Urkullu torna al passat de la mà dels socialistes

VitòriaEl lehendakari Iñigo Urkullu inicia la segona part del seu mandat sense resoldre els tres grans reptes que el desembre del 2012 s’havia autoimposat: la sortida de la crisi, la negociació del nou estatus polític i la resolució del procés de pau i convivència. Els bascos comencen a desconfiar que ho faci. Una cosa és avançar i una altra guanyar temps. Aquesta setmana ha aconseguit, però, aprovar els pressupostos del 2015 amb el suport parcial del PSE.

Com Ardanza, tria el PSE

Descarta l’esquerra abertzale i torna a la vella fórmula

A l’inici de la legislatura, Urkullu va creure, de manera innocent, que podria pactar amb uns i amb altres depenent de la matèria. Aviat es va adonar que aquesta geometria variable no li donava l’operativitat parlamentària que buscava. La primera rebolcada li van donar quan va haver de prorrogar el seu primer pressupost. A partir d’aquí s’ho va pensar millor, va obeir el consell del PNB de Biscaia i va optar per un acord de governabilitat amb el PSE. I el que havia de ser una nova època en la política basca, ja sense la violència d’ETA, s’ha convertit en un retorn al passat, a l’època Ardanza bis, quan socialistes i penabistes compartien govern a finals dels vuitanta i fins al 1998. Fugint del model socioeconòmic “diferent i irreconciliable” d’EH Bildu, s’ha trobat a mans del PSE, que estava en el seu nivell electoral més baix. Comptava aprovar els pressupostos amb les abstencions de PSE i PP, però el no dels populars ha obligat part dels diputats socialistes a votar-los per assegurar-ne l’aprovació.

Procés de pau estancat

Intenta sumar EH Bildu al terra ètic i busca vies alternatives

El procés de pau està estancat, però seria injust culpar-ne Urkullu, que aquesta setmana feia una proposta de desarmament “ràpid” i amb una cobertura diferent a la dels verificadors internacionals que l’oposició va rebutjar. El lehendakari ha posat en marxa les actuacions previstes en el seu programa, però s’ha mogut en el terreny del context i moltes vegades ha donat la impressió, adduint a la necessitat de discreció, de mirar-s’ho des de fora, sense baixar a la sorra per solucionar tant les conseqüències -presos i víctimes- com les causes del conflicte. Ara intenta convèncer EH Bildu perquè faci els deures (sòl ètic) que li ha posat el PSE per tornar a la Ponència de Pau i Convivència, parada fa un any i mig perquè el PNB no vol seguir sense els socialistes. Les obligacions són que ETA es dissolgui ja i de manera ordenada i que realitzi públicament, tant la banda com l’esquerra abertzale, una lectura crítica del passat.

Falta de lideratge

Dos de cada tres bascos diuen que no confien en ell

Urkullu no ha estat, pel seu caràcter, una persona que enlluerni les masses. El seu perfil és més el d’una persona treballadora, seriosa i honrada en la gestió que d’una persona carismàtica. I ara que Euskadi necessita lideratges forts per passar d’un vell temps a un de nou, Urkullu no està responent al perfil. En la mesura que passa el temps, aquesta mancança s’està veient amb més nitidesa. L’últim Sociòmetre de la Universitat del País Basc llança que un 67% no confien que pugui resoldre els grans problemes i, si ho centrem en la qüestió econòmica, tres de cada quatre desconfien de la seva capacitat per treure el país de la crisi. A més, suspèn per primera vegada (4,7) i és superat per Pablo Iglesias (5,6) i pel president de Sortu, Hasier Arraiz (4,9).

Complint l’Estatut

La comissió per a l’autogovern s’esllangueix al Parlament

Tot i que la proposta de nou Estatut polític per a Euskadi era un dels seus objectius principals per a la present legislatura, la veritat és que la qüestió dorm a la ponència parlamentària que sembla més un centre d’estudis d’una entitat bancària que una comissió legislativa. Està previst -i no és casualitat- que els treballs finalitzin al maig, just abans de les eleccions forals i municipals. Urkullu ja ha manifestat que els acords han de ser transversals: és a dir, o hi entren els socialistes o no hi haurà consens. Mentrestant vol “seguir governant en el que és la gestió de l’autogovern transferit i reivindicant el desenvolupament complet de l’Estatut de Gernika”.

El menyspreu de Rajoy

Topa amb la negativa a obrir vies d’interlocució

Per Rajoy, Euskadi ja no cotitza a la borsa de les seves prioritats. A partir d’aquí, es pot entendre com un cop sí i un altre també el president espanyol menysprea Urkullu. Però no només ho fa en qüestions com el procés de pau o el nou estatus polític, sinó en àrees on les relacions entre les dues administracions haurien de ser normals. Fins i tot en aquestes àrees existia més normalitat en l’època de Juan José Ibarretxe. Urkullu aspirava a pujar un esglaó més i arribar a una bilateralitat amb Madrid i s’ha trobat que ja ni tan sols pot mantenir la multilateralitat que tenen altres comunitats. Ha intentat obrir vies d’interlocució directes amb Madrid al marge del PP basc però ha estat infructuós.

La sortida de la crisi

Confia que el 2015 sigui l’any de la reactivació

Durant aquests dos anys la desocupació s’ha incrementat a Euskadi fins a situar-se al 15,2%, encara molt lluny del de Catalunya (19,1%) o de l’espanyol (23,6%). Per contra, el PIB basc ja acumula tres trimestres consecutius en expansió. Els indicadors macroeconòmics estan millorant, però costa que arribi i salva la situació que el coixí era més bo. Confia que 2015 sigui l’any de la reactivació econòmica i que es comenci a crear ocupació neta, però la realitat és que el 75% no confien ja que Urkullu sigui el lehendakari que tregui el país de la crisi.