Publicitat
Publicitat

LA POLÍTICA PENITENCIÀRIA

Trenta recursos, en marxa contra la doctrina Parot

Una trentena de presos bascos han presentat o tenen previst presentar recursos contra la doctrina Parot, per la qual s'endureix el compliment de les penes i ja s'ha endarrerit l'excarceració de 77 presos des del 2009, la majoria etarres. Així ho va expressar ahir la portaveu del moviment a favor dels drets dels presos d'ETA, Herrira, Amaia Esnal, en un acte celebrat un dia després que el Tribunal Europeu dels Drets Humans reclamés al govern espanyol l'excarceració de la reclusa Inés del Río i el pagament de 30.000 euros d'indemnització per danys morals a l'etarra. Segons Esnal, la sentència és una "oportunitat incomparable per al govern espanyol" de derogar la doctrina Parot i de "comprometre's amb les vies democràtiques".

En la mateixa línia, el parlamentari basc d'EA (Eusko Alkartasuna), Juanjo Agirrezabala, va opinar ahir en roda de premsa que la sentència sobre la condemna de Del Río s'ha d'estendre a la totalitat de presos afectats per la doctrina, "víctimes de la injustícia espanyola". Agirrezabala va reclamar al govern de Rajoy que acati la sentència si "no vol passar vergonya i patir el desprestigi internacional".

En contra del que es reclama des del moviment abertzale, l'executiu espanyol ja ha anunciat que recorrerà la sentència i que no alliberarà la reclusa. La presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, es va mostrar indignada perquè es vol indemnitzar "una assassina convicta i confessa". Per Agirrezabala, aquestes reaccions tenen "l'aire totalitari d'aquells que només accepten les sentències quan els donen la raó".

Caràcter vinculant

Més enllà de l'enfrontament dialèctic entre les forces polítiques, diverses associacions de juristes van manifestar la seva opinió sobre el caràcter vinculant o no de la sentència. El portaveu de l'Associació Professional de la Magistratura, Pablo Llanera, va reconèixer ahir que la sentència no és d'obligat compliment, ja que "Espanya no ha cedit competències" al tribunal, però va assegurar que la doctrina que se'n desprèn és presa en consideració en la majoria dels casos. Per la seva banda, el portaveu de Jutges per la Democràcia, Joaquim Bosch, va deixar clar que "no és competència del govern espanyol" decidir com es compleix una condemna, sinó que és una competència judicial. Bosch va assegurar que la sentència és "plenament vinculant", ja que defensa un principi bàsic de l'estat de dret, com és la irretroactivitat de les lleis penals.

Més continguts de