Publicitat
Publicitat

EL PAÍS QUE VOLEM ARA (3): FUTUR

Quin seria l'estatus del castellà? El català, la primera llengua de la població

Amb un estat propi i sense l'amenaça legislativa espanyola, el nombre de catalanoparlants augmentaria

Actualment només un 36% de la població té com a llengua habitual el català, segons l'última enquesta d'usos lingüístics a la població, feta el 2008. Aquesta situació s'invertiria si Catalunya tingués un estat propi. La supervivència de la llengua estaria garantida: "No s'hauria de canviar cap llei, perquè haurien desaparegut les 500 lleis espanyoles que combaten el català", explica el president de la Societat Catalana de Sociolingüística, Joquim Torres. En un estat català, però, s'hauria de decidir quin estatus tindria el castellà. La realitat social fa impensable el monolingüisme.

El castellà seria llengua oficial?

Una Catalunya independent hauria de decidir quin estatus dóna a la llengua castellana. "Depèn de molts factors, entre els quals, la posició dels castellanoparlants durant la secessió, els acords amb Espanya i la UE i els sectors que la lideressin", reflexiona Xavier Vila, director de l'Observatori Centre Universitari de Sociolingüística de la Universitat de Barcelona.Vila defensaria que el castellà deixi de ser obligatori en l'etiquetatge i en l'administració.

Amb el temps el català passaria a ser la llengua preferent per a la majoria de la població. "El coneixement i l'ús públic del català creixerien ràpidament", assegura Vila. "A l'administració i a l'educació seria qüestió de mesos, el món privat és menys previsible, encara que en un país independent, amb el català com a llengua oficial i sense l'amenaça de l'estat espanyol, els vellvinguts i els nouvinguts tindrien més incentius per apuntar-se al català que no pas ara", afegeix. En el marc jurídic actual, i amb un estat com l'espanyol, el català ho tindria magre per sobreviure: "Podria preservar funcions simbòliques, el problema del català no és la globalització, sinó Espanya, que es concep com un projecte monolític en castellà i les seves institucions treballen per aconseguir liquidar les altres llengües", conclou Vila.

La clau seria que el català fos la llengua principal: "Si l'Estat adopta el català com a llengua principal, passa a ser la llengua d'un col·lectiu, per tant, automàticament és necessària independentment de les lleis", reflexiona Joaquim Torres, president de la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. "No seria necessari canviar cap llei, perquè haurien desaparegut les 500 lleis espanyoles que combaten el català", afegeix. Torres apunta que seria necessari incloure l'anglès i establir els mecanismes perquè la població dominés aquesta llengua.

Caldria mantenir la immersió?

La immersió lingüística en català a l'escola és fruit d'un intent de normalització social de la nostra llengua. Amb un estat propi que normalitzés la presència social del català "potser ja no faria falta", diu el director d'estudis de psicologia i ciències de l'educació de la UOC, Carles Sigalés. "O potser simplement ja no en diríem immersió, perquè seria l'idioma oficial del nou estat", apunta el coordinador d'Edu21, Enric Roca. El que queda clar per a tots dos és que el català seria la llengua vehicular de l'educació, com ara, però sense l'amenaça constant dels tribunals estatals.

"El model d'immersió no cal canviar-lo perquè funciona, però a més ens estalviaríem la demagògia i els falsos debats als quals se'l sotmet", assegura el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín.

El castellà es parlaria a l'escola?

Mantenir i potenciar el català com a llengua vehicular a les aules no ha de suposar en cap cas relegar el castellà a un paper de llengua estrangera, al nivell de l'anglès. "Pensar que la independència ens duria al monolingüisme a l'escola seria un error garrafal, perquè no reflecteix la realitat del país", diu Sigalés.

Enric Roca també remarca que la presència del castellà a l'escola "no hauria d'estar amenaçada per la independència, sinó garantida pel sistema educatiu", que "hauria de garantir el coneixement i l'ús del castellà" dels seus alumnes. De fet, per Palacín, el sistema podria seguir sent el mateix d'avui i, de fet, el repte que encara tindria el país seria "el domini i ús generalitzat de l'anglès".

La universitat perdria Erasmus?

¿Amb el català com a llengua oficial, les universitats catalanes deixarien de ser tan atractives com ara per als estudiants estrangers, que hi veurien potser una barrera lingüística? L'expert en polítiques universitàries i de R+D Josep Maria Vilalta no creu que fos així, perquè tampoc no pot imaginar una universitat només en català. "M'imagino un sistema universitari trilingüe, en què el català, el castellà i l'anglès podrien conviure amb normalitat als campus com ja està passant cada cop més, i sobretot amb una oferta de postgraus molt internacionalitzada i atractiva per a estudiants i investigadors d'arreu d'Europa i el món", assenyala.

Quins són els nostres models?

"Podrem aprendre'n de tothom, però el model serà propi", diu Xavier Vila. "De Finlàndia i el Canadà n'aprenem que el tracte presumptament idèntic porta a la reculada social del feble. Dels bàltics n'inferim que els canvis són molt lents i que en els països postimperials la llengua imperial es manté amb molta força. En general caldria evitar discursos de base etnocèntrica si volem ser ben vistos internacionalment".

Més continguts de