“El poder desperta la misèria humana”

La campanya no està pensada perquè ens hi posem persones normals, està pensada per a grans estructures, professionals de la política... És insostenible i impossible de conciliar amb la vida personal. Pensava que amb la PAH ja m’havia entrenat prou en la sobreexposició. Però és diferent ser visible per una mobilització que qüestiona el poder però no competeix directament amb ell que si optes a arribar-hi. Gent que t’havia donat suport deixa de fer-ho perquè et veu com una amenaça... Hi ha interessos que estan en joc i hi ha gent que veu perillar els seus interessos. És així de trist. Entens que molta gent no vulgui involucrar-se en un partit o en la política institucional, el poder desperta la misèria humana i pot arribar a treure el pitjor dels éssers humans. Hem d’intentar demostrar que es pot fer d’una altra manera.

Què et provoca saber que tens enemics? Et preguntes fins on poden ser capaços d’arribar, quan t’arriben veus que una multinacional t’ha posat un detectiu privat...

¿Ets valenta o inconscient? Espero no estar sent inconscient, però la pregunta també ens la podríem fer al revés: ens podríem permetre no fer el que estem fent?; quin futur esperaria als nostres fills?

T’han investigat molt? L’Abc i La Razón s’hi van esforçar moltíssim ja fa dos anys i van deformar el meu passat. Uns detectius han anat a un poble perdut de la Franja de 200 habitants, Estopanyà, on la família del meu company té una casa humil.

Qui eren i què volien? No ho sé.

¿Ser la primera dona alcaldessa ofereix un plus de motivació? Després de 40 anys de democràcia, ja toca una dona alcaldessa.

¿Als poders els incomoda més que siguis dona? M’he trobat amb relacions masclistes paternalistes, o que et tractin com la joveneta -tinc més de 40 anys-, però que s’hi acostumin.

Qui ha sigut el millor alcalde de Barcelona?

Pasqual Maragall, sense cap mena de dubte. Però voler reproduir Maragall ara seria un error.

Que la teva cara estigui penjada i a la butlleta et fa sentir bé?

Si m’ho haguessin dit fa un any, no m’ho hauria cregut. El problema és que vam triar un nom i va venir un mafiós que ens el va robar registrant-lo dos dies abans. La cara a la butlleta és perquè la gent ho reconegui.

Quants regidors trauràs? Esperem guanyar per la majoria més àmplia, però sabem que és pràcticament impossible una majoria de 21.

I amb qui pactaràs? La política de pactes ens la plantejarem sense cap a priori. Només descartem pactar amb qui està liderant el model que volem confrontar, PP i CiU.

¿Et presentaries mai a presidenta de Catalunya? No m’ho he plantejat.

I d’Espanya? Tampoc. L’aposta és municipalista i de veritat.

Si no guanyes, et tornaràs a presentar? Primer s’hauria de validar i fer primàries.

¿D’aquí deu anys Catalunya serà independent? Hi ha un procés apassionant de revolució democràtica. Espero que torni a tenir protagonisme ciutadà i que arribi fins on hagi d’arribar, i que decideixi lliurement el poble de Catalunya.

¿Tens clar qui et votarà de la família i qui no? La meva mare i les meves germanes segur. El meu pare no viu a Barcelona, es va retirar al Cabo de Gata.

Qui et diu que no t’hauries d’haver ficat en política? La meva mare sempre ha respectat i valorat el que fem les filles, però li preocupa que ens hàgim posat en primera línia, perquè serà dur.

Qui t’agrada més, el David Fernàndez o el Pablo Iglesias?

Com a persona i amic el David Fernàndez, i com a polític també.

¿Tens la sensació que et volen fer relliscar? I tant.

Qui? És que no vull fer-me la víctima, mirem cap endavant.

Com ho fas per no relliscar? Posant atenció al que dius, sabent que estan disposats a malinterpretar-te.

"M'HAN INSINUAT QUE EM VESTEIXI MILLOR"

Vaig haver de reduir els cafès fa temps per no posar-me nerviosa, i prenc només el del matí, amb un entrepà de formatge. Dormo unes 6 hores, però millor si en puc dormir 7. Tinc un nen de quatre anys i això et regula els horaris. Intento portar-lo jo a escola. Em moc a peu, en transport públic. Fa anys anava molt en bicicleta, me’n van robar tres, i entre això i que vaig ser mare vaig deixar de fer-la servir. No tinc cotxe ni carnet de conduir. Sóc del Guinardó i hi he viscut 20 anys. Després he estat a Congrés un any, deu anys a Ciutat Vella, on he viscut a la Barceloneta, al Gòtic i a la Ribera, i en els últims anys a Camp d’en Grassot, límit amb Sagrada Família. Ciutat Vella me l’estimo molt i em fa molta ràbia que s’estigui perdent. És el barri que vaig escollir d’adolescent, quan vaig voler estudiar filosofia. Llegia moltíssim, i com que sóc de família nombrosa i tinc germanes petites, era una bogeria ser a casa i vaig estudiar als cafès de Ciutat Vella. M’han insinuat que hauria de millorar la meva manera de vestir, però no em deixo donar ordres (riu). A més, no m’agrada anar de compres...

BLOC DE CAMPANYA

La campanya en un tuit

Per recuperar Barcelona i fer-ne un referent al món de justícia i democràcia.

Quina paraula diu més

En comú, justícia, ocupació, corrupció, transparència...

Formats

Em sento millor amb el contacte directe amb la gent, em dóna energia. Les trobades als barris és el format ideal. Jo no sóc mitinguera com el Cañamero o aquests homes amb vozarrón. Quan m’ha tocat fer un míting al costat d’un d’aquests, m’agafa un atac intimista i començo a parlar fluixet.

Qui escriu els discursos

No improviso del no res, perquè parteixo d’uns continguts que hem treballat prèviament, però jo mai m’he escrit els discursos. Em faig notes personals. Em costa molt llegir coses que m’han escrit altres.

A qui admira fent campanya

No he tingut temps de mirar-me’n cap. Podria fer-ho per aprendre’n, però tinc l’agenda col·lapsada (riu).