Política 15/12/2014

El Suprem rebutja el recurs contra la suspensió del 9-N

Argumenta que la Constitució garanteix drets fonamentals "a les persones, no als governants" que els han de fer complir. La Generalitat, a més, haurà de pagar els 600 euros que ha costat el procediment judicial

Europa Press
2 min

MadridEl Tribunal Suprem (TS) ha recordat a la Generalitat que la llibertat ideològica, la llibertat d'expressió i el dret de participació estan reconeguts a la Constitució "a les persones, no als governants". "A aquests els toca respectar-los i garantir-los en la seva actuació, però això no els transforma en els seus titulars ni els autoritza per reclamar davant els tribunals la seva satisfacció", ha advertit.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Així s'expressa en la interlocutòria en què rebutja per falta de competència el recurs interposat per l'executiu d'Artur Mas contra l'acord del consell de ministres del 31 d'octubre, que acordava impugnar davant del Tribunal Constitucional (TC) les actuacions de la Generalitat organitzant el procés participatiu del 9 de novembre, que es va dur a terme igualment malgrat el veto del TC.

La sala contenciosa administrativa, que condemna la Generalitat a pagar 600 euros en costes, acull la posició de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat en no admetre el recurs del Govern davant la falta de jurisdicció per conèixer el seu objecte i la inexistència de l'actuació objecte de recurs, ja que es tractava d'un acord de l'executiu central en què anunciava la seva intenció d'impugnar la consulta sobiranista.

En aquest sentit, els magistrats recorden que la decisió correspon al TC i que la pretensió de la Generalitat "donaria lloc al resultat absurd de situar en òrgans i jurisdiccions diferents la mateixa decisió sobre la conformitat a dret d'un acord del consell de ministres, que es limita a sol·licitar del Tribunal Constitucional la instauració d'un procés específic".

Doctrina del Tribunal de Drets Humans

La sentència, amb ponència del magistrat Pablo Lucas Murillo, exposa que la sala no ignora que la Constitució reconeix la llibertat d'expressió, la llibertat ideològica i el dret a participar en els assumptes públics "a les persones, no als governants". Recorda el pronunciament del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) inadmetent la demanda del govern basc contra la llei de partits el 2004 en afirmar que el conveni de protecció de drets humans només permet recórrer a les persones físiques, organitzacions no governamentals o grups de particulars que es consideren víctimes directes d'una violació per part d'un estat signant.

"En aquest sentit, cal recordar que el TEDH no reconeix legitimació als estats ni als ens territorials en què s'organitzen, tot i que gaudeixin del més ampli autogovern per fer valer les seves pretensions com les que la Generalitat ha volgut articular aquí", ha conclòs.

stats