El gir espanyolista del PP basc
El PP d'Euskadi està en obres. En termes futbolístics -que tant agraden al seu líder, Antonio Basagoiti- podríem dir que és un equip en construcció que vol canviar per atraure tot el vot espanyolista.
BILBAOEls populars bascos necessiten un lífting per dins i per fora, volen renovar-se i créixer. El XIII Congrés Regional que els conservadors celebren avui i demà a Bilbao ha de ser l'inici d'una nova etapa. El conclave fixarà les línies estratègiques del partit per als pròxims tres anys i reescollirà Basagoiti com a president de la formació.
Fa només sis dies que els populars han trencat el seu acord de govern amb el PSE i han deixat el lehendakari Patxi López abocat a unes eleccions anticipades que podrien convocar-se a finals d'any. El PP ha enterrat aquest pacte signat la primavera del 2009 perquè la legislatura toca a la fi i ja començava a fer nosa a les direccions dels dos partits, sobretot des de l'arribada de Mariano Rajoy al palau de la Moncloa. El matrimoni de conveniència entre el PP i el PSE ha sabut capejar moments difícils, com la legalització de Bildu o Amaiur, i amb alts i baixos s'ha blindat a les picabaralles diàries entre Génova i Ferraz.
L'oasi constitucionalista basc ha funcionat fins que la política espanyola l'ha acabat inundant novament. L'arribada d'Alfredo Pérez Rubalcaba a la secretaria general del PSOE -en susbstitució de Zapatero- va accelerar aquest procés. De fet, Basagoiti situa aquest esdeveniment com l'inici de la fi de l'acord de govern a Euskadi. A partir d'aleshores, segons el parer del dirigent popular, López va cedir als interessos de Rubalcaba i va aprofitar la Lehendakaritza com a trinxera per fer oposició a Rajoy. "El govern basc va a la deriva des que va canviar les seves prioritats. López ha punxat la il·lusió del canvi a Euskadi, però el Partit Popular la tornarà a inflar", explica Basagoiti.
El PP aposta per l'inici d'una nova etapa en la política basca, i ha començat a treballar en un "nou canvi". La desaparició de la violència d'ETA li permetrà estendre's a territoris i àmbits fins ara vedats. Alliberats de la pressió de les amenaces i sense els inconvenients de portar escortes, els populars aspiren a "construir una Euskadi oberta, moderna i connectada", com es recull en una de les ponències. El gran objectiu de Basagoiti és tenir el control del centre de la política basca, consolidar aquesta posició i, a partir d'aquí, actuar com el pont "moderat" i "assenyat" entre abertzales i constitucionalistes. En la campanya dels pròxims comicis autonòmics, el PP -tercera força a l'actual Parlament de Vitòria- denunciarà els "plantejaments rupturistes" dels sobiranistes, però, de manera especial, centrarà tots els esforços a disputar l'espai espanyolista al PSE. La intenció dels populars és atraure el vot socialista descontent amb la gestió de López, tant pel que fa a les qüestions econòmiques com les que afecten la lluita antiterrorista. "Els socialistes no són els nostres enemics -aclareix Basagoiti-, el nostre rival és l'independentisme".
Defensa clara del concert
Així doncs, el repte del PP d'Euskadi passa per articular un discurs espanyolista més atractiu que el socialista, més exigent contra l'esquerra abertzale i el PNB i, en algunes matèries, fins i tot més agosarat que el PP de la resta de l'Estat.
I tot això queda englobat en els quatre documents que es debatran entre avui i demà al bilbaí Palau Euskalduna. La ponència política supedita a la desaparició d'ETA qualsevol canvi en la situació dels presos i apunta que el dia que es compleixi aquesta condició s'obrirà "un nou temps en el qual les polítiques de dispersió penitenciària ja no tindran sentit". En el terreny econòmic, defensa l'autonomisme, l'autogovern i el concert -"com a principal eina financera", s'afirma- per contrarestar els sectors més centralistes del partit i, de passada, justificar també les retallades per combatre la crisi amb més eficàcia. La defensa de la legalitat del "matrimoni" gai és la principal aportació que es fa en l'apartat social, una postura que contradiu el criteri fixat pel PP espanyol en aquesta qüestió.
I pel que fa al capítol cultural, els populars bascos rebutgen tant el "jacobinisme centralista" com el "tribalisme ideològic" i proposen que l'euskera sigui una llengua despolititzada. L'autora d'aquesta ponència, la presidenta del Parlament de Vitòria, Arantza Quiroga, considera del tot "indispensable" que a l'escola els pares puguin decidir el model lingüístic i la formació religiosa del seus fills.
Amb aquest conjunt d'idees, Basagoiti i el seu equip confien a desplaçar el PSE com a principal referent de l'espanyolisme al País Basc. Però no en les pròximes eleccions autonòmiques. Els populars bascos tenen la vista posada en els comicis locals i forals del 2015. És llavors quan volen plantejar la batalla del sorpasso dins del bloc constitucionalista i, més endavant, intentar amb garanties l'assalt a Ajuria Enea. Els fonaments d'aquest projecte s'han plantat aquesta setmana, que començava dilluns amb la ruptura del pacte amb el PSE i que acabarà demà, amb Mariano Rajoy clausurant el congrés dels populars bascos.
