Publicitat
Publicitat

"Tothom parla català al carrer, en diguem com en diguem"

"¿És veritat això que m'estan contant?", es va preguntar dilluns Mariví Basallo quan va saber que la llengua que ha estat 17 anys ensenyant no era català, sinó "aragonès oriental". Ho va anunciar la consellera d'Educació del govern d'Aragó, Dolores Serrat, en presentar l'esborrany de l'avantprojecte de llei que derogarà el limitat reconeixement del català de l'anterior govern del PSOE. De fet, la Franja de Ponent és el territori on és més elevat el coneixement de la llengua: el 98,5% l'entenen i el 88,8% la parlen. I això, malgrat el poc suport institucional. "Tothom el parla al carrer, en diguem com en diguem", afirma Berta Menén, professora de Fraga que treballa a Lleida precisament per poder ensenyar en aquesta llengua.

L'escolarització en català és voluntària, però Basallo -que és cap del departament de català d'un IES a Fraga- explica que prop d'un 90% dels alumnes l'estudien perquè el veuen "molt important". Bàsicament perquè a la Franja miren més cap a Lleida i Barcelona que cap a Saragossa. El dubte que s'obre ara és si, amb el canvi de nom, canviarà el currículum de les classes voluntàries de català o es paralitzaran les oposicions que es preveien per regularitzar la situació dels professors de català.

Tanmateix, el debat és força artificial, atès que "majoritàriament la gent sap que parla català", segons Basallo, malgrat que Menén apunta que, davant l'afirmació, "potser algú matisa que és el nostre català " i popularment se l'anomena fragatí. Per això davant el canvi legal s'ha rebut "molt de suport de tot arreu", i Basallo se sent "sorpresa" per la reacció. Els professors preparen un escrit i una recollida de firmes, acció que té el suport de les AMPA. Menén, però, dubta de fins quan durarà la protesta. "M'agradarà veure d'aquí una setmana qui en parla", lamenta.

On hi ha coincidència és a culpar el PP d'un debat que cap filòleg sustentaria. "Sembla que el català vinculi cap a Catalunya i no ho suporten", afirma Basallo. "De petita em van voler deixar clar que a Catalunya havia de parlar castellà", recorda Menén, que denuncia: "Busquen donar base legal a l'autoodi que ens havien implantat".

Més continguts de