Publicitat
Publicitat

POLÍTICA

Com actua la CUP als consistoris: un recorregut per 10 pobles

La formació prioritza l'àmbit de l'urbanisme, la defensa dels espais naturals i la promoció de la participació ciutadana. Girona, Manresa, Vilanova, Vilafranca, Arenys de Munt, Berga, Sant Celoni, Molins de Rei, Cardedeu i Viladamat expliquen quina creuen que és la clau del seu èxit

Què explica l'ascens de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a les eleccions municipals? Representants de la formació en 10 municipis –Girona, on s'estrenen, i 9 poblacions on ja van obtenir representació el 2007– expliquen les bases de la seva acció política. Solen fixar-se en l'urbanisme i la defensa d'espais naturals. I insisteixen, sempre, en el foment de la participació real i directa dels ciutadans en la política.

Girona: Oposició al tren d'alta velocitat
Girona ha sigut el gran èxit de la CUP. Entren a l'Ajuntament per primera vegada, i ho fan amb tres regidors, alhora que ERC es queda sense representació al consistori. El portaveu de la CUP de Girona, Biel de Montserrat, admet que el vot independentista explica en bona part l'ascens de la formació, que ha sigut “l'única força que ha sabut sumar”. Segons ell, els bons resultats són fruit també d'una “feina de formigueta” orientada a dinamitzar les lluites veïnals, que han esdevingut temes centrals del mandat. També ha intentat fer seu el descontentament contra el pavelló de la Devesa i les obres del tren d'alta velocitat (TAV). La CUP, de fet, va forçar la convocatòria d'una audiència pública en què l'Ajuntament va haver de donar explicacions als afectats.

Manresa: Reglament de participació ciutadana
A Manresa, la CUP ha doblat la representació: passa d'un a dos regidors. Segons el cap de llista, Adam Majó, l'ascens s'explica en part perquè la CUP és l'hereva d'una “tradició d'independentisme combatiu insubornable”, implicat en moviments socials de la ciutat. D'altra banda, la formació “va denunciar l'impacte de la bombolla immobiliària quan encara s'apostava per un model d'urbanització salvatge”. “El temps ens ha donat la raó”, explica Majó, i recorda que l'Ajuntament va tirar enrere el projecte d'àrea residencial estratègica (ARE), que preveia construir més de 2.000 habitatges. La reforma del reglament de participació ciutadana, que ha permès sentir al consistori les propostes d'entitats i col·lectius, és un altre dels actius de la formació.

Vilanova: Defensa de l'Ortoll i de platja Llarga
A Vilanova i la Geltrú, la CUP ha obtingut 3 regidors, 2 més que el 2007. El cap de llista, Quim Arrufat, explica que l'èxit no prové tant de propostes concretes com de la capacitat de la formació per “trencar els esquemes de participació” i proposar “una altra manera d'entendre la política”. Pel que fa al programa de govern, Arrufat destaca el model d'urbanisme proposat. “No podem entendre tot el terreny com una zona potencialment residencial”. La candidatura s'ha centrat a defensar el pulmó verd de l'Ortoll i l'espai de platja Llarga de l'expansió urbanística.

Vilafranca: Municipalització de l'Escola de Música
A Vilafranca del Penedès, la CUP tindrà dos regidors, com en l'anterior mandat. El 2009, van ser decisius per aprovar una moció de censura contra un govern del PSC “que no feia cas de les demandes dels ciutadans”, segons Xavier Navarro. El número dos de la llista reivindica “la feina feta al carrer amb els veïns” i recorda que la formació va estar en contacte amb les associacions d'afectats pel pas del TAV, que ha provocat esquerdes en alguns edificis, i va demanar el cobriment total de les vies. La municipalització de l'Escola de Música, que abans gestionava una empresa privada, i les demandes de transparència en la gestió, de reducció dels càrrecs de confiança i de foment de la participació ciutadana han sigut els altres eixos de la seva actuació.

Arenys: La primera consulta per la independència
A Arenys de Munt, la CUP s'ha convertit en la força més votada i ha passat d'un únic regidor a quatre. Segons explica el cap de llista, Josep Manel Ximenis, la intenció de la CUP és “treballar per tenir un govern municipal fort” i, de fet, el grup manté converses amb ERC per assolir l'alcaldia. Ximenis va ser qui va presentar a l'Ajuntament la moció de suport a la primera de les consultes per la independència que es van celebrar al país –el 13 de setembre de 2009–, redactada per l'assemblea local d'Arenys. A més d'aquest protagonisme inicial en el moviment de consultes, Ximenis també destaca que la CUP ha demanat la creació d'un geriàtric públic, que ara podrà tirar endavant. També han treballat per la creació de les assemblees de poble, amb capacitat per aprovar decisions que després se sotmetran al ple, i per crear un ajuntament en línia. “Es tracta de portar la democràcia a l'extrem”, resumeix Ximenis.

