pensions o fins i tot abaixar-les, o podíem haver reduït les aportacions a les persones que estan desocupades o podíem haver apujat l'IVA.

El que passa és que, clar, la pujada de l'IVA, a part que hauria suposat una pujada dels preus, afecta tothom igual. Per un cafè paga el mateix IVA una persona amb una renda que una altra persona amb una renda infinitament superior.

I per això vam optar per l'IRPF, rendes de l'estalvi i també rendes del capital. Però dins de l'IRPF no tractem igual tots els contribuents. És a dir, hi ha aproximadament 18 o 19 milions de persones a Espanya que paguen IRPF; hi ha sis milions als quals aquesta pujada no els afecta gens; hi ha sis milions als quals els afecta molt poc. I hi ha set milions de persones, les de rendes més altes, a les quals els afecta més.

Per posar un exemple: a una persona casada que guanya 20.000 euros bruts l'any, aproximadament uns 1.400 o 1.500 euros al mes, comptant les pagues extraordinàries, això li suposarà 27 euros l'any.

I no obstant això, a una persona que en lloc de guanyar 20.000 euros l'any en guanya 200.000, també casada i amb dos fills, això li suposarà uns 8.500 euros l'any, uns 700 euros al mes. És a dir, que és equitatiu.

Aquelles persones amb menys recursos pagaran, com és lògic, menys que aquelles persones que tenen més recursos.

I el mateix passa amb les rendes de capital. És a dir, si vostè té uns dividends del seu compte bancari. Si a vostè li donen 200 euros de dividend l'any, pagarà quatre o cinc euros de més.

Si vostè rep 6.000 euros de dividend, en pagarà uns 280 o 300 més, i si en rep més de 20.000, les quantitats són molt més grans.

Per tant, és una pujada que no és agradable, que és dura, però que, insisteixo, és per a dos anys i crec que sí que és justa i crec que sí que és equitativa.

P. Ja que parla d'impostos, ¿ aquest govern apujarà l'IVA?

R. Si nosaltres haguéssim pensat que era absolutament imprescindible apujar l'IVA, ho hauríem fet. Nosaltres pensem que era imprescindible, necessari i més urgent apujar l'impost de la renda i per això ho farem.

Per tant, si haguéssim pensat que calia apujar l'IVA, no ens hauria tremolat la mà a l'hora de fer-ho. I després, evidentment, ho hauríem explicat a la gent.

I no ho hem fet per dues raons. Primer perquè l'IVA afecta tothom igual. I segon, per una raó, és clar, que també és molt important, i és que una pujada de l'IVA suposa immediatament un augment dels preus, un augment de la tarifa de la llum, per exemple, i un augment de tots els productes que consumeixen els ciutadans.

No ens semblava el més just ni el més equitatiu. Sabem que hi ha gent que opina de diferent manera, que creuen que cal apujar l'IVA, abaixar les cotitzacions socials, no tocar l'impost de la renda... Hi ha molts punts.

Nosaltres, com és natural, hi hem pensat, hi hem donat voltes, i creiem que el millor per a l'economia i, sobretot, el que és més just i equitatiu, és fer això.

Per tant, no és a les nostres previsions apujar l'impost sobre el valor afegit.

P. Què aporten vostè i el seu govern als mercats i dirigents com Obama, Merkel o Sarkozy que no aportés amb les seves mesures el govern de José Luis Rodríguez Zapatero?

R. Nosaltres jo crec que aportem una història, en primer lloc. Nosaltres vam arribar al govern la primera vegada que vam ser-hi, em refereixo al meu partit, el PP, l'any 1996. I hi havia un dèficit públic a Espanya molt elevat, no tant com ara, però molt elevat, gairebé del 7%. Havíem d'entrar a l'euro i per això havíem de reduir el dèficit públic al 3%.

La societat espanyola va fer llavors un gran esforç i vam aconseguir entrar a l'euro i, quan vam abandonar el govern, vam deixar els comptes públics en equilibri: no gastàvem més del que ingressàvem, que aquest és l'objectiu que val per a un govern, per a una família, per a una empresa i per a qualsevol. Per tant, aportem la nostra història.

