La crisi persisteix i cada partit busca un guru econòmic
Vénen del món acadèmic o de l’empresa, s’han fet tertulians durant la recessió i ara els partits se’ls rifen
Madrid“He tingut l’honor de fitxar Daniel Lacalle per a la candidatura del PP a l’alcaldia de Madrid”, anunciava a so de bombo i platerets fa poques setmanes Esperanza Aguirre. “És un economista brillant que vivia a Londres i ve a Madrid a col·laborar amb mi i a ajudar tot el PP a tirar endavant l’enorme tasca que, si els madrilenys volen, tenim a l’Ajuntament”, afegia. Si el fins ara vicepresident de la principal gestora nord-americana de deute, PIMCO, confirma la notícia, Lacalle serà l’última incorporació a una llarga llista d’economistes mediàtics, molts dels quals tertulians, que estan entrant en campanya en aquest cicle electoral.
Si una cosa ha ensenyat als partits la crisi econòmica és que s’ha d’anar molt amb compte en com s’explica als ciutadans. Primer, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va optar per obviar-la i, al final, hem arribat a finals de la legislatura del PP amb un seguit de promeses incomplertes de Mariano Rajoy, amb el rescat bancari de colofó. No és estrany, doncs, que els partits provin de cobrir-se les espatlles amb un programa dissenyat per un guru econòmic, i busquin així una fórmula màgica per convèncer els votants amb una espècie de solució immediata a una crisi que només per al PP ja és història.
Promeses auditades
L’antídot -fitxar algun economista amb una dosi atractiva de tecnocràcia, foguejada a la tertúlies televisives- no és nou, però s’està multiplicant a l’Estat des de finals del 2014. El primer a optar per aquesta tendència va ser el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, que va presentar el seu esborrany econòmic flanquejat per dos referents de l’economia alternativa: el català Vicenç Navarro i l’andalús Juan Torres. El programa electoral del partit a les europees havia encès totes les alarmes i aquests dos catedràtics van auditar el nou pla.
Al febrer Ciutadans va fitxar Luis Garicano, catapultat durant la crisi pel seu pes en les tertúlies, al costat de Pablo Iglesias al plató de La Sexta noche, per exemple. El partit presidit per Albert Rivera, a més, va reforçar l’arribada de Garicano amb una altra persona de perfil més tècnic, Manuel Conthe, expresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors. A principis de març, UPyD va anunciar el fitxatge de Nemesio Fernández-Cuesta, amb un toc més empresarial que mediàtic, ja que va estar 30 anys a Repsol. I abans de l’anunci d’Esperanza Aguirre, el nou PSOE madrileny ja havia anunciat el fitxatge de Ransés Pérez Boga, que ha deixat la presidència de l’Associació d’Inspectors d’Hisenda per unir-se a la llista liderada pel també professor d’economia i tertulià Antonio Miguel Carmona, candidat del PSOE a l’alcaldia de Madrid.
Carmona forma part del grup d’economistes que fa temps que estan en política. Ara, però, fan un pas endavant. Al seu torn, Esquerra Unida ha situat com a principal candidat a la Moncloa el jove diputat Alberto Garzón, també economista, i el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, no s’està de reivindicar la seva formació acadèmica.
La pugna per Thomas Piketty
Sánchez i Pablo Iglesias van protagonitzar al gener una pugna per rebre la benedicció de l’economista francès de moda: Thomas Piketty, llavors de visita a Madrid per presentar el seu llibre, El capital al segle XXI, en què aposta per un impost global a la riquesa. Dos dels economistes espanyols més sondejats els últims mesos han sigut Emilio Ontiveros, catedràtic d’economia i president d’Analistes Financers Internacionals, i José María Gay de Liébana. “Valoro el pas dels meus companys, però també comporta molts riscos. Que un bon professional s’acosti a la vida política avui dia és un acte de generositat”, explica a l’ARA Ontiveros, que va ser professor de Lacalle. José Carlos Díez va tenir un fort ressò mediàtic durant l’etapa Zapatero i s’ha dit que el temptejava el PSOE. “Als Estats Units i la Gran Bretanya això és normal. Tocava que passés a l’Estat”, afegeix per telèfon. Xavier Sala i Martín va negar a finals d’any que Artur Mas l’hagi sondejat per formar part d’una llista unitària.
