Els experts invoquen l’Estatut per protegir l’acció exterior

BarcelonaConscient que la defensa de la unitat d’Espanya cohesiona l’electorat conservador -ara que el PP pateix per aglutinar suports-, Mariano Rajoy va posar ahir fil a l’agulla per combatre els avenços del procés. La decisió de recórrer al Tribunal Constitucional (TC) contra la creació de la conselleria d’Afers Exteriors, així com contra la comissió d’estudi del procés constituent gestada pel Parlament, s’emmarca en l’estratègia de frenar el sobiranisme per la via judicial. “La confrontació jurídica és inevitable”, apunta el politòleg Jordi Muñoz per descriure el camí emprès per l’Estat, que xoca amb la idea del Govern de continuar exercint “amb normalitat” les seves competències. Els experts consultats per l’ARA destaquen que les facultats recollides en el decret de creació de la conselleria d’Afers Exteriors estan protegides, perquè el decret reprodueix de forma “literal” el que diu l’Estatut, que el TC no va suspendre mai.

Aquest aval a l’acció exterior és l’argument utilitzat pel professor de dret constitucional Marcel Mateu per considerar “inatacable jurídicament” la creació del departament del Govern que pretén internacionalitzar el procés. “El que els molesta és que es doni rang de conselleria a l’acció exterior”, explica Mateu, i recorda que el govern espanyol no va impugnar la secretaria d’Exteriors que en l’anterior mandat concentrava aquestes competències. El professor de ciències polítiques de la UB Josep Maria Reniu també abraça aquesta tesi. L’Estatut, afirma, reconeix competències d’acció exterior a la Generalitat i, per tant, el Govern té “autonomia organitzativa” per donar la rellevància política que cregui a aquestes atribucions. “El problema seria el nom del departament, no el contingut”, constata Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional de la UB, que apunta que revisar l’enunciat seria suficient per burlar el tribunal i desplegar les competències. Mateu suggereix que la conselleria es podria anomenar d’“afers europeus”. En el cas de la comissió d’estudi del procés constituent, els analistes coincideixen a defensar que si el TC la suspèn es pot vulnerar l’autonomia parlamentària i el dret dels diputats a expressar-se políticament. Arbós subratlla que ja es va crear una comissió d’estudi del dret a decidir i Reniu afirma que el Parlament pot afrontar debats independentment de la constitucionalitat del seu contingut, i posa d’exemple que el Congrés va discutir en comissió sobre la cadena perpètua.

Perill de suspensió automàtica

Els experts adverteixen d’una conseqüència immediata del recurs de l’Estat: la suspensió automàtica per part del TC. “Si el govern espanyol invoca el 161.2, l’alt tribunal suspendrà els òrgans [sense entrar a valorar si la Moncloa té raó o no] i no s’hi podrà fer res”, avisa la professora de dret constitucional de la UB Mercè Barceló, que és pessimista en les possibilitats d’esquivar la suspensió si no és que es desobeeix directament la llei. “Aquí entra l’última reforma de la llei del TC”, remarca, que permet al tribunal actuar si es desobeeixen les resolucions. El debat desemboca en una decisió política: si el Govern manté el rumb amb totes les conseqüències o esquiva la confrontació jurídica, com va passar el 9-N. “La segona estratègia pot ser útil, però no permet arribar gaire lluny i pot generar la impressió que només es vol guanyar temps sense estar decidit a anar més enllà”, sosté Muñoz.