Aportem convicció. Nosaltres reduïm el dèficit públic no perquè ho mani Europa, sinó perquè hem entrat en l'euro i hem pactat a Europa que no es pot gastar el que no es té. Jo crec profundament en això. És a dir, no és normal que nosaltres l'any passat, el 2011, gastéssim 15 bilions de les antigues pessetes, 90.000 milions d'euros, més del que ingressem. Així no es pot viure gaire temps, perquè arriba un moment que no pots tornar el que cal i que no et presten més diners. Per tant, aportem també convicció, creiem que això és fonamental.

I després crec que aportem als mercats, i a la resta de països, a tots els que ens han de finançar el nostre deute, aportem una majoria sòlida. Els espanyols ens han donat suport a 4 anys i l'estabilitat política és molt important perquè la gent recuperi la confiança econòmica al nostre país. Jo crec que això és el que aportem.

Però si em diu: el més important ... La nostra ferma i decidida voluntat d'anar a un model en el qual les administracions públiques no gastin el que no tenen.

P. Per què no ha nomenat un vicepresident/a econòmic/a?

R. Bé, aquest és un assumpte sobre el qual efectivament s'ha parlat molt. Li diré amb meridiana claredat: l'objectiu fonamental a Espanya, no per a aquest any ni per al que ve, sinó per a aquest any, per al que ve i per al que ve i per al que ve, és acabar amb aquesta terrible xifra darrere de la qual s'amaguen molts éssers humans, més de 5 milions d'espanyols que volen treballar i no poden. Per tant, l'economia és el més important i jo he volgut donar un senyal dins d'Espanya i fora d'Espanya que aquí hi ha un president del govern que donarà la cara i no s'amagarà i que, per tant, assumeix la presidència de la Comissió Delegada d'Afers Econòmics del Govern, on es prenen les grans decisions, i a més hi ha un secretari que és el cap de l'oficina econòmica del govern.

Aquesta és la raó fonamental, i a més he volgut nomenar un equip molt econòmic. Jo tinc un ministre d'Economia que és una persona experta, que coneix bé els mercats, que s'ha mogut molt pel món, que en el seu moment va ser secretari d'Economia, fa uns quants anys. Tinc un ministre d'Hisenda i Administracions Públiques que va ser ministre d'Hisenda en el seu moment, i que també va ser en el seu moment secretari d'Estat d'Economia, eurodiputat i que coneix molt bé com funcionen els ressorts econòmics. Tinc una ministra de Treball que fa uns quants anys que és al Parlament nacional [espanyol] portant temes econòmics i laborals. Tinc un ministre d'Indústria, que és tècnic comercial de l'Estat, que també ha estat destinat fora d'Espanya, que coneix molt bé com funcionen les coses. Tinc un ministre d'Afers Exteriors amb un perfil absolutament econòmic, que és inspector de finances de l'Estat, una persona que porta més de 10 anys al Parlament Europeu, on és portaveu d'Economia del PP. Jo vull que aquest govern sigui, sobretot i abans que res, que respongui al repte més important que té Espanya en aquests moments, que és crear ocupació, que hi hagi creixement econòmic i que mantingui l'estat de benestar.

P. La vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va dir que som "a l'inici de l'inici" pel que fa a mesures econòmiques. Quines altres mesures ens esperen?

R. Va dir bé, som a l'inici de l'inici. Hem pres unes primeres mesures, pràcticament cinc dies després d'arribar al govern, molt importants –estem parlant de 15.000 milions d'euros, de 2,5 bilions de les antigues pessetes. Hem resolt alguns temes que estaven pendents des de fa molt de temps, com la llei Sinde o l'emplaçament nuclear... Hem pres algunes decisions importants. Però tot això era necessari fer-ho, però tot això no és suficient. I en els propers temps si cal prendre algunes mesures.

Intentaré resumir algunes coses que volem fer.

La primera, hem de seguir reduint el dèficit públic. Aquesta és una prioritat capital si volem que ens donin diners fora, perquè si no, correm el seriós risc que no ens en donin o d'estar pagant xifres astronòmiques... Per tant, en els pressupostos generals de l'Estat, que els presentarem abans del 31 de març d'aquest any, en el primer trimestre, tornarem a fer una reducció de la despesa pública.

Però a més reunirem aviat, aquest mes, en el Consell de Política Fiscal, les comunitats autònomes. També ens reunirem amb les corporacions locals per dir-los que tots s'han d'estrènyer el cinturó, com ja ho han fet a Espanya les famílies i les empreses.

