Publicitat
Publicitat

23F: 30 ANYS DESPRÉS

El rei a Milans del Bosch el 23-F: “Qui es revolti, serà responsable de provocar una guerra civil”

Segons un tèlex que apareix en la transcripció taquigràfica de la compareixença secreta celebrada davant el ple del Congrés el 17 de març de 1981 per informar de l'intent colpista, el rei va adevrtir que "qualsevol cop d'Estat no podrà escudar amb el rei, és contra el rei"


El rei va enviar la nit del 23-F un tèlex al capità general Milans del Bosch amb una advertència: "Qui es revolti, estarà disposat a provocar una guerra civil i serà responsable d'això". També li ratificava les ordres que li havia donat abans per telèfon perquè retirés les seves tropes de València. El contingut precís d'aquest tèlex figura en la transcripció taquigràfica de la compareixença secreta celebrada davant el ple del Congrés el 17 de març de 1981 per part del llavors ministre de Defensa, Alberto Oliart, per informar de l'intent colpista, i a la qual el Congrés ha permès accedir avui per primera vegada.

La relació detallada de successos, segons el relat oficial fet als diputats pel ministre, ressenya diversos moments clau que expliquen el fracàs del cop, al qual atribueix en bona part a les intervencions "decisives" del rei, a la seva "rapidesa de reflexos" i a la seva "fermesa en mantenir l'ordre constitucional". Consta de cinc punts el tèlex que el rei Joan Carles va enviar a Milans, a dos quarts de tres de la matinada, i en un afirma: "Juro que ni abdicaré de la corona ni abandonaré Espanya. Qui es revolti estarà disposat a provocar una guerra civil i serà responsable d'això".

“No puc tornar enrere”

En la mateixa comunicació, remesa després del seu missatge a la televisió, el rei ratifica la seva "rotunda decisió de mantenir l'ordre constitucional dins de la legalitat vigent" i afegeix: "Després d'aquest missatge ja no puc tornar enrere". A més, inclou la seva famosa frase que "qualsevol cop d'Estat no podrà escudar amb el rei, és contra el rei", i una altra en to solemne: "Avui més que mai estic disposat a complir el jurament a la bandera".

Ordena al general revoltat retirar les tropes i acabar amb el toc de queda a València i li assenyala que encara que no dubta de l'"amor a Espanya dels meus generals" el commina "per Espanya primer, i per la Corona després" a obeir . També inclou un comandament més concret: "T'ordeno que diguis a Tejero que deposi la seva actitud".

Alberto Oliart va exposar als mateixos diputats que vint dies abans havien estat segrestats per Tejero i 200 guàrdies civils "confusos, dubtosos i temorosos" per la seva acció, que els serveis d'informació no havien pogut anticipar l'intent perquè els seus autors van "anteposar la seguretat a l'eficàcia ".

Això sí, Oliart reconeix que des d'algun temps el Govern disposava d'"indicis" d'una "conspiració", però no de dades concretes per vaticinar un intent de cop d'Estat. Precisament, aquestes afirmacions són les que més preguntes dels diputats van suscitar en el torn posterior al seu discurs, també recollits en l'acta. Oliart els va apuntar, per exemple, que Tejero -que prèviament havia estat condemnat per la seva implicació en la "Operació Galàxia"- no estava sotmès a vigilància perquè no tenia força al seu càrrec.

També va negar disposar de dades fiables sobre la possible relació dels colpistes amb el llavors president dels EUA, Ronald Reagan "o el seu equip" i va assegurar desconèixer que polítics i partits havien de formar el govern de concentració que el general Alfonso Armada va proposar a Tejero constituir, presidit per ell, per solucionar la crisi.

Oliart va considerar que els colpistes "van partir de la convicció gratuïta" que després de l'assalt al Congrés "es produiria una reacció en cadena" a les Forces Armades i les Forces de Seguretat l'Estat. I va remarcar que no van comptar amb l'"enèrgica i inequívoca actitud del Rei, que va destruir l'efecte causat en un primer moment per la utilització del nom de Sa Majestat de forma dolosa", va afirmar.

En aquest sentit, va dir que el tinent general Milans del Bosch va anunciar a altres comandaments un "acte de força" del qual "té constància el Rei". També els digué que el general Armada li havia dit que el monarca "estava al corrent de tot" i que esperava que aquest general acudís al Palau de la Zarzuela, cosa que mai va succeir. Dins del seu relat, apareix com un moment clau quan Armada va al Congrés per negociar amb Tejero i li proposa un Govern presidit per ell i format per representants dels partits, al que el tinent coronel de la Guàrdia Civil es nega.

Tejero advocà per una Junta Militar presidida per Milans del Bosch, que no obstant això li comunicà per telèfon que "no vol ser protagonista de res" i li va dir a Tejero que obeís Armada, cosa que no va fer. Alberto Oliart situa el fracàs del cop a les 01:23 de la matinada del dia 24, just després del missatge televisat del rei.

"El cop està ja pràcticament sufocat i reduït a l'ocupació del Congrés", va subratllar en la seva compareixença, on va explicar els detalls de l'ocupació del parlament espanyol. Tejero, va revelar el ministre de Defensa, després de prendre el Congrés li havia dit el director de la Guàrdia Civil, general Aramburu Topete, que estava "disposat a tot" i que abans de lliurar-se el matava per després disparar-se ell mateix un tret.

La tensió en els primers moments de l'assalt va ser tal que Aramburu va recórrer a la seva arma, però el seu ajudant el va retenir perquè va veure com els guàrdies muntaven les seves armes. I també va detallar Oliart els moviments del director de la Seguretat de l'Estat, Francisco Laína, que va actuar com a cap del Govern mentre Suárez i els ministres estaven segrestats.

Al seu despatx, el general Armada li havia dit: "El rei s'ha equivocat", "el rei ha compromès la Corona amb el divorci de les Forces Armades", "aquest és un assumpte militar que hem de resoldre els militars", quan Laína s'havia negat a acceptar la "solució anticonstitucional" que li proposava. Abans d'acabar la seva locució, el ministre de Defensa va reiterar els seus elogis al monarca pel seu "exemple d'exercici de la suprema magistratura de l'Estat i de respecte a la sobirania popular".

Més continguts de