Un dels autors del mètode que subtituirà les balances fiscals defensa que és "neutral" i demana al Govern que no el "desqualifiqui" abans d'hora

BarcelonaL'investigador del CSIC Ángel de la Fuente, un dels tres acadèmics que dissenyaran la metodologia dels comptes públics territorialitzats, el sistema que suplirà les balances fiscals, demana al Govern que no "desqualifiqui" el seu mètode, que considera "neutral", abans de veure'n els resultats.

En una entrevista concedida a Efe, De la Fuente ha assegurat, en al·lusió a les crítiques del Govern al nou sistema, que el "preocupa la desqualificació en bloc d'aquest treball abans de conèixer-ne els resultats".

L'economista subratlla també que el nou model "és un substitut millorat" de les balances fiscals, ja que la informació que donaven aquestes "se seguirà donant" i, a més, s'oferirà "molta més informació que abans", ha remarcat.

Això no obstant, De la Fuente ha deixat clar que el sistema elaborat juntament amb Ramón Barberán, de la Universitat de Saragossa, i Ezequiel Uriel, de la de València, utilitzarà el mètode de càrrega-benefici en entendre que l'altre, el del flux monetari −al qual dóna preferència la Generalitat− "no és un bon mètode", ja que "ignora una part de la despesa de l'Estat que torna a Catalunya en forma de serveis en espècie", ha dit.

L'investigador també ha precisat que la Generalitat obtindrà del seu treball les dades necessàries per poder calcular per si mateixa els saldos fiscals amb l'Estat pel mètode del flux monetari.

Aquest enfocament atribueix la despesa pública al territori en el qual es materialitza la despesa, de manera que, en matèria de defensa, per exemple, només tindria en compte bàsicament el destacament de l'exèrcit a la caserna del Bruc, a Barcelona, i l'acadèmia de suboficials de Talarn (Pallars Jussà).

En canvi, amb l'enfocament de càrrega-benefici, l'assignació de la despesa es realitza al territori on resideix el beneficiari, independentment d'on es produeix el servei públic o es realitza la inversió, de manera que a Catalunya se li imputaria la part proporcional a la seva població del pressupost de Defensa.

De la Fuente presentarà aquest divendres en la XXI Trobada d'Economia Pública de Girona un treball titulat 'Un sistema de comptes públics territorialitzats per a Espanya', elaborat per aquests tres acadèmics.

Malgrat que el text esbossarà la nova metodologia, el model no es presentarà oficialment fins a principis de març, a Madrid, en un seminari específic sobre la matèria organitzat per l'Institut d'Estudis Fiscals, en el qual participaran altres especialistes espanyols.

Els resultats pràctics del nou sistema es coneixeran, previsiblement, el mateix mes de març, poc després de fer pública la metodologia, "oberta a canvis", ha afirmat De la Fuente.

L'expert ha precisat que amb la nova metodologia "hi haurà una balança fiscal −neutralitzada i amb el mètode de càrrega-benefici−, com fins ara, però "moltes més coses": una descomposició d'aquest saldo en diverses partides "que ens permetran veure quines parts poden ser problemàtiques o preocupants, com que als territoris més rics es paguen més impostos".

De la Fuente admet que la interpretació d'aquestes dades tindrà un "caire polític", però ha subratllat que "l'eina en si mateixa és neutral, i després cadascú farà amb les dades el que consideri oportú".

"Hi ha hagut una confusió, no sé si innocent o interessada. S'està dient que el que es pretén és ocultar o suprimir les balances fiscals, i no és cert en absolut", ha afegit De la Fuente, que ha precisat que amb els comptes públics territorialitzats es podrà veure si una comunitat "està ben finançada o mal finançada" i si té "mitjans suficients per prestar bons serveis" en termes per càpita, sense entrar a valorar en què gasten els seus recursos.

De la Fuente ha assegurat que amb els comptes públics territorialitzats s'aportaran "uns 350 números per territori, per a cada programa d'ingrés i despesa", que després es podran agrupar per matèries sectorials com les infraestructures, entre altres qüestions.

Amb la finalitat que es puguin fer comparacions vàlides entre Comunitats Autònomes en tots els capítols, es farà un esforç d'homologació.

Així, si Catalunya té competències en matèria de presons i altres comunitats no, per poder fer una comparació sectorial es restarà la transferència de l'Estat per a presons del finançament autonòmic català i es traslladarà l'esmentada transferència a la casella on figura, en el cas de les altres comunitats, la despesa de l'Estat en presons.

De la mateixa manera, els ingressos reals es descompondran en dues parts. En primer lloc es calcularà quins ingressos haurien tingut totes les comunitats amb igual esforç fiscal, i en segon lloc els obtinguts fruit del seu "sobreesforç" fiscal.

El resultat final de tot aquest treball, que tindrà en compte els impostos autonòmics i locals, i no només l'acció del govern espanyol i la Seguretat Social en un territori, segons ha explicat De la Fuente, serà un document d'unes 700 pàgines que inclourà dades tan actualitzades com sigui possible, és a dir, del 2011, ha puntualitzat.