NOVA ETAPA L'ESCENIFICACIÓ

Un camí ambiciós i també ple de revolts

Mas i Junqueras signen el pacte en un context advers però compromesos amb l'estat propi

"Prepara't per tirar endavant tot el que havies somiat; això va de debò". La frase no és d'ahir. L'havia dita Artur Mas a un alt càrrec declaradament sobiranista del Govern poc després de la gran manifestació independentista de la Diada, que va accelerar els ritmes de la política catalana com no s'havia vist des dels temps de la Segona República. El president sí que va solemnitzar ahir, just després de signar un pacte de ferro (que no de govern) amb Oriol Junqueras, líder d'ERC, que el moment "ha arribat" i que és "el que molta gent havia somiat molts anys". La legislatura s'enceta amb estabilitat i un govern fort -té compromès el suport de 71 diputats- però amb el repte de l'estat propi, que el cap de l'oposició i alhora soci va definir de "gegantí".

Però el clima a l'auditori del Parlament no era d'eufòria. Era de certa angoixa davant un camí desconegut i un escenari econòmic més advers que mai. Republicans i convergents, que en els últims anys s'havien declarat la guerra, es donaven ahir la mà per saltar la paret de la legalitat espanyola i fer efectiu l'exercici del dret a decidir que històricament han defensat. Res a veure doncs amb les alegries del Pacte del Tinell del 2003 entre PSC, ERC i ICV o amb l'autocomplaença del Pacte del Majestic de CiU i el PP l'any 1996. El d'ahir era el mateix escenari de l'últim gran pacte català, el que el 2010 van signar CiU i el PSC per investir Mas per primer cop. Els socialistes s'abstenien a canvi d'interlocució preferent i consens en els grans temes. Aleshores Mas veia possible pactar amb Madrid el pacte fiscal, s'havia d'entendre amb Zapatero i començava a festejar al PP pensant en el futur.

Més que un pacte d'investidura

L'acceleració (i també la necessitat d'assegurar-se l'estabilitat, respondre als anhels de la Diada i no desfigurar el seu programa) van fer ahir que Mas signés amb Junqueras un pacte que no és a canvi de la investidura -els vots d'ERC ja els tenia- i que preveu la consulta per l'estat propi el 2014, revisa la política fiscal i posa fil a l'agulla en la creació d'estructures d'estat per fer la transició nacional. Per tot plegat el president, que avui obrirà el debat d'investidura i que serà votat demà, va parlar de l'operació política "de més envergadura en tres segles" i de la qual caldrà assegurar l'èxit "durant tota la legislatura". Espera que l'entesa amb els nous socis es consolidi.

ERC evita treure pit

Junqueras evita treure pit de les concessions de CiU ("El guanyador és el país") però es va ocupar de convertir les ambigüitats i les incerteses en certeses: "És el full de ruta més important de la història del país, el de l'estat propi, que és l'eina més important que podem tenir en aquests moments", va dir.

L'un i l'altre hi van posar èpica, però també van tocar molt de peus a terra. El context de crisi condiciona el procés. L'alimenta però també fa més evidents alguns riscos i estimula el conservadorisme. Per Mas el pacte crida "a l'esperança" amb propostes per "lluitar contra la crisi i capgirar la situació econòmica", un deure "urgent que requeria molta estabilitat". Aquesta estabilitat és un tresor que no ha tingut en el primer mandat i que espera trobar en ERC i també en Unió, el seu soci, que ha evidenciat incomoditat -quan no discrepància- amb l'aposta per l'estat propi i el soci triat. Mas farà camí amb Junqueras i no es planteja, per ara, fer-lo sense Josep Antoni Duran i Lleida, compromès amb la consulta "legal".

Els problemes per entendre's que sorgeixin amb Esquerra o amb Unió no seran res, però, comparat amb els que preveu que vindran des de Madrid i des d'alguns sectors empresarials i mediàtics, també els que fins fa ben poc li eren afins i que ara comencen a virar inquiets pel full de ruta i les mesures pactades.

Mas ha tastat en campanya, amb les acusacions personals de corrupció, com les gasten alguns poders de l'Estat. Va alertar dels "adversaris molt poderosos que actuaran sense escrúpols" per avortar el procés. Ahir al Consell del Poder Judicial ja advertien contra la consulta, a la Moncloa brandaven una possible inhabilitació, Cristóbal Montoro amenaçava amb l'ofec financer de Catalunya i José María Aznar demanava un gran pacte d'estat -amb el rei inclòs- per parar-li els peus.

D'aquí que tant ell com Junqueras fessin vots per ampliar la majoria pel dret a decidir, o com a mínim que els grups que no el comparteixen -com el PP- "no neguin els drets d'un poble que ha expressat a les urnes que vol seguir el camí de la sobirania".

Que ningú es despengi

Mas va buscar complicitats al PSC i Junqueras a ICV i la societat civil per assegurar que acompanyin el procés. El líder d'ERC sap que els seus estan satisfets però també els prepara per al que ve. A la tarda va enviar un correu a la militància avisant que les retallades seran "dramàtiques". Ahir els diputats de CiU i ERC van seure separats. Per complir amb l'acord per a la transició nacional i fer realitat els somnis s'hauran d'arremangar i fer pinya.