Les dues ànimes de la CUP

Tots els partits tenen, almenys, dues ànimes: la catalanista i l’espanyolista del PSC, l’esquerrana i la independentista d’ERC, la irredempta i la pragmàtica de CDC... Però la formació que té dues pulsions més distants entre si és, sens dubte, la CUP. Aquí la disjuntiva és més de fons i gairebé irreconciliable. En una banda se situen els que volen fer política institucional i tot el que comporta: negociar, transaccionar, influir i tenir estructura de partit. A l’altra els que prefereixen el carrer, l’agitació, l’oposició frontral al sistema i que se senten còmodes sent minoria. I segons la conjuntura guanyen els uns o els altres (diumenge ho van fer els segons). La qüestió és quant de temps la CUP, i el procés, podrà suportar aquesta tensió.