Presentarem, en el termini màxim d'un mes des del dia d'avui, una llei d'estabilitat pressupostària que fixi el sostre de despesa i d'endeutament que no podran sobrepassar ni l'Estat ni les comunitats autònomes. Per tant, aquestes seran les primeres mesures per aturar el dèficit públic, recuperar credibilitat i poder finançar.

En segon lloc, en aquest primer trimestre, presentarem també una reforma del mercat laboral espanyol, una reforma estructural molt important, amb l'objectiu de crear ocupació.

En tercer lloc, en aquest primer trimestre, aviat, abans del 15 de febrer, establirem un pla per a la reestructuració del sistema financer. Un pla que obligarà al sanejament de les entitats financeres, a la seva transparència i a un nou procés de fusions d'entitats financeres a Espanya perquè les que hi hagi siguin de bona mida, siguin solvents i, sobretot, perquè tornin a donar crèdit a les petites i mitjanes empreses i a les famílies, sense la qual cosa no hi haurà recuperació.

No hi haurà un banc dolent a Espanya, i establirem un procediment que no sigui costós per al contribuent.

Per tant, aquestes són mesures que tenim en marxa ara, que farem en el primer trimestre.

I també ràpidament i per descomptat abans que acabi aquest període de sessions, és a dir, en el primer semestre d'aquest any, farem una norma per ajudar les pimes, els emprenedors –que donen feina al 80% de les persones que treballen al nostre país–, que les coses els siguin més fàcils. Aquí sí que farem algunes coses des del punt de vista fiscal per ajudar-los que creïn ocupació i generin benestar i riquesa.

Aquestes són les prioritats més importants. N'hi ha moltes més, però aquests són els compromisos per als pròxims tres mesos.

P. ¿Està en perill l'estat del benestar tal com l'hem conegut fins ara?

R. No. Jo crec profundament en l'estat del benestar, jo crec en un sistema de pensions com el que hi ha –vuit milions de pensionistes–, crec en un sistema sanitari com el que tenim a Espanya, universal, públic i gratuït; crec en un sistema educatiu com el que tenim, crec que cal millorar... Però crec que podem estar orgullosos del nostre sistema de pensions, del nostre sistema sanitari públic i del nostre sistema educatiu.

El que passa és que per poder mantenir això, que costa moltíssims diners, cal que l'Estat tingui ingressos. És a dir, la sanitat pública costa molt, i l'educació, i les pensions... És la primera partida del pressupost amb gran diferència. Per això es necessiten diners i per això es necessita que hi hagi creixement econòmic i ocupació.

La clau és generar ocupació, perquè si hi ha molta gent treballant, hi ha molta gent que paga l'impost de la renda, i aquesta gent que treballa, consumeix i, per tant, paga l'IVA, i paga impostos especials... I aquesta gent que treballa cotitza a la Seguretat Social i per això hi ha més diners i, per tant, es pot mantenir i millorar el sistema de pensions.

Per això la clau és crear ocupació i per això, per mantenir l'estat del benestar i millorar-lo és fonamental una altra política econòmica amb els pilars als quals abans he fet referència. Primer, no gastant el que no tens: el dèficit. Segon, fent reformes com la laboral i com l'energètica, que també la posarem en marxa amb la major celeritat possible –avui tenim un deute de més de 20.000 milions en l'energia–, com la reforma educativa, la reforma dels emprenedors o la reestructuració del sistema financer.

Per tant, l'estat del benestar no està en perill, però per mantenir-lo i per millorar-lo hem de crear ocupació i fer una política econòmica diferent, que és el que hem plantejat als espanyols al llarg d'aquests anys.

P. Quines expectatives té, senyor president, sobre la reforma laboral i les converses entre els sindicats i la patronal que s'estan produint aquests dies?

R. Jo vull una reforma laboral per acord entre les parts. La vull. I de fet jo vaig trucar abans de ser president del govern als empresaris i les organitzacions sindicals i em vaig reunir per separat amb tots ells. Em vaig reunir amb el secretari general de la UGT, amb el secretari general de CCOO i amb els representants de la CEOE. I jo els vaig demanar que fessin un esforç perquè en els primers 15 dies de gener ens donessin la seva opinió i busquessin un acord sobre una sèrie de punts, que jo els hi vaig explicar, que a mi em semblaven capitals.

Jo agraeixo l'esforç i a més en èpoques de Nadal, de Cap d'Any i de festes.

