Publicitat
Publicitat

EUSKADI

L’exmembre d’ETA Urrusolo Sistiaga surt de la presó 19 anys després

Estava condemnat a més de 900 anys

L’exmembre d’ETA José Luis Urrusolo Sistiaga va sortir ahir definitivament de la presó de Zaballa (Àlaba) després d’haver complert 19 anys dels més de 900 als quals va ser condemnat. Sense ningú que l’esperés ni gaire expectació mediàtica, l’històric dirigent d’ETA -va ser líder del comando Madrid- va abandonar a les deu del matí el centre penitenciari, on encara queden una desena d’interns acollits, com ell, a l’anomenada Via Nanclares per a membres d’ETA penedits. En la seva última etapa a la presó, Urrusolo Sistiaga va desvincular-se de l’organització, va reconèixer el dany causat i va reunir-se amb víctimes directes i indirectes d’ETA. El Tribunal Suprem li ha descomptat els sis anys de presó que va complir a França, on va ser detingut el 1997.

Un dels historials més sanguinaris

L’exmembre d’ETA té un dels historials més sanguinaris de l’organització. Va ser líder del comando Madrid i va participar en almenys nou assassinats i múltiples atemptats, com el de l’edifici de Telefónica de Madrid (1982) o el de la plaça de la República Argentina de la capital espanyola (1985). Entre les condemnes que li va imposar l’Audiència Nacional hi ha els 296 anys de presó per la seva participació en l’enviament de dos paquets bomba pels quals van morir dos policies i tres artificiers. A més, també va liderar els segrestos del financer Diego Prado i Colón de Carvajal i de l’empresari Emiliano Revilla. El 1987, amb la desarticulació del comando Madrid, va fugir a França, on va ser detingut i empresonat. Uns anys després el van extradir a Espanya, on va començar el camí cap a la reinserció.

La Via Nanclares

Urrusolo Sistiaga va decidir unir-se a la Via Nanclares, un projecte de reinserció dels presos que fan passos inequívocs per acabar amb la violència, com ara l’acceptació de la política penitenciària, la renúncia pública a ETA i l’ús de la violència o el fet de demanar perdó a les víctimes, entre altres. L’històric dirigent d’ETA va publicar una sèrie de cartes en què qüestionava la violència, reclamava el desarmament de l’organització i demanava “nous passos” per construir el procés de pau a Euskadi. Per aquest motiu va ser expulsat de l’organització. Actualment hi ha uns 400 presos d’ETA entre Espanya i França.

Més continguts de