LA NOVA POLÍTICA ALS MUNICIPIS (3)
Política 31/12/2016

Un alcalde punk pactant amb ERC i C's

Ara Decidim, una coalició entre la CUP i Podem, gestiona Ripollet amb geometria variable

Jordi Mumbrú
4 min
José M. Osuna, alcalde de Ripollet (esquerra), abans d’una actuació amb el grup Zerzedilla.

RipolletL’Ajuntament de Ripollet és un cas excepcional. I no només perquè el seu alcalde és el guitarrista de Zerzedilla, un grup punk que versiona des de La Polla Records fins a Eskorbuto i toca a la festa major, que també, sinó perquè és una de les ciutats menys independentistes de Catalunya i, al mateix temps, és un dels municipis més grans governats per la CUP. Des del maig del 2015 hi mana Decidim Ripollet, una coalició formada per COP - Compromís per Ripollet (una candidatura vinculada a la CUP) i Podem. La jove coalició es va imposar i va posar fi a més de 30 anys de governs PSC-ICV.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La nova política als municipis: llegeix tots els articles de la sèrie

L’alcalde, el guitarrista punk, té 29 anys, és també politòleg, i es diu José M. Osuna. Governa en minoria i per tirar endavant totes les polítiques de “ruptura” que va defensar en campanya electoral està aconseguint pactes amb ERC -el soci prioritari- i amb Ciutadans. És un dels acords més insòlits dels municipis catalans. “A nivell ideològic ens agradaria trobar-nos més amb els socialistes -assegura l’alcalde-, però sembla impossible”. PSC, PDECat i PP s’han mantingut, fins ara, a l’oposició.

Municipalitzar els serveis

En aquests gairebé dos anys de nou govern municipal, l’alcalde no ha sigut capaç de “capgirar” Ripollet, com pretenia inicialment, però sí que ha aconseguit posar les bases per a futurs canvis força importants.Un dels més transcendents és la creació d’una empresa pública que hauria de gestionar els serveis que el govern pretén municipalitzar, és a dir, “la neteja dels equipaments públics i el servei de l’aigua”, segons l’alcalde. “A la llarga ens agradaria també municipalitzar les escoles bressol, la neteja viària i la recollida selectiva”, avança Osuna. Però l’alcalde té clar que per dur a terme totes aquestes municipalitzacions caldrà anar pas a pas. El primer és crear l’empresa pública, que es començarà a discutir en el plens de gener i febrer. Malgrat aquests plans, totes les previsions sobre municipalitzacions han fracassat fins ara. El servei d’aigua s’havia de gestionar des de l’Ajuntament a partir d’aquest any, però el passat mes d’octubre Ripollet va renovar el contracte per un any amb Sorea i va ajornar així el seu compromís electoral.

“Sabíem que les coses no eren fàcils, però quan ho vius en primera persona és més dur”, reconeix Osuna. Quan ell liderava l’oposició, va reclamar al govern d’aleshores alguns compromisos que ara ell no pot aplicar. “Van ser molt bel·ligerants durant molt de temps -recorda Juan Pallarejo, l’exalcalde socialista-. Deien que amb voluntat política es podia fer tot... I ara veuen que no”, afegeix. Un exemple són els interessos bancaris de l’Ajuntament. Els comptes municipals estan sanejats, però el consistori té un deute bancari. Des de l’oposició, Osuna retreia als socialistes que paguessin cada any els interessos del crèdit. Amb el canvi de govern, però, gairebé tot segueix igual. “Hem renegociat els interessos i ara són inferiors”, defensa la tinent d’alcalde d’Hisenda, Pilar Castillejo. “A més, ja hem dit públicament que són il·legítims”, afegeix Osuna, que reconeix: “Ens vam plantejar no pagar-los, però vam valorar les dificultats i vam decidir que era millor pagar”.

Una altra marxa enrere del nou govern municipal ha sigut la baixada de l’IBI. L’any 2011 el govern espanyol va obligar el municipi a apujar-lo un 10%. En una moció presentada per diferents partits, amb COP-Compromís entre ells, l’Ajuntament es va comprometre a buscar les fórmules per tornar a rebaixar aquest 10% quan el govern central ho permetés. L’any passat, forçats pels acords amb Ciutadans, l’actual govern va abaixar l’IBI un 2% i, en els pressupostos per al pròxim exercici que es debaten aquest dijous, hi ha previst un nou descens d’un 2%. Osuna insisteix que, des del govern, les coses es veuen diferent: “Quan veus els comptes t’adones que seria molt temerària la rebaixa d’un 10% de l’IBI, ja que implicaria una davallada dels serveis públics que no volem assumir”, reflexiona l’alcalde.

Un canvi que sí que podria acabar veient la llum aquest mandat és el de les sancions a les grans empreses que tenen pisos buits. Per aconseguir-ho, el govern municipal ja ha fet l’inventari dels habitatges afectats i ha començat a enviar els “requeriments previs” abans de les sancions. “L’habitatge és un problema i fins ara no teníem ni una oficina per a aquest tema”, lamenta Osuna.

Una ciutat amb tres resultats

Si es pot calcular el nombre d’independentistes de cada municipi en funció dels ciutadans que van votar Junts pel Sí o la CUP el 27-S, plantejades com a plebiscitàries, a Ripollet un 26% volen marxar d’Espanya. El municipi és un dels màxims exponents del vot dual. A les catalanes, va guanyar Ciutadans. A les espanyoles, En Comú Podem. I a les municipals del 2015, la coalició de la CUP i Podem. L’amalgama ideològica ha arribat a l’Ajuntament i obliga el govern a buscar acords amb forces tan diferents com ERC i Ciutadans. Uns acords que en un altre context sonarien dissonants són el dia a dia d’un alcalde punk.

Part dels pressupostos, en mans dels nens

Com en la majoria d’ajuntaments en què governen les noves coalicions d’esquerres, la participació ha sigut la bandera que l’Ajuntament de Ripollet ha aixecat amb més força. En els pressupostos de l’any passat, “per falta de temps” només van poder explicar els comptes a través d’audiències públiques. Aquest petit pas s’ha fet més gran en els pressupostos del 2017: un 20% de les inversions (300.000 euros) l’han decidit els alumnes de quart d’ESO del municipi, acompanyats pels tècnics de l’Ajuntament i pels professors. En total van sortir fins a 13 projectes que es van sotmetre a votació entre tots els veïns fins a seleccionar-ne set. La proposta més votada ha sigut la d’instal·lar semàfors per a invidents, seguida per la implementació de contenidors per recollir oli usat. També es va decidir augmentar la seguretat dels parcs infantils i posar wifi gratuït en alguns punts. La tinent d’alcalde Pilar Castillejo va avançar que la gent gran del municipi ha demanat poder participar en l’elaboració dels pressupostos del 2018.

stats