Publicitat
Publicitat

ANÀLISI

Una mirada als portaveus parlamentaris

El consultor de comunicació pública Aleix Cuberes analitza a l'ARA les intervencions de tots els portaveus parlamentaris en el debat d'investidura

Rajoy es va estrenar en la sessió d'investidura amb un discurs excessivament llegit, molt rígid i tens. Van tornar els llocs comuns i les frases fetes. 35 minuts inicials amb missatge a les víctimes de terrorisme-Nació-Constitució-Patriotisme i molta descripció. No va destapar les grans mesures, ni les grans decisions que ciutadans, Europa i els mercats esperen. Cada cop queda menys marge. En algun moment es va perdre en xifres, indicadors i argot tècnic.

En una sessió solemne, no va haver-hi mostra d'emoció, de passió.

Rubalcaba va pujar el to del debat. Agilitat i rapidesa en l'exposició. Ironia fina, esgrima dialèctica, humor. Un to que no té res a veure amb l'oposició sortint. Equidistància mesurada: línies vermelles i oferiment de pactes. Intervenció presidencial i amb la mirada posada en el futur. El seu llenguatge corporal, cap baixat i mirada alçada indicava el grau de concentració i la importància de la primera intervenció després del #20n. Tota la intervenció i el posterior cara a cara respirava molt debat a l'estil britànic.

Aquesta legislatura malgrat la majoria absoluta serà viva i interessant.

Duran i Lleida va pujar la senyera discursiva a la tribuna més de l'habitual. Era conscient que seria les poques veus catalanes que es podrien sentir en aquest debat. Un estil molt Duran: llegir, alçar poc el cap i gestualitat mecànica amb el braç dret repetitiu. Formes molt neutres. Citant poetes catalans va buscar la complicitat amb en Rajoy amb petits gestos i aclucades d'ull amb un esperit molt CiU: pacte o pacte. Rajoy va respondre amb el silenci: no hi haurà pacte fiscal.

Duran no queda satisfet del debat.

Coscubiela: Això de repartir temps en el mateix grup acaba creant més distorsions que altra cosa i dificulta seguir les intervencions dels grups i portaveus. Estrena nerviosa i ràpida. Molt a dir i molt poc temps. Titulars i poca cosa més. Novetat: la corbata de l'orador, que contrasta amb l'estil ortodox de Cayo Lara. Ara que tenim corbata cal conjuntar-la millor amb el traje.

Erkoreka: oratòria brillant i marca jesuítica de la casa. Discurs amb ritme propi on destaca la importància de la gestió dels silencis per captar l'atenció i l'interès de les persones que segueixen el discurs. Un control de l'escenografia absolut. Clavat al faristol de la tribuna d'oradors. No podia faltar la cita -habitual- a Josep Pla.

Un mix de ma estesa i de duresa verbal i corporal. Rajoy feia gestos més clars amb el PNB que amb CiU.

Antigüedad: americana de pana i colzeres, camisa vermella, sense corbata. És una de les sorpreses de la sessió d'investidura. Estil ràpid i àgil. To positiu. Busca en tot moment els ulls de Rajoy, mentre aquest els evita. Li parla de tu a tu. Sense complexes. Cap retret pel no al grup parlamentari. Discurs valent: parlem, solucionem-ho, condemnats a entendre'ns. Era el primer cop que hemicicle emmudia durant tot el debat.

Baldoví en la seva estrena a la tribuna d'oradors va passar nervis i va posar nerviós Rajoy. Un discurs, també, molt llegit. Un estil humil, senzill, sense pretensions però agosarat i valent quan cita a Lula. Una intervenció sentida i emocionalment pròxima parlant de llengües que no s'utilitzen contra ningú, de corrupció. Qui coneix la seva trajectòria pot entendre millor la seva intervenció. És un dels cara a cara més simbòlic que trobarem aquesta legislatura.

Més continguts de