Publicitat
Publicitat

POLÈMICA A LA CAMBRA ALTA

Els únics 6 casos en què el Senat admet el català

El reglament de la cambra alta espanyola, reformat l'última legislatura i que ara el PP vol tirar enrere, limita a ocasions molt concretes l'ús de llengües oficials a l'Estat que no siguin el castellà

L'última reforma del reglament del Senat, aprovada l'1 de gener de l'any 2011, amplia tímidament les possibilitats de l'ús de les llengües cooficials en algunes activitats de la cambra alta espanyola. El Senat, com a cambra territorial, empara el "normal" ús oral i escrit de qualsevol de les llengües que tingui caràcter oficial en alguna "comunitat autònoma" d'acord amb la Constitució i el corresponent Estatut d'Autonomia, però les limita a les següents activitats del Senat:

  • En la primera intervenció del president del Senat davant el ple de la cambra (des de la reforma de 2005)
  • En les sessions de la Comissió General de les Comunitats Autònomes. (art. 20, apartat 3)
  • En les intervencions que tinguin lloc en el ple en ocasió del debat de mocions. (art. 84, apartat 5)
  • En la publicació d'iniciatives quan siguin presentades, a més d'en castellà, en qualsevol altra de les esmentades llengües oficials. (art. 191.2)
  • En la presentació d'escrits en el registre de la cambra per part dels senadors. (disposició addicional V)
  • En els escrits que els ciutadans i les institucions dirigeixin al Senat. (disposició addicional V)

L'ús del català, el basc i el gallec queden exclosos, per tant, dels plens en què es debatin lleis –es voten a la cambra alta després del pas pel Congrés– i en les compareixences del president del govern espanyol.

Més continguts de