Publicitat
Publicitat

El PDECat defensa que una Catalunya independent compti amb el seu propi exèrcit

Marta Pascal aposta també per formar part d'organismes internacionals com l'OTAN

Camí de la convenció ideològica del 13 de maig, el Partit Demòcrata (PDECat) continua amb els debats sectorials a través de les jornades 'StartCat'. Aquest dilluns el tema de discussió ha estat la seguretat, articulat en dues taules rodones sobre, primer, el paper dels Mossos, i, segon, la possibilitat que una Catalunya independent compti amb un exèrcit propi. L'acte l'ha clausurat la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, que s'ha mostrat partidària que una Catalunya independent compti amb un exèrcit propi.

"La nostra és una aposta perquè [el país] tingui un exèrcit", ha afirmat durant la seva intervenció, en la qual ha defensat també que una Catalunya independent formi part de l'OTAN. Pascal ha precisat, però, que la idea del PDECat no és que Catalunya compti amb un exèrcit de l'estil clàssic, sinó implantar un model "pioner" que begui d'altres experiències interessants que, ha dit, s'estan produint en altres països europeus.

A l'auditori del Museu Marítim de Barcelona s'ha debatut també quin model de Defensa hauria de tenir una Catalunya independent. Tres dels coautors del llibre 'Política de Defensa i estat propi' (Editorail Base) – Toni Florido, Xavier Hernández i David Bajona– han parlat sobre la importància de tenir un model propi de Defensa, ja que "la política de defensa o la fas o te la fan". Segons Bajona, el debat no hauria de ser si tenir o no exèrcit, "perquè la realitat forçarà a tenir-ne".

Abans, el conseller d'Interior, Jordi Jané, havia protagonitzat bona part del debat i havia apuntat que Catalunya està preparada per assumir la seguretat en cas de ser un estat independent. Ha admès, això sí, que faria falta ampliar el nombre d'efectius i passar dels 17.000 agents actuals a uns 18.300. En aquesta línia, ha confiat a aprovar els pressupostos del 2017 aquesta mateixa setmana al Parlament per poder obrir la convocatòria prevista de 500 noves places per a Mossos d'Esquadra, i ha lamentat que no s'aprovessin els del 2016, que preveien crear 400 places més.

Pendents de les incompatibilitats

L'acte d'aquest dilluns arriba després que dissabte la direcció del Partit Demòcrata ensopegués un cop més amb el règim d'incompatibilitats. Els consellers nacionals van decidir fer marxa enrere i forçar la direcció a complir la limitació de càrrecs prevista als estatuts i provocar, en definitiva, que els quatre dirigents afectats – Lluís Guinó, Elsa Artadi, Albert Batet i Montserrat Candini– hagin de deixar algun dels seus càrrecs.

Abans de començar l'acte, Pascal s'ha referit breument a la situació i ha apuntat que "en els propers dies" els quatre dirigents afectats hauran de comunicar a la direcció a quin dels seus càrrecs renuncien. Tanmateix, pràcticament tothom dins el partit dona per fet que Artadi, Guinó, Batet i Candini deixaran el seu lloc a la direcció i que, com ja va explicar l'ARA, el partit no els substituirà, sinó que repartirà les seves funcions entre la resta de membres de l'executiva.

Més continguts de