FINANÇAMENT AUTONÒMIC
Política 07/10/2015

Unitat valenciana per exigir més diners a Madrid

Les Corts obren la batalla per un nou model de finançament i Puig aposta per revisar la quota basca

Salvador Almenar
3 min
La vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, va mostrar en molts moments del ple monogràfic sobre finançament la seva complicitat amb el president Ximo Puig.

ValènciaEl ple de les Corts Valencianes va viure ahir una sessió poc freqüent en la història recent del parlamentarisme valencià: l’aprovació per unanimitat d’una resolució presentada pel govern de la Generalitat. Malgrat les moltes diferències mostrades durant el debat, finalment tots els grups parlamentaris van aconseguir consensuar un text que exigeix al govern espanyol que acabi d’una vegada amb l’infrafinançament crònic que pateix el País Valencià. L’acord, que d’inici ja comptava amb el vot favorable dels partits que donen suport al govern que presideix Ximo Puig, va sumar també els vots de Ciutadans i el PP, que, tot i les discrepàncies inicials amb el redactat presentat per l’executiu, sabien que no podien quedar-se al marge de l’acord que reclama un canvi en el model de finançament, i més quan aquesta reivindicació està assumida i té el suport de la majoria d’agents econòmics i socials del país.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El text acordat pels cinc grups parlamentaris -el PP, el PSPV, Compromís, Ciutadans i Podem- insta l’executiu espanyol a engegar “una reforma immediata del sistema de finançament autonòmic amb efectes a 1 de gener del 2014” que suposi per als valencians, que arrosseguen un dèficit fiscal crònic, rebre una aportació de l’Estat “almenys igual a la mitjana de finançament per habitant del conjunt de comunitats autònomes”. La resolució, que consta de tres punts, exigeix també una inversió en infraestructures equivalents al pes poblacional del País Valencià, la qual cosa suposaria al voltant de l’11% del pressupost total de l’Estat, i sol·licita al govern espanyol el “reconeixement dels dèficits de finançament”, l’anomenat deute històric, que el Parlament ha xifrat en almenys 12.433 milions d’euros en el període 2002-2013.

El més important d’aquesta resolució és el seu significat polític. A menys de tres mesos de les eleccions espanyoles, el fet que els dos grans partits de l’Estat hagin firmat aquest text els compromet a reivindicar un model de finançament just per als valencians independentment de qui sigui l’inquilí de la Moncloa a partir del 20 de desembre. I així es van comprometre a fer-ho tant el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, com la líder del PP al País Valencià, Isabel Bonig, que ahir es van comprometre a ser inflexibles en la reclamació d’un canvi de model governi qui governi a Madrid.

Malgrat el consens aconseguit per tots els grups, el debat no va estar exempt de tensió, amb un intercanvi de retrets entre el president i la líder de l’oposició. Ximo Puig va recriminar al PP haver mentit als valencians, diu, per haver incomplert la promesa feta per Rajoy fa quatre anys quan va dir en campanya que milloraria el finançament. La portaveu popular li va respondre acusant el mateix president de ser responsable directe de la situació d’inferioritat que viuen els valencians en haver votat al Congrés el 2009 a favor de l’actual model de finançament autonòmic.

Tant Compromís com Podem van advertir el president valencià que li donaran suport en la mesura que sigui exigent amb el govern de l’Estat. Entretant, C’s culpava per igual el PP i el PSPV per “no haver volgut solucionar el problema del finançament perquè electoralment els anava bé per tirar-se els trastos pel cap”.

Revisió de les aportacions forals

Durant la seva intervenció, el president de la Generalitat va explicar la seva proposta per al nou model de finançament, que, segons va assegurar, és “vàlida per a totes les comunitats”. Puig considera que el nou repartiment hauria de comptar amb un primer tram que garanteixi a tots els ciutadans de l’Estat accedir als serveis públics en igualtat de condicions, un segon que doti de finançament les competències reconegudes i un tercer que suposaria un espai fiscal propi perquè cada autonomia decidís els nivells impositius.

De la mateixa manera que han fet altres presidents autonòmics, Puig va advocar per repensar l’estatus fiscal del País Basc i Navarra. Així, la proposta del president valencià preveu la revisió de les contribucions forals a les càrregues de l’Estat, calculant-les de manera que facin compatible la singularitat institucional amb els principis d’equitat, solidaritat i transparència.

stats