Xirinacs, l’home mirall

Si hagués d’explicar qui va ser Xirinacs a un adolescent, li diria que va ser un home valent, conseqüent, radical. Que el que pensava es corresponia amb el que feia, fins a les últimes conseqüències. Això no passa tan sovint. Una cosa són les idees en abstracte i una altra la vida real, el dia a dia. En ell, no. Per això va ser un home mirall, un mirall ideal on una part de la societat catalana va voler veure’s reflectida als inicis de la Transició. Perquè representava allò a què molts aspiràvem però que crèiem que no es podia aconseguir: l’autèntica justícia social, la pau universal, la independència... Molta gent que el va aplaudir quan es va plantar durant més d’un any davant de la Model per reclamar l’amnistia per als presos polítics i que el va fer senador, després va votar Pujol o altres líders “traïdors”, tal com Xirinacs va qualificar la classe política de l’antifranquisme. Ell no volia rebaixar el somni. Volia la ruptura amb el règim dictatorial. Volia l’autodeterminació... Deu anys després de la seva mort, el mirall ens torna la seva imatge.