Berga: Autobús urbà i augment d'impostos als pisos buits
A Berga, la CUP ha aconseguit en aquests comicis el tercer regidor al consistori, un lloc que ocuparà el cantant de Brams, Francesc Ribera, "Titot". Segons Ribera, la gran fita de la CUP en aquesta legislatura ha sigut “el compliment del compromís per posar en marxa un autobús urbà, un fet inèdit a la ciutat”. L'ascens de la formació també s'explica per “la fiscalització de l'acció de govern”. Tot i que la CUP era a l'oposició, la formació ha aprofitat un “estret marge de maniobra” per aprovar diverses propostes. Destaquen l'augment del 50% en l'IBI dels pisos buits, una mesura que vol fomentar el lloguer, o la retirada del quadre del rei del saló de plens.

Sant Celoni: Referèndum per paralitzar l'ARE
A Sant Celoni, on mantenen els 2 regidors obtinguts el 2007, el cavall de batalla de la CUP ha sigut l'urbanisme. La formació ha capitalitzat l'oposició a l'ARE que pretenia construir 750 habitatges a Can Riera de l'Aigua. Segons la regidora Montserrat Vinyet, van “obligar a convocar un referèndum per decidir si s'havia de fer i es va tirar enrere la decisió”, una mostra de “participació ciutadana real i efectiva”. Com a alternativa, van proposar mesures de promoció del lloguer per evitar que els pisos quedin buits. “No ens oposem a les coses per cultura del no, sinó amb arguments i números”, explica Vinyet, que ha sigut regidora fins ara i que en les últimes eleccions ha anat l'última de la llista perquè la CUP considera que cal renovar els candidats: "El projecte és col·lectiu i fuig de personalismes”, argumenta.

Molins: Defensa dels espais forestals de Collserola
A Molins de Rei, la CUP ha passat d'1 a 4 regidors. Un d'aquests quatre, Albert Botran, creu que l'ascens s'explica per un “entorn sociològic favorable” al municipi, de forta tradició associativa i amb una tradicional presència independentista. “El boca-orella és clau”, resumeix, i posa com a exemple la implicació en la lluita per salvar la serra de Collserola dels eventuals focs que pogués provocar el fet de tenir molts arbres caiguts a causa de la ventada del 2009 i de la nevada del 2010. També esmenta com a causa del seu ascens el “descontentament per les desigualtats socials, que es tradueixen en un alt atur juvenil, en dificultats per accedir a l'habitatge i en precarietat laboral”.

Cardedeu: Oposició a l'externalització de serveis municipals
A Cardedeu, la CUP ha passat d'1 a 2 regidors. La cap de llista al municipi, Marta Cordomí, admet que la formació s'ha beneficiat del “desengany” de la ciutadania amb ERC i ICV però reivindica el seu “model d'oposició constructiva”. Entre els projectes destacats, Cordomí recorda “l'oposició a l'externalització dels serveis municipals”, que afecta la vigilància de la zona d'aparcament regulat, la gestió cultural o l'equip psicopedagògic de les escoles, una reclamació històrica de les associacions de pares i mares del municipi. La CUP també ha engegat una campanya informativa contra l'ARE, que “preveia construir 1.000 habitatges nous en un barri creat del no-res i imposat des de la Generalitat”. A Cardedeu, però, no es va aconseguir forçar el referèndum com a Sant Celoni.

Viladamat: Referèndum sobre la construcció d'un parc eòlic
L'últim exemple, Viladamat, és un petit poble de l'Alt Empordà i l'únic de Catalunya on la CUP ha obtingut majoria absoluta, amb 4 regidors –3 més que el 2007– dels 7 del consistori. El resultat convertirà en alcaldessa Irene Palol. El número 2 de la candidatura, Robert Sabater, explica que la feina de la formació en aquesta legislatura s'ha orientat a “implicar les associacions i fomentar la participació”, una feina que seguiran impulsant. Segons Sabater, l'anterior equip de govern va promoure, a través del pla urbanístic, requalificacions de camps de conreu per convertir-los en parcel·les edificables. La CUP reclama, en canvi, “una altra manera de fer créixer el poble sense fer el joc a les immobiliàries”. La formació també ha promogut un referèndum perquè els veïns opinin sobre la construcció d'un parc eòlic al municipi i s'ha implicat en la consulta sobre la independència, en què va participar el 51% dels pocs més de 400 habitants del poble.

Més continguts de