Publicitat
Publicitat

VIA LLIURE A BILDU

Els discrepants creuen que el TC s'extralimita en les seves funcions amb Bildu

Critiquen que el TC hagi examinat de nou les proves que aportava o deixava d'aportar el Suprem


Els cinc magistrats del Tribunal Constitucional (TC) partidaris prohibir que Bildu concorri a les eleccions del 22 de maig sostenen que aquest òrgan s'ha extralimitat en les seves funcions constitucionals en tornar a avaluar les proves que ja havia analitzat el Tribunal Suprem (TS). Segons expliquen en els seus vots particulars a la sentència del TC sobre Bildu els magistrats Manuel Aragón, Francisco Pérez dels Cobos, Javier Delgado Barrio, Francisco José Hernando i Ramón Rodríguez Arribas, el Constitucional ha incorregut en "un excés de jurisdicció".

"La funció del Tribunal Constitucional no consisteix en fer un nou examen de la prova aportada", assegura Rodríguez Arribas, que afegeix que d'aquesta manera es converteix al TC en "una mena de super-cassació", és a dir, un nou tribunal de lació, tasca que no li correspon. A més, Hernando considera que, en tot cas, cal analitzar les proves-documents o escoltes telefòniques-en el seu conjunt i no "aïlladament" com ha fet el TC, incorrent, al seu entendre, en "una defectuosa tècnica de valoració" de les proves.

"La via d'empara no és una nova instància en la qual poden revisar o alterar els fets que han tingut per provats pels òrgans judicials", insisteix en el seu vot particular el magistrat Francisco Pérez dels Cobos, per a qui el TC s'ha de limitar a analitzar si la sentència del Suprem vulnera drets fonamentals. Per la seva banda, el magistrat emmarcat en el bloc "progressista" del TC Manuel Aragón creu que la sentència s'aparta de la "reiterada doctrina" del tribunal sobre la matèria i que, per això, aquest hauria d'haver denegat l'empara demanat per Bildu.

Aragó nega, com assegura la sentència, que s'hagi produït una "insuficiència probatòria" dels indicis manejats pel Suprem per sustentar la seva convicció "d'una trama defraudatòria". En aquesta mateixa línia, Francisco José Hernando qualifica de "palmari indici" de la connexió entre ETA-Batasuna i Bildu el seu intent de recusació per part de la coalició.

Segons ell, si no existís cap vinculació, Bildu no hauria pensat que les seves decisions anteriors contra Batasuna podrien influir en el seu vot. Tampoc comparteixen els magistrats discrepants l'argument que ara procedeix legalitzar Bildu perquè hi ha la possibilitat d'inhabilitar als electes un cop passin les eleccions. Per a Rodríguez Arribas, aquesta opció de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) no pot servir com a excusa per obviar els indicis que obliguen "a sortir ja al pas de la maniobra defraudatòria" liderada per Batasuna.

En aquesta mateixa línia, el progressista Aragón critica que la sentència del TC hagi imputat al Suprem posar en "risc el propi Estat Constitucional" al basar-se, segons el TC, en la "simple sospita" per il.legalitzar Bildu. "És impropi i lamentable" que el TC "incorri en l'excés" d'imputar al Suprem una actuació que posa en risc l'Estat Constitucional, afegeix. Aragó recorda que la sentència del Suprem es basa en la valoració "raonable i fundada" d'una sèrie d'indicis que obliguen a actuar "a priori" sense esperar a les previsions legals previstes a la LOREG. Per tot això, els cinc magistrats discrepants conclouen que el Suprem no ha incorregut en cap vulneració de la Constitució en prohibir la presentació de Bildu a les eleccions del pròxim 22 de maig.

Més continguts de