Els dos mons pressupostaris de CiU

BarcelonaEn el ple de l’Ajuntament de Barcelona de divendres que ve es visualitzarà la solució negociada de Xavier Trias per validar els pressupostos municipals. Serà la quarta fórmula diferent utilitzada per l’alcalde des de l’any 2011 per tirar endavant els comptes del consistori, els últims del mandat, previs a unes eleccions en què s’endevina una sacsejada sense precedents que es traduirà en una màxima fragmentació. Trias ha trobat la complicitat puntual del PSC i ERC - Unitat per Barcelona -socialistes i republicans s’abstindran després de pactar més despesa social- per sumar la majoria qualificada per aprovar els comptes del 2015. L’escenari de pacte -que permet a Trias superar la situació de minoria i a l’alcaldable del PSC, Jaume Collboni, assolir objectius programàtics i obtenir notorietat- difereix de les dificultats per tramitar els pressupostos de la Generalitat, ara mateix encallats, condicionats com estan per la negociació del format dels comicis plebiscitaris i el rebuig frontal de l’unionisme. Mentre que a l’Ajuntament la negociació dels comptes ha sigut fluida, al Parlament Artur Mas està suant de valent per intentar assolir un acord.

A Trias no l’han condicionat les turbulències vinculades al procés sobiranista. L’entorn de l’alcalde defensa la seva capacitat per madurar acords, però les cartes que té per trobar aliats que li aprovin els pressupostos van més enllà d’aquest capital polític. Conscient del fracàs que suposaria no validar els comptes en any electoral i ja allunyat del PP -soci en altres etapes del mandat-, Trias ha optat per ser pragmàtic. En primer terme, ha aprofitat la solidesa financera de l’Ajuntament: Barcelona ja va tancar el 2013 amb un superàvit anual de 139,3 milions d’euros i els pressupostos del 2015 s’enfilaran fins als 2.550,6 milions, un 2,8% més que l’estimació de liquidació del 2014. La salut econòmica del consistori ha sigut suficient per incrementar la despesa social, tal com pretenia l’equip de govern i exigien els socis de l’oposició.

Exercici de pragmatisme

A diferència de les vicissituds econòmiques que viu la Generalitat, el múscul de l’Ajuntament permetrà, entre altres mesures, aplicar descomptes rellevants en el transport públic, com la rebaixa del preu de la T-10 -per sota dels deu euros-, posar en marxa una renda mínima de 100 euros mensuals per a 7.500 infants de la ciutat que viuen sota el llindar de la pobresa, i atendre, amb ajudes a l’habitatge, 1.300 famílies amenaçades per un desnonament. Són el resultat del pacte de CiU amb socialistes i republicans. Collboni havia posat com a condició aprofitar el superàvit municipal per aplicar un “pla de rescat social” que atengués els 300.000 barcelonins que viuen sota el llindar de la pobresa. Jordi Portabella -que serà rellevat per Alfred Bosch com a cap de cartell a les municipals- també havia vinculat l’abstenció dels republicans a la disponibilitat de recurs per reforçar les polítiques d’habitatge i d’educació. “És cert que nosaltres hem suplert, en l’àmbit social, competències que no eren estrictament municipals -raona Joaquim Forn, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament-. Quan no hi ha diners, és més difícil que et donin suport”. Forn recorda que CiU ha sigut flexible per assolir enteses amb el PSC i el PP durant el mandat tot i la distància que vivien els partits a escala nacional. “Hem fet un exercici de pragmatisme”, argumenta Collboni.

El segon acte de realisme que ha motivat els acords teixits per Trias ha sigut el terratrèmol polític que s’intueix en les municipals de la primavera vinent. Amb les enquestes anunciant la irrupció de Guanyem, Ciutadans i potser la CUP, al ple han començat els càlculs pensant en futures majories, que difícilment seran possibles amb només dues forces. Les aliances amb socialistes i republicans en els pressupostos del 2015 serien el preludi d’acords en els pròxims anys, sempre que es compleixin pronòstics com els de l’últim baròmetre de l’Ajuntament, en què CiU i ERC empatarien, amb un 11,1% de vots.

Collboni mira, però, a l’esquerra

Collboni admet que un factor diferencial que explica el contrast entre l’escenari municipal -de fluïdesa negociadora- i el nacional -de bloqueig en els comptes-és que en el primer cas hi ha eleccions al maig i en el segon encara no hi ha “un horitzó clar”. El PSC, per exemple, ha facilitat el trajecte a Trias i, alhora, rebutja els comptes de Mas, quan fa uns mesos havia ofert una col·laboració a CiU que fins i tot anava més enllà dels pressupostos. “L’acord no precondiciona res per després del maig. Volem que hi hagi una alternativa d’esquerres a Barcelona, liderada pel PSC si és possible, però anem cap a un sistema de pluripartidisme. I, històricament, la cultura de la coalició a Barcelona ha funcionat”, reflexiona Collboni a l’ARA. “No seria estrany que haguéssim de pensar en pactes, com sempre ha passat a Barcelona”, afirma l’alcaldable d’ERC, Alfred Bosch.