Política 01/03/2016

Arnaldo Otegi ja és lliure

El líder de l'esquerra abertzale renova el seu compromís amb la pau en la seva primera intervenció després d'abandonar la presó de Logronyo. La Fiscalia ordena vigilar els actes d'homenatge per detectar eventuals delictes

M.colomer
3 min
Sortida d'Arnaldo Otegi de la presó de Logroño

BarcelonaArnaldo Otegi ja és lliure. El líder de l'esquerra abertzale ha sortit de la presó de Logronyo pocs minuts abans de les 9h del matí. Sis anys i mig després d'entrar a la presó, i tot just 20 minuts després de sortir-ne, en la seva primera intervenció política Otegi ha renovat el seu compromís amb la pau en el que esdevé una autèntica declaració d'intencions: "La pau és el camí, i em proposo recorre'l fins al final".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

[El moment en què Otegi surt de la presó, minut 46.43, i la seva primera intervenció, minut 1.08.14]

El líder abertzale es troba un escenari polític a Euskadi canviat. Encara hi ha moltes incògnites sobre el futur polític d'Otegi i la repercussió que la seva sortida tindrà en la política basca, més enllà de l'espai de l'esquerra independentista. D'entrada, prendrà les regnes de Sortu, que va deixar vacant la seva secretaria general a l’espera de l'alliberament del seu líder.

El dirigent abertzale, que lluïa una estelada a la solapa de la jaqueta en sortir de la presó, ha complert sis anys i mig de condemna després que l’Audiència Nacional el sentenciés inicialment a deu anys de presó per intentar reconstruir la il·legalitzada Batasuna a través de Bateragune, segons la sentència, sota les ordres d'ETA.

A la tarda Otegi serà rebut a Elgoibar, la seva localitat natal, amb una festa amb 'bertsolaris' i 'txalapartaris' que comptarà amb l’actuació de Bad Sound System i del cantautor Fermín Muguruza, sota el lema Otegi Free Jaialdia, que encapçalarà la festa.

Entre les personalitats que han anat a les portes de la presó de Logronyo hi figuren, més enllà de nombrosos dirigents de Sortu i l'esquerra abertzale, el diputat de Junts pel Sí Lluís Llach, la diputada de la CUP Anna Gabriel, el senador d'ERC Santiago Vidal o l'exdiputat de la CUP David Fernàndez.

Els últims dies, el compte enrere per a la posada en llibertat d'Arnaldo Otegi ha tingut especial incidència a les xarxes socials, que s'han inundat de missatges de suport sota les etiquetes creades per a la campanya d'abast internacional #FreeOtegi i #FreeThemAll. Per al dia de l'alliberament, els gestors del compte de Twitter d'Otegi promouen també l'etiqueta #askatasuna.

Exhibició de força a Anoeta

Però serà dissabte quan l’esquerra abertzale farà la seva primera exhibició de força amb Otegi al carrer, en un acte a l’emblemàtic velòdrom d’Anoeta en què el dirigent excarcerat pronunciarà un discurs que podria aclarir alguns dels dubtes vinculats al seu futur polític immediat. Malgrat que l’Audiència Nacional consideri que Otegi està inhabilitat fins al 2021 per exercir càrrecs públics, el seu entorn confia a poder esquivar la decisió.

Sigui com sigui, Otegi farà política, i l’esquerra abertzale –que en les últimes eleccions ha perdut empenta en favor de Podem– veu en ell la referència de cara als comicis bascos previstos per a la tardor. Potser com a aspirant a lehendakari, malgrat que l'Audiència Nacional insisteix a considerar que estarà inhabilitat fins al 2021, cosa que qüestionen els seus advocats.

Sota vigilància policial

Mentre Otegi pren de nou les regnes de l’esquerra abertzale poc més de quatre anys després que ETA abandonés les armes i s’obrís un període de pau, el jutge de l’Audiència Nacional Eloy Velasco ha atès la petició de la Fiscalia i ha ordenat a la policia que vigili els tres actes –Logronyo, Elgoibar i Sant Sebastià– i prengui “les mesures necessàries per evitar que s’hi faci enaltiment del terrorisme”.

El jutge, però, ha rebutjat la petició del delegat del govern espanyol al País Basc, Carlos Urquijo, i de l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), que instaven la Fiscalia a prohibir els homenatges al dirigent de l’esquerra independentista basca. Velasco va argumentar que cap dels organitzadors dels actes “polítics o festius” previstos entre aquest dimarts i dissabte ha manifestat la seva intenció de convertir-los en un homenatge a ETA, per la qual cosa creu que cal preservar els drets fonamentals de reunió i manifestació.

stats