El govern espanyol va quadruplicar la xifra d’agents ferits l’1-O

BarcelonaLes imatges de violència de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil durant el referèndum, amb un degoteig constant de votants ferits, van causar inquietud al govern espanyol. El ministeri de l’Interior de seguida va mirar de girar la truita i, uns minuts després que els col·legis electorals tanquessin, va comunicar que 33 agents dels cossos i forces de seguretat de l’Estat van patir contusions, una xifra molt inferior a la que l’endemà, 2 d’octubre, va anunciar: 431. Una xifra d’agents ferits que és quatre vegades superior a la que ha comunicat als tribunals: 111.

Aquesta contradicció la delata el mateix executiu de Mariano Rajoy en una resposta escrita al senador d’EH Bildu Jon Iñarritu del 22 de març -dos mesos després d’haver registrat la pregunta-. Al document, consultat per l’ARA, s’adjunta una quadrícula en la qual s’especifica la ubicació dels membres de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional afectats: 52 a la província de Barcelona, 13 a Tarragona, 33 a Lleida i 13 a Girona. D’aquests agents només 10 van causar baixa per les seves lesions. De fet, l’1 d’octubre el Servei Català de la Salut de la Generalitat només va atendre onze agents. No obstant això, hi ha policies que van ser tractats pels mateixos serveis del cos, segons fonts del ministeri.

A l’últim paràgraf, l’executiu apunta que el 2 d’octubre va fer un balanç de 431 ferits, unes dades que també va verbalitzar el mateix ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, en la seva polèmica compareixença al Senat del 18 de gener, en què va defensar la repressió.

“El ball de xifres deixa en evidència que no diuen la veritat i que van augmentar exageradament les dades per intentar tapar la brutalitat”, assegura Iñarritu a l’ARA, que lamenta que l’executiu no hagi facilitat una llista detallada de les lesions dels policies. Segons el senador basc, l’equip de Rajoy construeix un relat que “no se sosté” i intenta “ridiculitzar” les 1.066 víctimes de la intervenció policial. De fet, Zoido ha insistit en diverses ocasions que les forces de seguretat van actuar amb “proporcionalitat” i ha menystingut els efectes de les càrregues i l’ús de pilotes de goma, com va ser el cas a l’Institut Ramon Llull de Barcelona.

En la rendició de comptes a la cambra alta, Zoido també va explicar que en 54 col·legis es va haver de fer servir la força per apartar els votants de la porta, mentre que en 11 hi havia més “problemes” i els agents van haver d’actuar amb més duresa. Unes dades inferiors a les que ha pogut recollir Iñarritu, que detalla un centenar d’intervencions amb violència dels cossos policials.

Escorcolls de cotxes a França

La voluntat de control parlamentari d’Iñarritu no acaba aquí, i els dubtes sobre la transparència del govern espanyol en la lluita contra el Procés tampoc. El president del Parlament, Roger Torrent, va convocar un ple per investir Carles Puigdemont el 30 de gener passat amb la incògnita de si tiraria endavant després de les mesures cautelars del Tribunal Constitucional, que impedien la investidura a distància i obligaven que el cap de llista de Junts per Catalunya acudís al ple de manera presencial, prèvia autorització del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.

Dies abans de la sessió, la Guàrdia Civil va incrementar els controls i va efectuar escorcolls en maleters de vehicles, també en territori francès, tal com van denunciar diversos ciutadans en mitjans de comunicació de la Catalunya del Nord. L’alcalde de Prats de Molló, a la comarca del Vallespir, Claude Ferrer, va denunciar aleshores a France bleu Roussillon que la situació era “del tot anormal”. “No es pot acceptar que automobilistes francesos que surten a fer un tomb sense sortir de territori francès siguin escorcollats per espanyols i siguin sospitosos d’amagar Carles Puigdemont al maleter”, va criticar Ferrer. Sobre aquesta qüestió, el govern espanyol va respondre per escrit que aquests controls no s’havien produït.