Unió descarta més actes al costat de Construïm

BarcelonaPassaven pocs minuts de les 15.30 de dissabte passat i els ànims ja estaven caldejats a la sala d’actes de l’Hotel Porta Fira de l’Hospitalet de Llobregat. El debat feia més de cinc hores que s’allargava al consell nacional d’Unió quan un assistent a la reunió va agafar el micròfon per retreure a la direcció i a històrics del partit la seva implicació en la fundació de Construïm. “¿Com pot ser que rebés un correu en què l’exconseller Ignasi Farreres corregia les faltes del manifest fundacional d’aquesta entitat?”, va preguntar un conseller nacional. De la resposta se’n va encarregar Josep Antoni Duran i Lleida, impulsor de la plataforma: “No hi tenim res a veure”. I, preguntat sobre per què s’havia registrat també com a partit, va defensar: “S’ha fet per retenir la marca”. Aquesta marca, però, no tindrà presència en la campanya d’Unió per a les eleccions del 27-S, asseguren a l’ARA fonts del partit.

La translació pràctica d’aquesta decisió és que no se celebraran les jornades sobre el procés que s’havien de celebrar amb Construïm després de les eleccions. “No està previst que es facin”, assegura un alt dirigent democristià. Aquestes jornades ja van ser cancel·lades, en un primer moment, quan estaven previstes per al 31 de gener. Aleshores feia només dues setmanes que Artur Mas i Oriol Junqueras s’havien posat d’acord per celebrar les eleccions plebiscitàries el 27-S i es va decidir endarrerir la data per centrar-se en les eleccions municipals.

El secretari general d’Unió, Ramon Espadaler, ja ha traslladat al partit que Construïm no tindrà “cap paper” en la campanya que prepara contra rellotge la formació democristiana. Això deixa clar que la plataforma, inspirada arran d’una intervenció de Duran a l’escola d’estiu de l’any passat, s’ha anat diluint a mesura que han anat passant els mesos. Els seus dos punts àlgids de protagonisme han sigut unes jornades sobre “valors i política” apadrinades per l’Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (Inehca), el novembre passat, i la publicació del manifest fundacional a La Vanguardia, al mes de març.

Un acte de “deslleialtat”

Els crítics d’Unió, organitzats ja a través de l’associació Hereus UDC 1931, van denunciar durant la campanya interna de la consulta del 14-J -resolta per només 109 vots a favor dels oficialistes- que Construïm s’havia convertit en un acte de “deslleialtat”, en la mesura que havia sigut registrat com a partit amb l’ajut d’afins a Duran, tal com va explicar l’ARA, que també va revelar que la cúpula coneixia el text del manifest fundacional abans que es fes públic. “Els històrics han fet el canvi de xip, en part, gràcies a la irrupció d’aquesta plataforma. Han vist ressorgir el fantasma de la desaparició del partit”, assegura un destacat dirigent del sector crític.

Construïm, de fet, va ferir sensibilitats des que va irrompre a Twitter. Una sèrie de piulades que criticaven el president de la Generalitat, Artur Mas, van obligar Duran a indicar que no compartia el to de les afirmacions. Francesc Torralba, la cara moderada de la iniciativa -en contrast amb l’ultracatòlic Josep Miró i Ardèvol-, va decidir marcar distàncies amb Construïm.

Tot i que la cúpula sempre s’ha desmarcat públicament dels passos de l’entitat, informacions publicades per l’ARA assenyalen que Duran i els seus afins monitoritzaven els passos de la plataforma. “En poques paraules: estan organitzant un partit mentre a Unió es debat què es fa a les eleccions plebiscitàries”, sostenien en campanya els partidaris del no a la consulta. Una consulta que ha acabat tenint unes conseqüències de gran abast: el partit s’ha dividit, la cúpula ha decidit abandonar el Govern i, finalment, la federació que formaven Convergència i Unió s’ha esberlat. “Eren coses que flotaven en l’ambient i que, finalment, han passat. Ara ens hi hem d’adaptar”, manté un alt dirigent de la formació consultat.

Aquesta “adaptació” passa per “accelerar” cap a les eleccions del 27-S amb l’elaboració del programa i la tria d’un cap de llista. Aquesta segona qüestió sembla encarrilada -Ramon Espadaler ja ha mantingut contactes amb membres de la direcció per ser candidat, fins i tot amb Duran, que apunta a liderar la llista d’Unió a les espanyoles de la tardor-, mentre que per a la primera caldrà una convenció programàtica els dies 18 i 19 de juliol. Una cita que coincidirà amb la convenció nacional que CDC celebrarà per refundar-se.

Amb el retrovisor posat

El programa d’Unió, assenyalen fonts consultades, “ha d’anar més enllà de les obvietats”. “S’espera que parlem de plena sobirania, d’economia social de mercat i de polítiques familiars, però cal més per diferenciar-nos i fer-nos notar”, assenyala un dirigent del partit. El mirall és la “vella CiU”, en paraules de Ramon Espadaler. “D’espai n’hi ha. Si s’agafen les coordenades dreta-esquerra i les de l’eix nacional, hi ha un forat enorme”, sostenen a la cúpula del partit. El que tots els dirigents tenen clar és que tard o d’hora s’entrarà en conflicte electoral amb CDC. “Ells deuen sentir-se alliberats, però nosaltres també”, diu un dirigent. Serà una batalla inèdita.

Reunió amb els expedients en marxa

El comitè de govern d’Unió es reuneix demà amb el partit dividit pràcticament per la meitat. S’espera que els crítics s’asseguin a la taula davant dels que han enviat als serveis jurídics la fundació de l’associació Hereus UDC 1931, que pot derivar en l’expulsió dels militants que s’hi adhereixin. Serà la primera trobada sense Mercè Jou, que aquesta setmana ha sigut destituïda com a portaveu parlamentària adjunta del grup de CiU. D’aquesta manera, els crítics veuen encara més reduïda la seva capacitat en un comitè de govern en què no tenen majoria.