La dreta ja especula amb la seva reforma constitucional
MadridLa política madrilenya dóna per fet que el temps de les grans majories absolutes s’ha acabat. “No hem de tenir por al pacte”, admetia ahir a la Moncloa el secretari d’estat de Relacions amb les Corts i portaveu, José Luis Ayllón. Això implica acceptar que el terreny de joc es mogui i que s’erosionin tabús de la dreta com la reforma constitucional. Des de sectors conservadors i espanyolistes ja es comença a posar sobre la taula la conveniència de liderar un debat que fins ara era patrimoni de l’esquerra. És cert, però, que de moment els horitzons d’uns i d’altres estan força allunyats.
En una entrevista al diari Abc, el president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, antic militant del PP, va obrir ahir la caixa dels trons: “No seria insensat reformar la Constitució”, va reconèixer. El seu raonament és que el Títol VIII, el que planteja l’organització territorial de l’Estat, és el que ha “envellit pitjor”. “La realitat de l’estat autonòmic l’ha desbordat”, assegurava, a causa d’un repartiment competencial que massa vegades acaba a l’alt tribunal. De fet, el TC ha esdevingut sovint la tercera cambra legislativa, encarregada de resoldre els conflictes que la política és incapaç de solucionar. El cas més paradigmàtic és la sentència de l’Estatut -que va suposar un punt i a part per a molts catalans- i la judicialització de la consulta del 9-N.
Complicitat de C’s i UPyD
Més enllà d’una opinió personal, la reflexió de Pérez de los Cobos obre camí als que, des de la dreta, no comparteixen l’immobilisme del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a l’hora de liderar una posada al dia de la carta magna. Per a aquests grups, la paradoxa és no haver aprofitat la situació de majoria absoluta per intentar teixir un consens amb el PSOE i no pas veure’s obligat a fer-ho més endavant per la imposició dels partits que tinguin la clau de la governabilitat, en un Congrés molt més fragmentat.
Tot i la disciplina interna, a l’entorn del cap de l’executiu espanyol hi ha persones favorables a modificacions controlades de la Constitució. Un d’ells és el ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, que veu possible buscar un consens amb els socialistes si abans es delimita el nucli intocable. Per això, la principal línia vermella passa per deixar fora de la negociació la sobirania estatal. En conseqüència, el seu punt de vista és que un canvi constitucional ha d’anar deslligat de les possibles propostes al problema polític obert a Catalunya.
Com Pérez de los Cobos, el cap de la diplomàcia espanyola també ha posat el dit a la llaga amb l’alta “conflicitivitat” al TC com un dels símptomes que justificarien l’envernissat del text.
A les files del PP, Esperanza Aguirre, ara candidata a l’Ajuntament de Madrid, ha portat la contrària a Rajoy en aquest àmbit. La seva tesi és que el procés sobiranista evidencia que el model autonòmic no ha servit per respondre a les reclamacions nacionals de catalans i bascos. Lluny d’aprofundir, però, en l’autogovern, s’ha mostrat partidària d’aprofitar l’ocasió per fer una “auditoria” al sistema actual, greixar el consens amb el PSOE i, si cal, repensar la Constitució del 1978 i tornar competències a l’Estat per fer-lo més fort.
Aquesta lectura recentralitzadora també és compartida per altres partits unionistes, com Ciutadans i UPyD, que sota l’etiqueta del federalisme aposten per tancar definitivament el model sense buscar un encaix renovat a les nacions que integren l’estat espanyol. El partit d’Albert Rivera defensa clarificar competències, potenciar la “lleialtat” entre comunitats i Estat, i reformar el Senat, sense descartar-ne la supressió. Tothom comença a prendre posicions per a l’endemà de la majoria absoluta.