Jo no sé com acabaran aquestes converses. Suposo que arribaran a alguns acords en alguns temes i en d'altres no.

Jo tindré en compte els acords a què arribin les organitzacions empresarials i sindicals, perquè crec en aquest procediment.

Però també he de dir que, en aquells temes en què no hi hagi acord, el govern farà allò que cregui que és millor per a l'interès general dels espanyols i sobretot per a la prioritat més gran que té en aquest moment el nostre país, que és la creació d'ocupació.

La reforma laboral és avui una necessitat, la demana tothom, particularment totes aquelles empreses (persones) que poden crear ocupació i generar benestar i riquesa. La demanen totes aquelles persones que no troben un lloc de treball a Espanya, més de 5 milions, i ens la demanen totes les institucions a Espanya i fora d'Espanya. I la farem, com li he dit, en el primer trimestre d'aquest any. M'agradaria que amb el major acord possible.

P. ¿Quin serà el seu primer viatge a l'estranger en visita bilateral?

R. Bé, jo aniré el 30 de gener –però això ja no sé si qualificar-lo de viatge a l'estranger– a Brussel·les. Allà tenim un Consell Europeu, on tractarem alguns dels temes... Veurem com compleixen els països els requisits de dèficit públic, explicarem les reformes, parlarem del creixement econòmic i de l'ocupació, de les mesures que cal prendre a aquests efectes... En fi, això no sé si és una visita.

Vindrà aquí Sarkozy, a Espanya, dilluns que ve, dia 16. També vindrà la presidència actual, la semestral, que és la presidència de Dinamarca. També Van Rompuy, el president del Consell Europeu.

I jo, en principi, si la podem anomenar visita oficial, crec que la primera visita que faré –ja estem parlant amb les autoritats d'aquest país– serà al Marroc. Al Marroc, quan les agendes s'aconsegueixin casar, però suposo que serà en un període de temps relativament breu.

P. Es manté la tradició ...

R. Doncs sí senyor...

P. Els accidents de trànsit han baixat dràsticament en els últims anys a Espanya. Estem parlant de la vida de milers de persones. ¿Canviarà el director general de Trànsit?

R. Per ser franc, no està entre les meves prioritats canviar el director general de Trànsit, ni tan sols m'ho he plantejat. Els equips al final els han de fer els ministres i els porten al consell de ministres, i, per tant, serà el ministre de l'Interior qui hagi de prendre aquesta decisió. Però és veritat el que vostè ha dit: els accidents han disminuït molt en els últims anys i el director general de Trànsit no ha fet una mala feina, com tothom reconeix, i jo també.

Però, en fi, això és una cosa que correspon al ministre de l'Interior. De moment aquí està, i no ha estat una persona que, efectivament, hagi fet una mala gestió.

P. Finalment, quines seran les seves prioritats en les relacions amb Amèrica Llatina?

R. El primer, Amèrica Llatina és una prioritat. Espanya és a Europa, aquí ja hi som. Però per mi és una prioritat capital, a la qual no renunciaré mai, Amèrica Llatina. Per raons que tots coneixem: perquè tenim el mateix idioma, perquè tenim la mateixa història, la mateixa cultura, perquè hi ha moltíssims espanyols que al llarg de la seva vida i en successives etapes de la nostra història se n'hi han anat.

Jo sóc gallec, i tots tenim parents que hi han viscut. Jo, la meva dona també... No conec cap gallec que no conegui algú que no hagi estat a Veneçuela, a Colòmbia, a la República Dominicana, a Mèxic, i ja no diguem a Buenos Aires, que alguns la qualifiquen com la cinquena província gallega.

Espanya, a més, és el segon país inversor a Iberoamèrica, el segon país del món. I jo vull tenir les millors relacions amb Iberoamèrica. Crec que podem fer moltíssimes coses junts, en un món cada vegada més obert, cada vegada més global, on hi ha països com la Xina, 1.400 milions d'habitants, l'Índia 1.000, els Estats Units el 25% de la riquesa mundial... Bé, Europa és molt important, però Espanya amb Iberoamèrica pot fer moltes coses conjuntament en benefici dels nostres ciutadans.

Per mi, Iberoamèrica, és el primer que li vaig dir al ministre d'Afers Exteriors, és una prioritat de les primeres que té aquest govern.

Més continguts de