Publicitat
Publicitat

LA GOVERNABILITAT DE L’ESTAT

El peix al cove passa ara pel País Valencià

Compromís emula la vella CiU i investirà Sánchez si millora el finançament i paga el deute històric

Les eleccions del 20 de desembre van ser qualificades com a “històriques” pels dirigents de Compromís. Els quatre diputats obtinguts dins de la candidatura que compartien amb Podem -una llista que va obtenir 9 escons- eren fruit del millor resultat del valencianisme polític en unes eleccions espanyoles. Però no només aquests comicis van ser històrics quantitativament sinó també qualitativament. I és que la complexa aritmètica parlamentària resultant ha fet que els vots dels quatre parlamentaris valencianistes siguin decisius per a l’hipotètic govern progressista que el PSOE negocia amb ells, IU i Podem, i en què voldria incloure també C’s i el PNB.

Amb els 9 diputats d’Esquerra i els 8 de Democràcia i Llibertat fora del joc d’aliances per voluntat del PSOE, Compromís juga aquests dies el paper que tradicionalment havia jugat l’extinta CiU al Congrés, oberta als acords (el peix al cove de Jordi Pujol) amb el PP i el PSOE. Així, els diputats liderats per Joan Baldoví han posat damunt la taula una sèrie de reivindicacions de caràcter territorial que el PSOE -i també els altres partits que conformin el govern- hauran d’acceptar si vol que Compromís, que governa les principals institucions del País Valencià, faciliti investir Pedro Sánchez.

Una negociació intensa

Compromís ha redactat “l’agenda política valenciana”, el document de treball que ha servit de base per a les tres intenses reunions que ja han mantingut els seus dirigents amb l’equip negociador del PSOE, i que aquesta tarda portaran a la trobada a quatre amb les formacions d’esquerra implicades.

En aquest document detallen els temes que s’hauran de comprometre a abordar perquè els diputats Joan Baldoví, Marta Sorlí, Enric Bataller i Ignasi Candela donin el vot. Malgrat que s’hi recullen desenes d’exigències, són cinc les condicions irrenunciables.

La primera és que el PSOE es comprometi a engegar de manera immediata la reforma del sistema de finançament autonòmic (s’hauria d’haver fet, però el PP ho va ajornar i va idear mecanismes compensatoris com no cobrar interessos pel fons de liquiditat autonòmic) per pal·liar el dèficit fiscal del País Valencià. Sense acord en aquest punt, Compromís directament no continuarà negociant altres assumptes, atès que la millora del finançament és la gran batalla política que lliuren ara les institucions valencianes. Forçar la revisió immediata del model seria una victòria moral per a la coalició i, en això, saben que també trobaran la complicitat de Catalunya -que tradicionalment tirava del carro- i de barons influents del PP, com la madrilenya Cristina Cifuentes.

Comissió mixta i recursos al TC

El segon dels aspectes irrenunciables és el reconeixement del deute històric, una conseqüència de l’infrafinançament -xifrat per la Generalitat en 16.000 milions d’euros-, que hauria de suposar, segons Compromís, la posterior renegociació del deute amb l’Estat. També forma part de la negociació l’increment de les inversions en infraestructures i, concretament, l’execució de les obres del corredor mediterrani. Pel que fa a l’autogovern, demanen posar en marxa la comissió mixta de transferències per incrementar les competències de la Generalitat i la retirada dels recursos d’inconstitucionalitat presentats pel govern espanyol del PP a les lleis que desenvolupen el dret civil valencià.

Dels cinc punts, el principal escull amb el PSOE és el deute històric pels recels entre alguns barons socialistes, que ho han criticat atiant el risc de “privilegi”. En el cas de Podem, el pacte estaria quasi fet atès que va assumir les exigències en concórrer junts a les eleccions en una coalició que es va trencar per la no obtenció del grup parlamentari.

Com la resta de l’esquerra, Compromís no vol Ciutadans a l’acord. Baldoví i Mónica Oltra esperen que l’acord d’esquerres s’obri camí i el peix al cove valencià funcioni.

Més continguts de