Publicitat

El Tribunal Europeu de Drets Humans desautoritza Espanya i rebutja la 'doctrina Parot'

L'alt tribunal esmena la política penitenciària espanyola, concretament l'allargament de penes als presos polítics bascos

El Tribunal Europeu de Drets Humans s'ha mostrat avui contrari a la ' doctrina Parot' en assegurar que mantenir a la presó l'etarra Inés del Río Prada per una revisió de la durada de la pena és " irregular" . L'anomenada 'doctrina Parot' obliga a descomptar els beneficis penitenciaris del total de les penes i no del màxim de compliment efectiu.

El Tribunal ha expressat el seu rebuig a aquesta doctrina perquè considera que "buida de contingut les reduccions de pena per treball als condemnats sota l'antic Codi Penal del 1973", com és el cas de la demandant. Estrasburg ha demanat, per aquest motiu, "la posada en llibertat" de Del Río "al més aviat possible" i ha exigit en la seva sentència que Espanya la indemnitzi amb 30.000 euros pels danys morals causats i amb 1.500 per despeses i costes.

La decisió, adoptada per unanimitat per la sala tercera del tribunal europeu, diu que Espanya va violar els articles 7 (no hi ha pena sense llei) i 5.1 (dret a la llibertat i a la seguretat) del Conveni Europeu de Drets Humans. Del Río (Tafalla, 1958) va ser detinguda a Saragossa el juliol del 1988, quan es dirigia en un vehicle amb 35 quilos d'amonal a Torremolinos (Màlaga) per iniciar una sèrie d'atemptats a la Costa del Sol . Va ser condemnada a més de 3.000 anys de presó, dels quals 2.232 van correspondre a l'ajuda que va prestar al comando Madrid, liderat per Ignacio de Juana Chaos, per perpetrar l'atemptat contra un comboi de la Guàrdia Civil a la plaça madrilenya de la República Dominicana , en què hi va haver 14 morts i 40 ferits.

Un mes i mig abans de la seva posada en llibertat
prevista per al 2 de juliol del 2008 , després de 20 anys a la presó 10 menys del màxim establert de 30 pels beneficis penitenciaris –, l'Audiència Nacional li va aplicar la 'doctrina Parot' i va fixar la seva excarceració per al 27 de juliol del 2017. Aquesta doctrina es basa en una sentència del Tribunal Suprem del febrer del 2006, que diu que "l'execució de la totalitat de la condemna (...) començarà amb les penes més greus" i estableix que els beneficis s'apliquin de manera individual a cadascuna d'elles, fins al límit legal.

La sentència d'avui recorda que l'esmentat article 7 del Conveni "prohibeix que el dret penal sigui interpretat de forma extensiva en detriment de l'acusat" i estima que el canvi de jurisprudència aplicat "era impossible de preveure". Pel que fa a la violació de l'article 5, la condemna, que pot ser recorreguda per Espanya en el termini dels pròxims tres mesos, conclou que la revisió de la durada de la pena de la demandant es va aplicar amb retroactivitat.

PUBLICITAT

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

El + recomanat

PUBLICITAT