La festa unitària dels 57.000 candidats pel sí

Barcelona“Patxanga, sa vida és només patxanga integral”. Quan arribo a l’esplanada del passeig Lluís Companys de Barcelona, on la candidatura de Junts pel Sí celebra la Festa dels Candidats, per megafonia sona aquest gran èxit d’Antònia Font. I ben mirat, avui aquesta cançó la trobo molt adient. En realitat sóc al primer gran acte de campanya de la llista unitària, que servirà per fer la foto de família oficial, però entre la música, l’olor d’hamburgueses i creps, la gentada i els jocs infantils no sembla que es tracti d’un acte polític. D’entrada, doncs, objectiu aconseguit: “Que jo vull només patxanga total”.

Es vol construir la llista més gran d’Europa, arribar als 100.000 candidats. Per això, el primer que trobem en un dels laterals de l’Arc de Triomf és una gran lona de color verd que ens convida a fer-nos-en. “Els cognoms de la A a la M” passin per l’esquerra, “els cognoms de la N a la Z” per la dreta, llegeixo. Hi ha un munt de carpes per atendre les moltíssimes peticions que hi ha. Un cop inscrit, tothom surt amb un sobre gran a la mà. A dins, un braçalet, una xapa de Junts pel Sí, un val amb un 30% per a la samarreta (costa 12 €, amb descompte, 8) i un tríptic informatiu amb el Manual del candidat. Quan acabi la festa, ja en seran més de 57.000.

Un país per a petits i grans

És ple de canalla. Durant tot el recorregut que porta fins a l’escenari s’ha instal·lat una ludoteca mòbil per distreure els més petits. A la banda dreta, mirant al Parc de la Ciutadella, una filera de carretons (en diuen food trucks ) ofereixen menjar i begudes. Cervesa i refresc, dos euros i mig, i l’aigua un i mig.

Com si es tractés d’un concert de rock al Palau Sant Jordi, la gent va agafant posicions als pocs espais amb gespa que queden lliures. Els més incondicionals del grup fan guàrdia davant l’escenari, immortalitzant el moment amb una selfie. Hi ha qui fins i tot ve amb la cadira de càmping. És el cas d’Amèlia Trueta, la filla del doctor Josep Trueta. Té 90 anys, porta ulleres de sol i bastó i no se’n perd ni una. És feliç per tot el que està vivint. “El meu pare estaria tan content si veiés tot això!”, em diu emocionada. Em recorda que en l’època en què van viure exiliats a Londres gairebé ni es parlava del concepte separatisme i avui “la independència és tan a prop”, somriu, per afegir de seguida: “Jo del que tinc por és de no veure-ho”.

Pep Guardiola des de Munic

Quan passen deu minuts de les vuit, els membres que formen la candidatura unitària comencen a sortir a l’escenari mentre el públic aplaudeix. Si són coneguts, l’ovació és més forta. És el cas de la Carulla, en Llach, la Forcadell, Eduardo Reyes i en Junqueras, Artur Mas i en Romeva. Només l’actriu, però, aconseguirà emmudir l’esplanada quan recita, acompanyada de Toni Xuclà, el poema Assumiràs la veu d’un poble,del valencià Vicent Andrés Estellés. Crits d’independència i el públic canta espontàniament una mica de L’estaca.

L’exentrenador del Barça, que tanca la llista per Barcelona, també hi ha volgut ser present. Parla a través d’un missatge enregistrat: “Tenim la il·lusió de començar un país de zero, nou i més just”. L’extècnic blaugrana, tan acostumats com ens tenia als seus galls, no ha desentonat gens ni mica, i és que molts dels que han parlat estaven afònics.