Política 24/09/2017

Un control dels Mossos “sense emparament jurídic”

Els juristes qüestionen que el fiscal superior sigui qui ordeni el canvi de coordinació entre cossos policials

Pau Esparch / Laia Vicens
3 min
Un agent de la Guàrdia Civil i un dels Mossos d’Esquadra a la comandància del cos armat de Travessera de Gràcia.

Barcelona“No sorprèn, però jurídicament no hi ha emparament jurídic. No hi ha cap precepte que justifiqui aquesta mesura”, va valorar ahir l’advocada i exdiputada del Parlament, Gemma Calvet, sobre l’ordre del fiscal superior de Catalunya de cedir el control dels Mossos d’Esquadra a un membre del ministeri d’Interior. “Ens trobem navegant en les ambigüitats i les retallades pel que fa a les competències compartides”, va destacar Calvet en un acte, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona, sota el títol Estat de dret o estat d’excepció? Juristes per la democràcia. En el control dels Mossos, l’Estat ha aplicat els articles 38.2 i 46 de la llei de l’any 1986 de cossos i forces de seguretat, sense recórrer a l’article 155 de la Constitució, que preveu la intervenció de l’autonomia. “La mesura de la fiscalia no és sinó una excusa per agafar el control de la policia catalana sense suspendre l’autogovern”, va apuntar l’analista de seguretat Jofre Montoto, que va afegir que “l’Estat està fent trampa evitant aplicar l’article 155”.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

“El 155 és molt complex. És tan complex que el govern central està intentant saltar-se’l”, va assegurar el fiscal i magistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín. “Alguns deuen pensar que el govern pot suprimir l’autonomia però no és així”, va afirmar. Martín Pallín va argumentar que si s’apliqués “es podria donar la paradoxa que, amb l’article 155, alguns consellers fossin de la Generalitat i uns altres del ministeri”. El fiscal també va participar en l’acte organitzat per l’Ajuntament de Barcelona, on l’advocat Àlex Solà va subratllar que “no deixa de ser cridaner i anòmal que [el control dels Mossos] s’hagi produït a través de la fiscalia”. “Si és per coordinar els cossos policials, no hi pinta res la fiscalia. És un disbarat enorme”, va precisar Solà. En el mateix sentit, el catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona Joan Queralt va qüestionar que el fiscal superior, amb una instrucció, “s’inventa una competència que no té ni pot tenir i fa dependre els Mossos del ministeri d’Interior”, va sentenciar a Twitter.

Eludint l’article 164 de l’Estatut

Consultat per l’ARA, Montoto es va preguntar: “Fins a quin punt un fiscal pot dir a les ordres de qui s’ha de posar un cos policial?” L’analista en seguretat considera que qui ha de coordinar les operacions policials a Catalunya ha de ser el cos que és “sobre el territori”. “Els Mossos són un cos integral i si reben ajuda exterior, el comandament ha de ser de qui és al territori”, va recordar Montoto, que va valorar que si la policia catalana necessités suport “el demanaria”. Va posar com a exemple l’actuació entre els cossos després dels atemptats de Barcelona i Cambrils. “Els Mossos van funcionar com a cos autònom i es van coordinar amb la Guàrdia Civil quan van fer les detencions a Ripoll”, va detallar Montoto. Per això va plantejar: “Quines són les ordres que la policia catalana ha deixat de fer perquè ara s’hi posi una persona del ministeri de l’Interior?” “No hi ha cap problema d’ordre públic”, va dir.

També l’exconsellera d’Interior i Justícia Montserrat Tura va valorar ahir que l’Estat ha actuat “sense poder argumentar que els Mossos hagin desatès cap ordre”. “És una acció molt gratuïta”, va exposar Tura en declaracions a l’ARA, i va afegir que un fiscal “no pot qüestionar tot l’ordenament”. L’exconsellera va destacar que l’ordre del fiscal superior no respecta l’article 164 de l’Estatut de Catalunya. “Redactar aquest article va ser molt difícil, i va suposar mesos de negociació i discussió”, va recordar Tura, que considera que l’apartat de l’Estatut sobre la seguretat pública ha de prevaler per damunt dels articles 38.2 i 46 de la llei estatal de l’any 1986. “La llei del 1986, des del meu punt de vista, està descontextualitzada”, va afirmar Tura, que va insistir que es va redactar en un moment en què, evidentment, encara no s’havia aprovat la llei de l’any 1994 de la policia de la Generalitat, que fixava el desplegament dels Mossos i el replegament dels cossos de l’Estat.

Pel que fa a l’article 164 de l’Estatut, Tura va subratllar que atribueix al Govern “el comandament suprem” dels Mossos. “Aquest suprem no hi és per casualitat”, va remarcar. També va indicar que un altre punt “important” del mateix article és el que diu que els Mossos exerceixen “totes les funcions” d’un cos de policia, inclosos els àmbits de seguretat i ordre públic.

stats