Política 07/09/2015

Tres setmanes clau per consolidar una majoria irreversible

Les enquestes pronostiquen una victòria clara del sí, mentre el no accepta implícitament el plebiscit per mobilitzar els votants

i
Joan Rusiñol
4 min
Tres setmanes clau per consolidar una majoria irreversible

BarcelonaLes cares més visibles de Junts pel Sí ho explicaven ahir en una carta “Als espanyols” -responent a la de Felipe González- publicada a El País : “D’això va el 27 de setembre, de decidir si volem forjar una Catalunya que s’assembli a Holanda o Suècia, que regeixi el seu destí amb plena capacitat, o seguir pel mateix camí [que fins ara]”. A aquestes altures, el caràcter plebiscitari de les eleccions al Parlament sembla difícilment qüestionable. La majoria del bloc del no també ha acceptat la premissa, encara que sigui tard i a desgrat, per intentar mobilitzar un electorat que se sent poc interpel·lat en uns comicis autonòmics.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Comencen tres setmanes intenses en què els partidaris de la independència i els que voldrien seguir formant part de l’estat espanyol -amb tots els matisos existents- intentaran consolidar una majoria que faci irreversible una solució o l’altra, sense perdre de vista la imminència d’unes altres eleccions, les generals. La rotunditat dels resultats del 27-S determinarà de quina manera Catalunya afrontarà el futur escenari espanyol, en què, molt probablement, s’obrirà un procés de reforma constitucional pensat, a hores d’ara, més per blindar el poder de Madrid que no pas per trobar un nou encaix a les diverses nacions que conformen Espanya.

Els dies previs a l’inici de la campanya -marcada per la Diada i la manifestació d’ Ara és l’hora a la Meridiana-, les enquestes apunten a una victòria clara del sobiranisme, amb una majoria absoluta ajustada de Junts pel Sí i la CUP. Un sondeig publicat per El Periódico atorgava entre 60 i 62 escons a la coalició que encapçala Raül Romeva (ara la suma de CiU i ERC és de 71) i 7-8 a l’esquerra independentista d’Antonio Baños, que juntament amb Ciutadans és la formació que més puja respecte del 2012. De fet, la candidatura d’Inés Arrimadas seria la segona força al Parlament, amb entre 25 i 27 diputats, i es consolidaria com a referència de l’unionisme a Catalunya, un maldecap afegit per a Mariano Rajoy i Pedro Sánchez.

En l’enquesta que dissabte va fer pública El Punt Avui, la coalició que avalen Artur Mas i Oriol Junqueras voreja la xifra decisiva dels 68 escons, i se situaria entre 65 i 70. La suma del bloc netament independentista podria arribar, però, als 80. Tot i que el triomf del sí sembla inqüestionable, la clau serà assegurar-se també la majoria de vots, un element que pot acabar convertint-se en el cavall de batalla de la campanya que comença el dia 11.

Dificultats per a Rabell

“Jo no havia fet mai una precampanya com aquesta”, admet amb satisfacció indissimulada un dirigent nacionalista que acumula molts mítings de bagatge. Que el 27-S té caràcter plebiscitari, de referèndum que l’Estat ha escatimat als catalans, ho evidencia d’entrada la forta mobilització dels simpatitzants independentistes. L’ANC ja ha alertat que l’èxit de la Via Lliure de divendres que ve serà la garantia que el terreny de joc serà aquest.

“Els mítings s’omplen sols, n’hi ha prou enviant un mail”, explica a l’ARA un altre membre de Junts pel Sí, una candidatura que, en un temps rècord, ha aconseguit que al territori treballin plegades persones que fa pocs mesos s’havien enfrontat a les municipals. En el camp unionista són conscients que la seva mobilització no és equiparable i que, paradoxalment, necessiten una forta participació per intentar evitar la majoria absoluta dels contraris. No ho tenen fàcil, entre altres coses perquè, com explicava ahir Ferran Casas en aquestes pàgines, els partits estatals arriben a la cita sense una solució consensuada. I amb les terceres vies en un calaix, tapades per l’intent del PP de donar poder al Tribunal Constitucional perquè actuï, arribat el cas, contra Mas.

Aquest escenari de polarització pren oxigen a Catalunya Sí que es Pot, la coalició d’ICV, EUiA, Podem i Equo, que intenta pescar el vot d’esquerres descontent amb la gestió del govern de la Generalitat, sobretot a l’àrea metropolitana. Procurant no alinear-se amb cap dels dos blocs, la candidatura de Lluís Rabell prova de situar l’eix social en un primer pla -el que anomena rescat ciutadà- i no moure’s del dret a decidir per evitar trencadisses entre persones que tenen un horitzó nacional diferent. La poca implicació d’Ada Colau en la campanya i el pont de la Mercè el cap de setmana de les eleccions, que pot afavorir l’abstenció, no ajuden a tensionar el seu electorat. Caldrà veure si la presència de Pablo Iglesias a Catalunya és capaç de capgirar la situació.

Mantenir el vot moderat de CiU

Per al sobiranisme tan important és que l’electorat unionista es quedi a casa com arribar a les bosses d’indecisos, tant per l’esquerra com pel centre. El 27-S servirà també per mesurar si el 9-N va marcar el sostre de partidaris a la independència o bé si és possible anar més enllà dels entre 1,8 i 2 milions de suports. “Necessitem comptar-nos per saber cap on tirem”, deia ahir Artur Mas a La Vanguardia.

Per consolidar i, si pot ser, eixamplar aquesta base, Junts pel Sí insisteix en la necessitat de tenir un estat propi per poder aplicar polítiques de benestar ambicioses. L’objectiu és seduir la franja de ciutadans progressistes que, sense ser contraris al sobiranisme, recelen d’una llista conjunta amb el nacionalisme conservador.

Per contra, des de l’entorn de Convergència també ressalten les reticències d’alguns sectors que els han votat tradicionalment a l’hora de fer confiança a una candidatura amb els republicans, encapçalada per un exeurodiputat d’Iniciativa i que pot dependre de la CUP per tirar endavant el seu projecte. És per això que, d’una manera gairebé natural, les diferents famílies ideològiques que s’apleguen sota el paraigua de JxSí s’han repartit la tasca de convèncer els que no ho tenen clar. A part dels mítings habituals -que fins ara han sigut massius-, la principal plataforma independentista fa actes sectorials, més discrets, per exemple amb empresaris, amb gent del món de l’Església o amb col·lectius de catalans nascuts en altres punts de l’Estat.

Pel centre, la frontera és porosa amb Unió i el PSC (i l’abstenció), i per l’esquerra, amb la CUP, en menor mesura, amb Catalunya Sí que es Pot i, per estrany que pugui semblar, amb Ciutadans, quan prioritza la regeneració democràtica. Un trencaclosques que obliga a ser curós amb el to per no perdre la pole i consolidar a les urnes un procés que sigui irreversible.

stats