Els enganys autonòmics del PP inflen el dèficit

BARCELONA.La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, celebrava ahir al migdia la "viabilitat de l'estat autonòmic" arran dels acords per contenir el dèficit presos en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) de dijous. A la tarda, però, van sortir a la llum detalls dels plans d'ajust de comunitats presidides històricament pel seu partit que no contribuiran precisament a donar tranquil·litat als mercats. Segons els documents defensats pels consellers del País Valencià, la Comunitat de Madrid i Castella i Lleó, els seus dèficits són sensiblement superiors als que al febrer van donar a conèixer al ministeri d'Hisenda. Les xifres que espantaven Europa i que posaven en dubte permanent els comptes de l'Estat es quedaven curtes. El dèficit del 2011 ja no és el preocupant 8,51% validat per la Unió Europea des del febrer, sinó que des d'ahir ja s'eleva fins al 8,9%.

I és que les tres comunitats del PP admeten ara una desviació d'uns 3.000 milions més del previst i, per tant, això va obligar el govern espanyol a refer els seus comptes. La principal desviació és de la Comunitat de Madrid, que al febrer treia pit com a única autonomia que havia complert l'objectiu de dèficit de l'1,3%, ja que havia acabat el 2011 amb una teòrica desviació de l'1,13%. Al final, però, s'ha acabat doblant fins al 2,2%. El País Valencià havia anunciat un dèficit del 3,68%, que ara s'ha inflat fins al 4,5%. Pel que fa a Castella i Lleó, la diferència és més petita i d'un dèficit del 2,35% ha acabat reconeixent-ne un del 2,59%.

El PSOE se'n mofa

"¿Però no havia enganyat Zapatero a Rajoy?", es preguntava sorneguer el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, des de Twitter, recordant que diversos dirigents del PP havien criticat que el dèficit avançat pel president socialista era inferior al finalment descobert. "És molt greu" que aquestes comunitats "hagin estat amagant als ciutadans i a les institucions de la Unió Europea aquestes dades", afegia a Efe el secretari de política autonòmica del PSOE, Antonio Hernando. I això que també queden en entredit les dades de Galícia, una altra comunitat del PP que en el seu pla presenta més despeses de les previstes i que podrien disparar el dèficit de l'1,61% a més del 4%. La Xunta argumenta, però, que la diferència respon a "l'efecte de les liquidacions negatives d'anys anteriors, que no computen com a dèficit".

La conselleria d'Hisenda valenciana justifica la diferència amb les dades inicials a la imputació del pla autonòmic de pagament a proveïdors, que cal incloure en els comptes del 2011. La Comunitat de Madrid es defensa amb raons similars, a més de fer-ho en una caiguda dels ingressos imprevista en l'últim trimestre de l'any anterior.

Aquests desagradables desajustos van arribar hores després que Sáenz de Santamaría fes una "valoració summament positiva" del CPFF, que considerava que marcava "una fita important en el desenvolupament autonòmic", atès que s'havia tancat amb "un consens de primer nivell". "Un autèntic pacte d'estat en què tots els membres van fer comú l'objectiu de nació de controlar el dèficit", va celebrar. La primera fase de la llei d'estabilitat es va aplicar amb èxit, segons Madrid, però ara no es relaxaran.

"Control mensual" dels comptes

"A partir d'ara hi haurà un control mensual de l'execució de les comunitats en termes homologables i transparents", va anunciar la vicepresidenta espanyola. L'objectiu és lligar curt les comunitats autònomes, segons el govern estatal un dels principals elements que poden entorpir el compliment dels objectius de creixement econòmic. La "viabilitat" del sistema autònomic que va garantir Sáenz de Santamaría està condicionada al control que se'n faci des de l'administració de l'Estat. Els 3.000 milions de dèficit imprevistos que van aflorar ahir, però, van sortir dels territoris que pel PP teòricament eren més de fiar.