Publicitat
Publicitat

El concepte: del mirall basc al model propi per a Catalunya

Era un dissabte i la precampanya de les eleccions catalanes -que aleshores encara no tenien data- va dur Artur Mas a Calafell el 19 de juny del 2010. "CiU plantejarà el concert econòmic la pròxima legislatura; és una batalla que podem guanyar", assegurava davant dels assistents l'aleshores candidat de la federació i ara president de la Generalitat.

El concert econòmic era la idea de força de la precampanya de Mas. Adoptat el dret a decidir dins el corpus ideològic del partit arran del congrés de CDC del 2008, els nacionalistes fixen un nou model de finançament com a "ampli generador de consensos" que els pugui dur cap a la Generalitat després de set anys de tripartit. El pilar ideològic d'aquesta demanda és el llibre Dret a decidir. Estació concert , escrit per Francesc Homs, ponent de l'Estatut, secretari general de Presidència i portaveu del Govern un cop CiU va guanyar els comicis.

"El concert econòmic és plenament constitucional", assegura el llibre, que s'emmiralla en els models basc i navarrès. Però amb el temps la demanda del concert -sense cap afegitó- va anar mutant cap al "pacte fiscal en la línia del concert econòmic". El fons de la qüestió és exactament el mateix -gestió, liquidació i capacitat de normativa sobre tots els impostos que es recapten a Catalunya-, però en va variar l'etiqueta per desvincular-lo, almenys conceptualment, dels models del País Basc i de Navarra. A més, la paraula pacte suggereix entesa amb l'Estat a l'hora de desenvolupar el nou model. Una tasca que el mateix Mas, en entrevistes de campanya, ja jutjava com a "dificilíssima".

Com fa tretze anys

La fórmula de pacte fiscal va aparèixer per primera vegada l'agost del 2010, però va anar agafant força a partir del començament de la campanya electoral, a mitjans de novembre d'aquell any. El seu origen, malgrat això, data del 1999. Mas era conseller d'Economia i, en una conferència, va fer una proposta de nou model de finançament que va batejar com a pacte fiscal. Consistia a recaptar el 50% de l'IVA i el 60% de l'IRPF i a intentar reduir fins a la meitat el dèficit fiscal, que ha estat d'un 8% de mitjana durant els últims 20 anys.

La gènesi d'aquell model va moure enrenou a CiU, encara no constituïda com a federació. Destacats dirigents d'Unió es van queixar que Mas no hagués avisat de la seva conferència ni del contingut que tindria. Josep A. Duran i Lleida, molest, va encarregar a un grup d'experts que fessin una anàlisi de la proposta de l'aleshores conseller d'Economia.

Més continguts de