22/08/2016

El bumerang del 25-D

3 min
Mariano Rajoy i Pedro Sánchez

Les negociacions entre el PP i Ciutadans indiquen que el possible acord entre les dues formacions pot posar encara més fàcil el no del PSOE a la investidura de Mariano Rajoy. Ja ho va dir el popular Pablo Casado en apuntar que el PP no oferia res de nou al PSOE: “Més no podem fer”. Més? ¿Fabricar la data del 25 de desembre, és a dir, el dilema de dir si Rajoy o eleccions per Nadal, és tot el que han ofert? Fa la impressió que no hi haurà grans modificacions en la reforma laboral, les diputacions, la llei Wert i la llei mordassa, per exemple. Tot el que Rajoy ha considerat essencial per afrontar la crisi no sembla que canviï.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Ja vam explicar a l’ARA que Mariano Rajoy i els seus col·laboradors havien escoltat amb atenció el president socialista d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, per acabar utilitzant la data del 25-D com la bomba pretesament atòmica -més que bomba, una simbombada nadalenca- contra el no de Pedro Sánchez a la investidura del president en funcions. Però aquesta estratègia pot convertir-se en un bumerang contra Rajoy.

Segons les declaracions i els indicis disponibles, el PSOE dirà no a Rajoy en primera i en segona votació. Però això és fàcil de dir: cal tenir en compte què significa. Rajoy no només va qualificar el debat d’investidura de Sánchez de bluf. El divendres 4 de març, en la segona votació, va subratllar: “Tot això ha sigut un frau, un engany, una farsa: insisteixo, una farsa”. I el més important: “Ha posat les institucions al servei de la seva supervivència, i això és corrupció”. És a dir, per a Rajoy la investidura fallida de Sánchez va ser “corrupció”. Empassar-se aquestes paraules no és poca cosa, tot i que Rajoy té estómac per fer-ho, tenint en compte el cas Bárcenas. ¿Però impedirà aquesta derrota que torni a intentar-ho? És a dir: ¿farà que abandoni? No ho sembla.

L’argument de la qüestió de confiança

Fonts de la Moncloa matisen que la derrota de Rajoy seria com si el president en funcions perdés una qüestió de confiança. I que per això no és fàcil plantejar-se, com en el cas de Susana Díaz, tornar-ho a intentar més tard, després de les eleccions autonòmiques gallegues i basques del 25 de setembre. Però com a president en funcions Rajoy ja va dir no dues vegades al rei Felip VI, i ara es disposa a anar a una investidura sabent que no té garanties de ser investit. Per tant, això de la qüestió de confiança no s’ho creu ningú. Si perd la primera temptativa, Rajoy no sembla disposat a cedir i pot anunciar la seva disposició a intentar-ho, en una situació diferent, després del 25 de setembre.

Després del fracàs de Rajoy, el rei, sobre la base de l’experiència amb Sánchez, no convocarà una nova ronda per veure qui proposa. Perquè sap que no hi ha cap altra possibilitat i perquè Sánchez, segons fonts consultades, no la suggerirà ni la insinuarà. Les eleccions basques i gallegues introduiran una situació política diferent. Encara que Iñigo Urkullu digués ahir que no a la investidura de Rajoy, la cosa podria canviar si necessita el PSOE i el PP per governar a Euskadi. A Galícia els socialistes s’entenen amb En Marea, on donen suport als seus alcaldes a Santiago, la Corunya i Ferrol, alhora que a les diputacions de la Corunya i Pontevedra governen amb el Bloc Nacionalista Gallec. Caldrà veure si Alberto Nuñez Feijóo obté la majoria absoluta i, en cas que no ho aconsegueixi, si Ciutadans obté algun escó. Però, a més, Sánchez, davant la nova situació, podria convocar després del 25-S el comitè federal. Potser aleshores farà una oferta d’última hora per evitar les terceres eleccions. Una oferta que Rajoy no pugui rebutjar sota pena de ser responsable d’anar a eleccions per Nadal, la data amb la qual pretenia caçar Sánchez, el bumerang del 25-D.

stats