PROCÉS SOBIRANISTA
Política 21/05/2017

El difícil encaix del referèndum en la Comissió de Venècia

Membres de l’òrgan conviden l’Estat i la Generalitat a demanar un dictamen

Aleix Moldes / Núria Orriols
3 min
Una de les urnes en primer pla amb desenes de paperetes en un institut de Vic durant la consulta del 9-N.

BarcelonaLa Comissió de Venècia ha entrat en l’agenda del Procés. Dimecres el Parlament va instar el Govern a “posar en marxa les iniciatives oportunes” per disposar de l’aval al referèndum d’aquest organisme del Consell d’Europa, que durant els últims anys ha sigut invocat com a font d’autoritat tant pel Govern com pels partidaris del dret a decidir. L’executiu, que no hi té accés directe, té previst demanar-li assessorament per resoldre la negativa al diàleg de l’Estat. Descarta, però, enviar-hi els preparatius de la consulta unilateral, tal com li reclamen els comuns. I un cop arribi la petició de la Generalitat, quina serà la posició de la Comissió? L’ARA s’ha posat en contacte amb diversos membres i tots coincideixen en una primera condició: el referèndum ha de ser constitucional.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

“Recomanaria a les autoritats catalanes i espanyoles que ens demanessin una opinió formal”, planteja Veronika Bílková, representant de la República Txeca. Ella recorda que mai fins ara una autoritat central ha vetat que la petició d’un govern regional arribés a debatre’s. “Cada cas ha de ser tractat de manera separada, tenint en compte l’ordre legal i constitucional de cada país”, afegeix. Josep Maria Castellà, professor de la UB i representant d’Espanya a la Comissió, explica que un cop arriben les peticions i es nomenen els ponents l’avaluació de les condicions del referèndum acostuma a allargar-se durant tres mesos, temps durant el qual es fa un treball de camp amb entrevistes tant amb el govern com amb l’oposició. Castellà avisa que en cas que el conflicte s’estigués dirimint al Constitucional (TC) esperarien a la seva resolució.

La jurisprudència del TC

La Comissió de Venècia ha fet dos informes sobre referèndums d’autodeterminació, el 2005 a Montenegro i el 2014 a Crimea. Aquest últim és el que s’assembla més al cas català, segons el doctor en ciència política Carlos Juan Closa, perquè la Constitució d’Ucraïna -com la d’Espanya- estableix que la sobirania és “única i indivisible”. Closa, membre de la Comissió entre el 2005 i el 2009 per Espanya, va ser un dels tres ponents en l’estudi del cas de Montenegro -avalat per la Comissió- i el diferencia del de Crimea -rebutjat- perquè la Constitució de Sèrbia i Montenegro preveia explícitament el dret a la secessió de les parts. En canvi, la Comissió de Venècia va criticar amb contundència la consulta de Crimea perquè s’allunyava dels estàndards internacionals (la pregunta condicionava la resposta, manca de neutralitat, forces paramilitars al carrer, etc.).

La titular de drets fonamentals de la Comissió, Artemiza Chisca, apunta que “la solució ha de ser trobada en les bases de la Constitució”. I què ha dit el TC? En la sentència del 2008 sobre el pla Ibarretxe i, després, en les del 2015 i 2017 referides a les dues lleis de consultes catalanes, assenyala que l’Estat és l’únic que pot convocar referèndums. A més, subratlla que, per convocar-ne un sobre l’autodeterminació de Catalunya cal abans una reforma constitucional. Tot i això, el Pacte pel Referèndum defensa que la consulta té recorregut dins la Constitució. Una de les opcions la va deixar escrita l’exvicepresident del TC, Francisco Rubio Llorente. Modificant la llei estatal de referèndums per permetre consultes autonòmiques se’n podria convocar una a Catalunya sobre la reforma constitucional perquè exercís el dret a l’autodeterminació. Després s’iniciaria un canvi a la carta magna que haurien de validar tots els espanyols. Una via amb què el govern espanyol, sabedor que té majoria per vetar-la, ha reptat la Generalitat a intentar-ho.

stats