Publicitat
Publicitat

EL CONGRÉS DEMOCRISTIÀ

Unió s'entrega a l'estratègia de Duran

El president del comitè de govern s'imposa amb un 80% dels vots a Vila d'Abadal, que es planta en el 19%. Suavitza el to per ofegar la polèmica amb CDC, però no matisa el rebuig a l'independentisme

En el seu discurs de cloenda del vint-i-cinquè congrés d'Unió, el seu veterà líder, Josep Antoni Duran i Lleida, va lamentar els "complexos" d'alguns militants a l'hora de reivindicar la doctrina social de l'Església. Segons ell, aquest tema, les polítiques anticrisi i l'estratègia de suport a l'"economia social de mercat" havien de copar els titulars del conclave. Però si dissabte se l'havia endut la seva censura a la "ficció" independentista i el toc d'atenció a CDC (va arribar a dir que, si fos real, la deriva sobiranista dels socis podia acabar fulminant la federació) ahir el protagonisme se l'enduia el duel amb l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, abanderat d'un sobiranisme rotund.

I Duran se'n va sortir sense problemes i fins i tot es va permetre agrair que, presentant-se, l'osonenc l'ajudés a "consolidar el liderat". El va doblegar i no queda dubte que ell marca el pas i que, disciplinadament, la gran majoria de càrrecs i quadres d'Unió segueixen. Creuen que, a les seves mans, tenen garantit preservar la identitat de l'històric partit i el seu pes institucional.

Dissabte l'informe de gestió rebia el 96% dels suports i ahir la ponència política, que a diferència de la de CDC, esquiva l'aposta per l'estat propi i només preveu dotar Catalunya d'estructures d'estat dins la UE amb un redactat vaporós, va ser aprovada amb el 99% dels vots. La llista de Duran i el seu equip la van votar 678 compromissaris (el 80,2%), i la de Vila d'Abadal, 162 (el 19,17%). A l'Hotel Meliá de Sitges, en el moment clau hi havia menys de 850 dels 1.116 delegats convocats.

Tots dos esperaven més

Vila d'Abadal, presentat per la guàrdia de corps de Duran com l'home que hauria diluït i dividit Unió, va rebre de valent. Dissabte i ahir. El líder del partit recordava una vegada i una altra que a la seva llista també hi havia independentistes (parlava dels afins a Antoni Castellà, que han fet amb ell una aliança en clau successòria) i fins i tot donava a entendre que el vigatà havia rebut ajuda de persones alienes a Unió per recollir avals a la seva candidatura.

El resultat de Vila d'Abadal queda per sota de les seves expectatives i dóna tot el poder a Duran, però constata també (els debats del congrés en són bona prova, agradi o no al líder del partit) que el sobiranisme no és residual a Unió. El 2004 ja es va presentar una llista crítica, la d'El Matí. Va obtenir també el 20% dels vots, però en llistes obertes (sistema que relaxa més la disciplina), després d'un cicle negatiu per a CiU, que acabava de perdre la Generalitat i, amb Duran de cap de cartell, per primer cop cinc dels seus quinze escons a Madrid. L'actual cicle, que Duran va tancar el passat 20-N guanyant per primer cop les generals per als nacionalistes, ha estat esplendorós. I per això ell ha encaixat malament (ahir encara se'n feia creus, segons els seus) el procés intern. "I més quan ho compara amb els congressos de CDC i el PP", raonen.

Duran té, però, les mans lliures per fer de dic de contenció del sobiranisme de Convergència. Però, d'entrada, no vol enfrontar-se a Mas després d'haver-hi refet relacions els últims anys. L'agressiu al·legat de dissabte contra la "ficció" independentista, que va irritar molt la cúpula de CDC (Josep Rull o Ferran Falcó no van dissimular), va fer que ahir intentés rebaixar la tensió amb l'argument que Unió "no està tan lluny" dels seus socis i posés la càrrega del seu discurs de cloenda en tres eixos: el pacte fiscal, la relació confederal amb Espanya i la defensa de la política davant els indignats .

Les picades d'ullet, al PSC

El pacte fiscal va voler convertir-lo també en punt de trobada amb el -per ara refractari- PSC, perquè "serà alternativa de govern". Fa quatre anys, també al congrés d'Unió, Duran proposava acords amb els socialistes a Catalunya i a Madrid per aconseguir que CiU tornés al poder, o que, com a mínim, la travessia del desert fos més còmoda. Ahir va demanar i oferir flexibilitat ("hem de fer tots un esforç per no excloure", va dir) per sumar-se al pacte fiscal i a un "front comú" per a l'autogovern. Dels plans B en què CDC i el Govern treballen si fracassa el concert no en va ni parlar. Hi haurà temps i molt debat al si de CiU quan arribi el moment.

Abans que comencés el discurs de cloenda la incomoditat a la delegació de CDC (encapçalada per Artur Mas i Oriol Pujol Ferrusola) era manifesta i exhibien déjà-vu per l'actitud de Duran, "que no és sorprenent". L'atribuïen a les tensions pròpies del congrés. Duran va afirmar ahir que l'independentisme és encara minoritari, però que el respecta. No es tracta, segons ell, de tenir garantit el dret a decidir, "sinó de tenir una gran majoria al darrere disposada a exercir-lo i no només el 45%". El líder d'Unió no plegava veles i es limitava a demanar estendre la consciència nacional en lloc de radicalitzar-la. D'aquí que pogués dir que ell i Mas, Unió i CDC, "no discrepen en el que és fonamental".

Unió s'ha posat de nou en mans de Duran, que la falca perquè no llisqui cap al sobiranisme. Segueix en un confederalisme que, a Espanya, té encara menys complicitats que el federalisme. En el rumb i els temps que marqui CDC hi ha la clau de volta. El Duran més genuí, que és el de dissabte, ho va deixar molt clar.

Més continguts de