El fiscal acusa de "pacte criminal" CDC i Ferrovial
Creu que el partit va cobrar irregularment 6,6 milions d'euros de la constructora via Palau de la Música
BarcelonaQuatre anys després, la investigació del cas Millet ha arribat al final. I les conclusions del fiscal són contundents: CDC es va finançar de manera irregular a través del Palau de la Música. Segons el ministeri públic, la formació política que encapçala el president Artur Mas va rebre fins a 6,6 milions d'euros de la constructora Ferrovial a través de la institució cultural i ho van articular amb un "acord criminal, relativament senzill però institucionalment demolidor".
El fiscal d'Anticorrupció Emilio Sánchez-Ulled, en un escrit entregat al jutge ahir, demana que es doni per acabada la investigació, que inclou l'espoli del Palau per part del seu expresident Felix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, i el presumpte finançament irregular de CDC. És l'últim pas abans que el jutge demani a les parts que qualifiquin i el cas es porti a judici.
Ulled descriu una "trama de comissions il·lícites" entre CDC, el Palau i Ferrovial, que arribaven al partit "disfressades" i es pagaven a persones amb posició política per "influir de manera determinant en organismes competents per adjudicar obres públiques d'envergadura". Un "pacte criminal estable" a tres bandes, diu el fiscal, que es va iniciar, almenys, l'any 1999 i es va prologar fins al 2008-2009, i articulat per mitjà de comissions del 4%.
Així, Ferrovial, a través de dos dels seus directius -els imputats Pedro Buenaventura i Juan Elizaga-, però d'amagat dels accionistes, "va efectuar pagaments copiosos amb la finalitat de garantir-se un cabal rellevant d'adjudicacions d'obra pública". Aquests diners anaven a parar al Palau, que -gràcies a la col·laboració de Millet i Montull, però també la de l'exdirectora general Rosa Garicano i l'exdirectora financera Gemma Montull- va prestar l'estructura econòmico-financera necessària perquè els fons de Ferrovial acabessin en mans de CDC "de manera opaca". La comissió il·lícita consistia, per regla general, en el 4% de l'import de les adjudicacions, del qual un 2,5% s'assignava a CDC i un 1,5% a Millet i Montull -ells, després, se'l distribuïen en un 80% i un 20%, respectivament.
Alts dirigents no identificats
Segons el fiscal, la investigació només ha constatat, dins de CDC, la participació "com a mínim" dels extresorers del partit Carles Torrent (que va morir el 2005) i Daniel Osàcar (el seu substitut), i de l'exdiputat Jaume Camps. "Hi van haver d'intervenir necessàriament també alts responsables del partit, que no han pogut ser adequadament identificats", destaca Ulled. Els dos tresorers eren els encarregats de rebre els diners per al partit a canvi que "alts responsables que no han pogut ser determinats" utilitzessin la seva posició política "per assegurar que els òrgans decisoris en matèria d'adjudicacions d'obra pública generessin un flux constant de contractació favorable a l'empresa".
La investigació ha permès identificar comissions vinculades a obres molt concretes: el revestiment del rec Bellet al marge esquerre del riu Ebre, el nou pavelló municipal de Sant Cugat, la construcció de la L9 del Metro de Barcelona i la Ciutat de la Justícia. Ulled matisa que la complexitat tècnica de les adjudicacions i l'entitat empresarial necessària per realitzar aquestes obres limitava els possibles competidors de Ferrovial i, per tant, "no es pot afirmar" que les adjudicacions obtingudes per Ferrovial resultessin "en si mateixes clarament arbitràries o notablement irracionals des d'un punt de vista tècnic". Tot i així, diu, resulta "innegable" que la influència exercida va ser un factor determinant, eludint els principis de legalitat, objectivitat i imparcialitat dels poders públics.
El partit parla d'elucubracions
Els investigadors han detectat tres mecanismes per desviar els diners cap a CDC, que fa mesos que té la seu embargada arran del cas i que ahir en un comunicat va negar les acusacions i va parlar d'"elucubracions". D'una banda, moviments en efectiu: els diners de Ferrovial es rebien als comptes de l'Associació del Palau; una part anava a fins legítims i la resta "es disposava en talons al portador que es feien efectius per finestreta" i s'entregaven a Torrent i a Osàcar. En total, amb aquest modus operandi es van entregar 3,7 milions. A partir del 2005, però, la conducta es va "sofisticar", i es va passar a utilitzar un sistema de facturació falsa", amb empreses com New Letter i Letter Graphic, els representants dels quals actuaven d'acord amb els responsables del Palau i els tresorers de CDC. Finalment, "part important de les comissions il·lícites" es van vehicular amb aportacions del Palau a la Fundació Trias Fargas (vinculada a CDC), sota l'aparença de convenis de col·laboració cultural entre el 1999 i el 2008.
L'escrit del fiscal, però, abraça tot l'espoli del Palau, molt perjudicat pel saqueig. Ulled assegura que, a part d'altres operacions, entre el 2002 i el 2009, els imputats van fer "desaparèixer més de 17 milions d'euros: 7 milions per Millet, 1,3 a Montull i els altres 9 han desaparegut sense deixar cap rastre".
