TRIBUNALS
Política 21/03/2013

Quins avantatges té ser aforat en un procés judicial?

Els diputats són investigats i jutjats per magistrats d'alts tribunals

Laura Díaz-roig
3 min
Quins avantatges té ser aforat en un procés judicial?

BarcelonaLa imputació, en l'últim mes, de tres diputats del Parlament de Catalunya -els convergents Xavier Crespo i Oriol Pujol i el socialista Daniel Fernández-, ha tornat a posar sobre la taula la figura de l'aforat, una protecció legal reservada per a les autoritats -polítiques i judicials- que comporta un tractament judicial específic. El màxim òrgan judicial català, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ha assumit ara les tres investigacions en tot el que fa referència, només, als diputats imputats, mentre que la resta de la causa ha quedat en mans dels jutjats que ho instruïen.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Què és un aforat i a qui protegeix?

Són aforats els membres dels governs, tant de l'estatal com dels autonòmics, els diputats dels Parlaments i del Congrés i els senadors. També tenen aquesta condició alguns jutges i magistrats. "Es tracta de persones que, per les funcions que duen a terme -judicials o càrrecs electes-, tenen un tractament judicial que suposa que no siguin investigats per un jutge instructor ordinari, sinó per un magistrat d'una instància superior", explica l'advocada penalista Olga Tubau. Aquest òrgan judicial superior és, en el cas de membres del Govern i diputats catalans, el TSJC, mentre que en el cas de l'Estat i els membres del Congrés i el Senat, és el Tribunal Suprem -també per als magistrats dels tribunals superiors de les diferents comunitats.

Què passa quan hi ha un aforat implicat en un cas?

Quan en el transcurs d'una investigació, el jutge d'instrucció recull els indicis suficients per considerar que s'ha d'imputar, per exemple, un diputat català, ho ha de sol·licitar al TSJC, justificat amb una exposició raonada dels fets. "En les causes penals contra diputats catalans, si els fets fan referència a Catalunya només és competent en totes les fases el TSJC i si són fets que van més enllà, el Suprem", explica Joan Vintró, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona. Un cop rebut l'escrit, la sala civil i penal de l'alt tribunal català estableix tres dels seus set magistrats, que són els que decidiran si admeten o no la causa. En cas de veure-hi indicis, es declara competent per investigar tot el que afecta el diputat i el cita a declarar com a imputat. També serà l'òrgan encarregat de jutjar-lo -ho farà un magistrat diferent de l'instructor.

Quina protecció o quins beneficis tenen?

"Més que un privilegi, és una garantia, es vol garantir més calma amb jutges teòricament més experimentats, que són els que hi ha en els alts tribunals", explica el catedràtic en dret penal de la UB i expert en corrupció Joan Queralt, que destaca que, amb una concepció de la magistratura "molt jeràrquica i tradicional", semblava que un jutge d'instrucció era "més impressionable". Una concepció que ara, segons l'expert, està obsoleta. "La raó de ser, que després pot ser discutible o opinable, és de rang -els magistrats tenen més experiència- i de garantir la màxima claredat en la instrucció, ja que s'entén que els jutges d'aquests tribunals tenen més capacitat per fer front a l'acusació d'una personalitat de màxim nivell", destaca Vintró, que subratlla que no es protegeix la persona sinó la figura representativa.

Quina diferència hi ha amb una instrucció normal?

"L'avantatge que poden tenir és que normalment el TSJC té menys càrrega de feina que un jutge ordinari i això suposa més celeritat en la instrucció", explica Tubau. Tot i que no hi ha diferències pel que fa a la manera d'investigar, es pressuposa que un alt tribunal disposa de les millors condicions per instruir, "amb la màxima competència i més llibertat", segons Vintró. "Materialment no hi ha cap diferència, és el mateix procediment", diu Queralt. Els tres experts recorden que, en el cas dels aforats que van al Suprem, es perd el dret a una segona instància, ja que la decisió no es pot recórrer a un òrgan judicial superior.

stats