El català ja no cal per treballar a l'administració de les Illes
El Parlament balear ha aprovat aquest dimarts la reforma de la llei de funció pública que redueix el català a mèrit i l'elimina com a requisit
PalmaEl Parlament balear ha aprovat aquest dimarts la reforma de la llei de funció pública que deroga el requisit del coneixement del català per treballar a l'administració de les Illes, un compromís electoral del PP molt criticat per l'oposició d'esquerres.
En el segon ple extraordinari dels tres previstos aquest dimarts al Parlament balear, el PP ha fet valer la seva majoria absoluta per modificar la norma i, indirectament, també la de normalització lingüística, amb la voluntat d'assegurar la igualtat de tracte als ciutadans de les Illes al marge de quina de les dues llengües oficials sigui la que cadascú considera pròpia, segons els seus arguments.
Per contra, els portaveus de l'oposició han subratllat que amb aquesta reforma el govern del PP dóna preferència al castellà sobre el català, llengua pròpia de l'arxipèlag, segons l'Estatut d'autonomia, ja que a partir d'ara només l'idioma comú d'Espanya serà exigit per accedir a una ocupació pública, mentre que el català comptarà únicament com a mèrit.
La supressió del requisit de conèixer el català, excepte per als mestres i professors i els empleats públics dedicats específicament a atendre els administrats, ha motivat protestes de grups de defensa del català concentrats al costat del Parlament.
El diputat del PP Fernando Rubio ha subratllat que el que el seu grup pretén és eradicar qualsevol discriminació per raó de llengua, per a la qual cosa, segons ell, cal garantir "l'equilibri entre les dues llengües oficials".
Rubio ha criticat que l'oposició retreu que es mantingui l'exigència de conèixer el castellà per treballar en l'administració com si considerés que un espanyol procedent de la península o de les Canàries que vulgui treballar a Balears ha de ser tractat com si fos estranger.
En nom del PSOE, la diputada Pilar Costa ha assegurat que la reforma legal "elimina 'de facto' el català com a llengua oficial de les Balears" en avalar que "el castellà tingui preferència sobre el català" i l'ha considerat una de les "bogeries polítiques" del president del govern, José Ramón Bauzá.
El portaveu del grup PSM-IV-Exm i Més per Menorca, Biel Barceló, ha assenyalat que "l'arraconament" del català a les Illes suposa un pas més en l'estratègia centralitzadora del PP i ha acusat el govern de generar un problema innecessari en un moment de greu crisi econòmica.
En la votació final, que s'ha fet individualment i de viva veu a petició dels socialistes, l'alcalde de Manacor i diputat no adscrit Antoni Pastor, expulsat del PP per oposar-se a la política lingüística de Bauzá, s'ha sumat al rebuig de l'oposició a la supressió del requisit de conèixer el català per exercir una ocupació pública.
