Tothom enganya tothom
El Nobel d'economia Joseph Stiglitz fa temps que ho té clar. Segons ell, l'economia dels anys noranta, que ens va portar la bombolla immobiliària i l'actual crisi, responia a un còctel adulterat format per tres quartes parts de mentida i una quarta part d'avidesa. "Tothom enganya tothom", deia. No n'hem après gaire. Seguim enganyant i autoenganyant-nos. Rajoy mira d'enredar els mercats i Europa culpant i collant les autonomies i els ajuntaments amb mesures que, a la pràctica, produiran un estalvi molt menor del previst, i que de passada obren les portes a la recentralització, tal com consta al pla d'estabilitat enviat ahir a Brussel·les. El Govern de Mas, retallador disciplinat, com que ja no li queda tela, presenta uns comptes que inclouen els 211 milions que li deuen però no li pagaran. I Alemanya fa costat a les mesures d'ajust d'Espanya, però els capitals fugen a l'estranger perquè, com que tothom enganya tothom, ningú no es creu res. Un perillós joc dels disbarats. Més inestabilitat. Ai, ai, ai.
