El comentari de Trump com a Símptoma

Espanya està començant a comprovar els costos financers i d’imatge que li comporta no obrir un procés polític de negociació a Catalunya. És possible que acabi imposant la seva força l’1-O, però el que ja és innegable és que no sortirà indemne de tot plegat, al contrari. Ja no són només els informes de JP Morgan que aconsellen als inversors treure els seus diners d’Espanya, o els advertiments de Goldman Sachs. O que la sala de premsa de la Comissió Europea es converteixi cada dia en una sala de tortura per als esforçats portaveus que intenten justificar mesures com el tancament de webs a Catalunya. I és que fins i tot a la Casa Blanca, després de les hores i hores que deuen haver dedicat els diplomàtics espanyols a pactar la coneguda frase “Vull una Espanya unida”, Donald Trump va i els desmunta la tesi en dues frases, producte del seu coneixement televisiu de la realitat. És sabut que el primer que fa Trump quan s’aixeca és posar la televisió, i allà deu haver vist les manifestacions de catalans que demanen un referèndum. I això el porta a dir que creu que “la gent s’hi oposarà” si no la deixen votar. Lògic. Però és que abans de Trump va ser Juncker, i abans François Fillon, i abans Vivianne Reding. El comentari de Trump és el símptoma d’un fet cada vegada més evident: a fora, ningú entén la política de Rajoy.