El dèficit social català no se salda sols amb el concert
El dèficit fiscal no és l'únic element que explica la inversió social catalana per sota dels estàndards europeus. Ni destinant tots els recursos que no tornen de Madrid en l'estat del benestar s'assolirien.
BARCELONA"El pacte fiscal no és l'única solució, sinó una de les grans solucions, amb majúscules", va assegurar Artur Mas dimecres al ple del Parlament. Efectivament, un dels reptes que els partits catalans s'han fixat històricament és la progressiva equiparació de la despesa social amb la mitjana europea. Una missió difícil que no es resoldria només destinant-hi el que Catalunya perd pel dèficit fiscal. Segons les últimes dades homologades per l'Unesco i l'oficina europea d'estadístiques, l'Eurostat, els països de la Unió Europea destinaven el 2007 de mitjana un equivalent al 31,2% del PIB a despesa pública en polítiques socials i educació. Catalunya, en canvi, hi invertia un 21,4% -comptant-hi el que hi gasta l'Estat, la Generalitat i els ens locals-. Com que en l'última balança fiscal del Govern, el dèficit amb Madrid és del 8,1% del PIB, si se sumés íntegrament aquesta quantitat a la despesa actual, la inversió social catalana pujaria al 29,5%. Un increment notable, però encara per sota de la Unió Europea i al nivell de Portugal.
A més, aquest percentatge seria impossible de destinar de manera neta a reforçar l'estat del benestar. En primer lloc, perquè el concert econòmic no reduiria el dèficit fiscal a zero (tots els partits estan d'acord en una "quota de solidaritat" amb l'Estat) ni atorgaria a la Generalitat la gestió de tots els impostos catalans, ja que no inclou les contribucions a la Seguretat Social. L'Estat, a més, se seguiria enduent una part de la recaptació per sufragar les competències que presta. De la mateixa manera, en el supòsit d'una Catalunya independent, aquesta hauria de dedicar part dels recursos a les estructures d'estat com les ambaixades o les de defensa.
Igualment, les dades fan referència a abans de la crisi i les retallades. Si primer s'usés el dèficit fiscal per anul·lar les tres onades d'ajustos de Mas, que sumen 6.921 milions, quedarien disponibles només un 57,82% dels nous recursos, que permetrien destinar en benestar l'equivalent al 26,3% del PIB, encara més lluny de la mitjana de països europeus, que no han aplicat retallades tan dures.
A la cua de la UE del 15
Un estudi de l'Institut d'Estadística de Catalunya apunta que la despesa social de la Generalitat el 2007 era més baixa que la de tots els estats de l'antiga UE dels 15, per darrere d'Irlanda i Espanya, tot i que havia crescut un 38,1% des del 2003. El problema és, per tant, un dèficit endèmic en inversió social no només atribuïble al dèficit fiscal. Segons l'Eurostat, la pressió fiscal espanyola és inferior a la mitjana europea i el 2010 l'Estat se situava a la cua en redistribució de riquesa, cosa que ajuda a explicar la situació.
