Vila reivindica la vigència del PDECat davant del "sobreescalfament ideològic"

BarcelonaSempre envoltat per l'aurèola de possible candidat del PDECat -ja sigui a la Generalitat o a l'Ajuntament de Barcelona-, el conseller de Cultura, Santi Vila, ha mostrat aquest dijous la seva cara més política. En una conferència titulada 'Talent i feina. El país que volem', en el marc dels dinars que organitza la Cambra de Comerç de Barcelona, Vila ha deixat en un segon pla la Cultura i ha lluït el seu perfil de candidat reivindicant el model liberal i els valors fundacionals dels partits convencionals davant del "sobreescalfament ideològic" i el "bluf" de la nova política.

Vila, el nom del qual ha sonat a les travesses tant per liderar el cartell del PDECat a la ciutat de Barcelona com a la Generalitat, s'ha vestit de candidat i ha marcat distàncies amb ERC, la CUP i l'Ajuntament que lidera Ada Colau. En un moment en què la direcció del Partit Demòcrata sospira per marcar perfil propi, Vila no ha dubtat a reconèixer com a "antinatural" l'aliança de l'antiga Convergència amb els republicans i els anticapitalistes, tot i que l'ha justificat per l'excepcionalitat d'un Procés amb el qual s'ha mostrat compromès.

De fet, des del seu "patriotisme de base concèntrica" -en al·lusió a la definició de Víctor Català-, Vila ha subratllat la necessitat de "no defallir en el pols amb l'Estat", i ha tret ferro a les possibles discrepàncies puntuals que puguin sorgir dins del Govern entre socis que, ha admès, són diferents.

Davant "la cruïlla" actual, el conseller ha subratllat la importància que Catalunya es decanti per ser "l'Anglaterra del sud o la Dinamarca del Mediterrani" i no en una rèplica de "Veneçuela o Cuba". En una conferència titulada 'Talent i feina. El país que volem' en el marc d'un dinar col·loqui organitzat per la Cambra de Comerç, Vila ha qualificat de "bluf" la nova política i ha fet una crida a recuperar "els valors fundacionals" dels partits convencionals.

Vila evita posicionar-se sobre si es veu més com a alcaldable que com a presidenciable -aquest dijous ha defensat que les reflexions que fa són vàlides tant per a Catalunya com per a Barcelona ciutat-, però se sent còmode amb l'etiqueta de candidat: "Menys a presidir l'Associació de veïns de l'Eixample Esquerre, crec que se m'ha plantejat per a tot", ha ironitzat abans d'atribuir aquests plantejaments al fet que "inspira confiança a la gent una mica centrista, moderada, progressista i liberal del país".

Tot i fer un discurs eminentment polític i amb aires de candidat, ha evitat pronunciar-se sobre si aspira a qualsevol d'aquests dos càrrecs. Pel que fa a la Generalitat, Vila ha subratllat que ara no és moment de parlar de noms perquè cal ser al costat del president Carles Puigdemont, mentre que en el cas de la capital catalana ha convidat a fer la pregunta a la presidenta del PDECat a la ciutat, Mercè Homs, que era entre el públic i que en aquests moments treballa per definir el calendari de les primàries per escollir candidat.

Llibertat i patates

Amb la imatge d'Emmanuel Macron ben present, Vila ha centrat bona part del seu discurs a reivindicar la necessitat d'aprofitar els millors valors dels partits polítics convencionals per recuperar "el camí del progrés". Per això, i aferrant-se a una metàfora operística de finals de segle XIX, ha proposat la recepta de "llibertat i patates" com a antídot per fer front a l'auge dels populismes."Les llibertats sense condicions de vida garantides ens deixen vulnerables per al populisme i la demagògia", ha afegit Vila, que ha apuntat que per preservar les virtuts del capitalisme cal "garantir l'equitat i la cohesió social".

En la mateixa línia ha opinat que "abans d'embrancar-se en discussions sobre el repartiment de riquesa, cal centrar-se a crear-la". Per això, ha criticat tant les mesures de l'Ajuntament de Barcelona -com ara frenar l'hotel de Drassanes quan ja hi havia la llicència- com les reivindicacions de la CUP com ara apujar el tram autonòmic de l'IRPF. Un capítol en què Vila ha agraït a la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, haver sigut "implacable advertint al Govern que hi ha coses que no es poden fer".

També ha criticat que des de determinats partits es vulgui limitar el sou dels alts càrrecs, i ha posat com a exemple el cas del director del MNAC, Pepe Serra, que, segons ha dit, cobra un 40% menys que el director del Prado o un 25% menys que el del Reina Sofia, un fet que, a parer del conseller, posa en perill la competitivitat dels museus catalans.

Per això ha fet una crida als partits convencionals a superar l'actitud "poruga" amb què han respost a moviments com el 15-M i la consigna del 'Sí se puede'. Així, ha subratllat que la recepta no ha de ser "abandonar les corbates, dur mitjons de colors, deixar-se barba o fitxar independents" sinó "tornar als orígens, als valors i els principis fundacionals de la república, del país, de l'ordenament constitucional en un sentit genèric".